Etilenglicol
El glicol o etilenglicol (nomenclatura IUPAC: età-1,2-diol), fórmula química: C2H6O2, és un compost orgànic molt usat en la indústria de l'automòbil com anticongelant i com a precursor de polímers. En la seva forma pura, és un líquid inodor, incolor, xaropós i de gust dolç. L'etilenglicol és tòxic i la ingestió pot ser mortal.
No s'ha de confondre l'etilenglicol amb el dietilenglicol, ni amb el polietilenglicol.
Taula de continguts |
Producció [modifica]
Charles-Adolphe Wurtz, el 1859, va ser el primer en preparar-lo. Fins la Primera Guerra Mundial no va tenir ús comercial quan Alemanya el va fer servir en explosius. Aquesta molècula ha estat observada en l'espai exterior.[1]
Actualment es produeix des de l'etilè, via l'òxid d'etilè aquest reacciona amb l'aigua i produeix etilenglicol:
- C2H4O + H2O → HOCH2CH2OH
Usos [modifica]
Un 60% com anticongelant i la resta com a precursor de polímers (polièster i resines).
Toxicitat [modifica]
És moderadament tòxic per via oral, LDLO = 786 mg/kg per humans.[2] El major perill és el seu gust dolç que fa que l'enverinat en consumeixi grans quantitats respecte altres verins. Després de la ingestió es forma àcid oxàlic que és tòxic.[3]
Referències [modifica]
- ↑ J. M. Hollis, F. J. Lovas, P. R. Jewell, L. H. Coudert. «Interstellar Antifreeze: Ethylene Glycol». The AstroPhysical Journal, vol. 571, 2002-05-20, p. L59–L62. DOI: 10.1086/341148.
- ↑ Safety Officer in Physical Chemistry. «Safety (MSDS) data for ethylene glycol». Oxford University, November 23, 2009. [Consulta: December 30, 2009].
- ↑ Ethylene glycol. National Institute for Occupational Safety and Health. Emergency Response Database. August 22, 2008. Retrieved December 31, 2008.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Etilenglicol  |
