Cataracta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cataracta
Classificació i recursos externs

Visió ampliada de cataracta en un ull humà
CIM-10 H25-H26, H28, Q12.0
CIM-9 366
DiseasesDB 2179
MedlinePlus 001001

La cataracta és una malaltia ocular que consisteix en l'opacitat de la lent o de la càpsula del cristal·lí de l'ull, que impedeix el pas dels raigs de llum. S'anomena així a tota pèrdua de transparència del cristal·lí. També és coneguda per facosclerosi.

Les cataractes avançades requereixen una intervenció quirúrgica, ja que la pèrdua progressiva de visió que generen pot desembocar en ceguesa. Les cataractes són indolores, i el seu principal símptoma és una disminució de la visió. Constitueixen la principal causa de ceguesa a tot el món.[1] i pel seu diagnòstic, se sol emprar una làmpada de fenedura, tècnica usada per a l'examen de les diferents estructures de l'ull.

Tipus de cataractes[modifica | modifica el codi]

El tipus més comú de cataracta és la cataracta senil, així anomenada per ser més comuna a mesura que augmenta l'edat del pacient. Aquest tipus de cataracta se subdivideix en diferents classes en funció de la regió afectada. Així, es parla de cataractes senils nuclears, corticals, etc.

També es pot adquirir una cataracta per altres motius: lesions (cataracta traumàtica), complicacions postoperatòries, diabetis mellitus (cataracta diabètica), exposició a raigs X (cataracta per radiacions), ingestió de certes substàncies, etc. Finalment, també existeixen cataractes congènites.

Tractament quirúrgic[modifica | modifica el codi]

En les operacions de cataractes se substitueix el cristal·lí per una lent intraocular (LIO). La lent intraocular té una distància focal fixa, és a dir, amb ella no existeix la possibilitat d'acomodar. Això no suposa un problema addicional en persones amb edat avançada a causa de la presbícia que aquestes ja pateixen. Una de les tècniques auxiliars emprades en aquestes operacions és la facoemulsificació,[2] que consisteix en l'ús d'ultrasons per fragmentar el cristal·lí abans de la seva extracció. Una vegada aspirades les restes del mateix, es col·loca la lent intraocular sobre la càpsula posterior. L'operació requereix anestèsia local.

Les operacions de cataractes s'han realitzat des de l'antiguitat. La tècnica emprada fins al segle XVIII s'anomenava reclinament. Consistia en la inserció d'una agulla a l'ull a fi de dislocar el cristal·lí empenyent-lo contra l'humor vitri.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cataracta Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Kaufman, Paul L.; Alm, Albert (2004): Adler. Fisiología del Ojo. Aplicación Clínica. Madrid: Elsevier Espanya. ISBN 84-8174-705-X.
  2. "Phacoemulsification for cataracts", a Surgery Encyclopedia
  3. Lovicu, Frank J.; Robinson, Michael L. (2004), Development of the Ocular Lens, Cambridge: Cambridge University Press, pp. 3-14. ISBN 0-521-83819-3