Etilenglicol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Etilenglicol

Etilenglicol
Nomenclatura
Nom IUPAC Etan-1,2-diol
Altres noms 1,2-etandiol
Fórmula química C2H6O2
Propietats químiques
Aparença Líquid incolor
Densitat 1,1132 g/cm³
Massa molar 62,07 g/mol
Punt de fusió -12,9 °C (260,2 K)
Punt d'ebullició 197,3 º C (470,4 K)
Solubilitat Soluble en la majoria de composts orgànics
Seguretat
Perills És extremadament perjudicial als animals i els nens. En cas d'ingestió, buscar atenció mèdica immediatament.
Frases R R22, R36
Frases S S26, S36, S37, S39, S45, S53
Compostos relacionats
Recursos externs
Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa)
Avís d'exempció de responsabilitat


El glicol o etilenglicol (nomenclatura IUPAC: età-1,2-diol), fórmula química: C2H6O2, és un compost orgànic molt usat en la indústria de l'automòbil com anticongelant i com a precursor de polímers. En la seva forma pura, és un líquid inodor, incolor, xaropós i de gust dolç. L'etilenglicol és tòxic i la ingestió pot ser mortal.

No s'ha de confondre l'etilenglicol amb el dietilenglicol, ni amb el polietilenglicol.

Producció[modifica | modifica el codi]

Charles-Adolphe Wurtz, el 1859, va ser el primer a preparar-lo. Fins a la Primera Guerra Mundial no va tenir ús comercial quan Alemanya el va fer servir en explosius. Aquesta molècula ha estat observada en l'espai exterior.[1]

Actualment es produeix des de l'etilè, via l'òxid d'etilè aquest reacciona amb l'aigua i produeix etilenglicol:

C2H4O + H2O → HOCH2CH2OH

Usos[modifica | modifica el codi]

Un 60% com anticongelant i la resta com a precursor de polímers (polièster i resines).

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

És moderadament tòxic per via oral, LDLO = 786 mg/kg per humans.[2] El major perill és el seu gust dolç que fa que l'enverinat en consumeixi grans quantitats respecte altres verins. Després de la ingestió es forma àcid oxàlic que és tòxic.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. J. M. Hollis, F. J. Lovas, P. R. Jewell, L. H. Coudert. «Interstellar Antifreeze: Ethylene Glycol». The AstroPhysical Journal, 571, 2002-05-20, pàg. L59–L62. DOI: 10.1086/341148.
  2. Safety Officer in Physical Chemistry. «Safety (MSDS) data for ethylene glycol». Oxford University, 23 novembre 2009. [Consulta: 30 desembre 2009].
  3. Ethylene glycol. National Institute for Occupational Safety and Health. Emergency Response Database. August 22, 2008. Retrieved December 31, 2008.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Etilenglicol Modifica l'enllaç a Wikidata