Philodendron

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Philodendron
Philodendron bipinnatifidum
Philodendron bipinnatifidum

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiospermes
Ordre: Alismatales
Família: Araceae
Subfamília: Aroideae
Tribu: Philodendreae
Gènere: Philodendron
Schott 1832
Espècies

Vegeu el text.

Philodendron és un gran gènere de plantes amb flors dins la família Araceae, consta de més de 900 espècies segons TROPICOS (un servei del Missouri Botanical Garden). Altres fonts donen altres nombres d'espècies.[1][2] Moltes espècies són planta ornamental d'exterior i d'interior. El nom deriva del grec "philo"(amor) i "dendron" (arbre).

Distribució[modifica | modifica el codi]

Es poden trobar en molts hàbitats de l'Amèrica tropical i el Carib.[3] Des del nivell del mar fins als 2000 m d'altitud.[4][5] Sovint són enfiladisses sobre altres plantes o dels arbres. S'han introduir en altres llocs del món amb clima tropical.[6]


Toxicitat[modifica | modifica el codi]

Els Philodendrons poden contenir fins a un 0,7% d'oxalats en la forma de cristalls d'oxalat de calci que són perjudicials si s'ingereixen pels humans i altres animals però difícilment arriben a ser mortals. [7]

Usos[modifica | modifica el codi]

La resina produïda durant la florida de Monstera i Philodendron la fan servir les abelles sense fibló per fer els seus nius.[8][9]

Els fruits de Philodendron es mengen pels indígenes encara que contenen oxalats.

Per fer el curare els Taiwanos d'Amazonia fan servir les fulles i tiges d'algunes espècies de Philodendron i es barregen am l'escorça de Vochysia ferruginea i algunes parts d'espècies del gènere Strychnos.

Una tribu de la Colòmbia amaònica fa servir l'efecte tòxic de Philodendron craspedodromum per pescar.[10]


Classificació[modifica | modifica el codi]

El gènere Philodendron es subdivideix en diverses seccions i subseccions:

Seccció Baursia, seccció Philopsammos, seccció Philodendron (subsecccions Achyropodium, Canniphyllium, Macrolonchium, Philodendron, Platypodium, Psoropodium and Solenosterigma), seccó Calostigma (subseccions Bulaoana, Eucardium, Glossophyllum, Macrobelium and Oligocarpidium), secció Tritomophyllum, secció Schizophyllum, secció Polytomium, secció Macrogynium i secció Camptogynium.[11]

Escorça de Philodendron bipinnatifidum.

Algunes espècies[modifica | modifica el codi]

Philodendron sp. - hàbit

Notes[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Barabé, Denis; Gibernau, Marc; Forest, Félix. «Zonal thermogenetic dynamics of two species of Philodendron from two different subgenera (Araceae)». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 139, 1, May 2002, pàg. 79–86. DOI: 10.1046/j.1095-8339.2002.00040.x.
  • Bell, Adrian D.; Bryan, Alan. Plant Form: An Illustrated Guide to Flowering Plant Morphology. Timber Press, 2008. ISBN 088192850X. 
  • Blüthgen, Nico; Verhaagh, Manfred; Goitía, William; Jaffé, Klaus. «How plants shape the ant community in the Amazonian rainforest canopy: the key role of extrafloral nectaries and homopteran honeydew». Oecologia. Springer-Verlag, vol. 125, 2, 2000, pàg. 229–240. DOI: 10.1007/s004420000449.
  • Bown, Deni. Aroids: Plants of the Arum Family [ILLUSTRATED]. Timber Press, 2000. ISBN 0881924857. 
  • Chouteau, Mathieu; Barabé, Denis; Gibernau, Marc. «A Comparative Study of Inflorescence Characters and Pollen-Ovule Ratios Among the Genera Philodendron and Anthurium (Araceae)». International Journal of Plant Sciences. The University of Chicago, vol. 167, 4, 2006, pàg. 817–829.
  • Croat, Thomas B.. «Collecting and Preparing Specimens of Araceae». Annals of the Missouri Botanical Garden. Missouri Botanical Garden Press, vol. 72, 2, 1985, pàg. 252–258.
  • Croat, Thomas B.. «A Revision of Philodendron Subgenus Philodendron (Araceae) for Mexico and Central America». Annals of the Missouri Botanical Garden. Missouri Botanical Garden Press, vol. 84, 3, 1997, pàg. 311–704.
  • Croat, Thomas B.; Yu, Guoqin. «Four New Species of Philodendron (Araceae) from South America». Willdenowia. Botanischer Garten und Botanisches Museum, Berlin-Dahlem, vol. 36, 2, 30 October 2006, pàg. 885–894.
  • Croat, Thomas B.; Mora, Marcela; Kirkman, Ryan W.. «Philodendron scherberichii (Araceae), a new endemic species from a high mountain forest in southwestern Colombia». Willdenowia, vol. 37, 2007, pàg. 319–322.
  • Dart, Richard C. Medical Toxicology. 3rd. Lippincott Williams & Wilkins, 15 December 2003. ISBN 0781728452. 
  • Der Marderosian, Ara H.; Giller, Fredrick B.; Roia Jr., Frank C.. «Phytochemical and Toxicological Screening of Household Ornamental Plants Potentially Toxic to Humans». Journal of Toxicology and Environmental Health, vol. 1, 6, July 1976, pàg. 939–953. DOI: 10.1080/15287397609529396.
  • Foxcroft, Llewellyn C.; Richardson, David M.; Wilson, John R. U.. «Ornamental Plants as Invasive Aliens: Problems and Solutions in Kruger National Park, South Africa». Environmental Management. Springer, vol. 41, 1, 2008, pàg. 32–51. DOI: 10.1007/s00267-007-9027-9. PMID: 17943344.
  • French, J. C.. «Systematic Occurrence of a Sclerotic Hypodermis in Roots of Araceae». American Journal of Botany. Botanical Society of America, vol. 74, 6, June 1987, pàg. 891–903.
  • Frohne, Dietrich; Pfänder, Hans Jürgen. Poisonous Plants: A Handbook for Doctors, Pharmacists, Toxicologists, Biologists, and Veterinarians. 2nd. Manson Publishing, 2005. ISBN 1874545944. 
  • Gauthier, Marie-Pierre L.; Barabé, Denis; Bruneau, Anne. «Molecular phylogeny of the genus Philodendron (Araceae): delimitation and infrageneric classification». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 156, 1, 2008, pàg. 13–27. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2007.00733.x.
  • Gibernau, Marc; Barabé, Denis; Cerdan, Philippe; Dejean, Alain. «Beetle Pollination of Philodendron solimoesense (Araceae) in French Guiana». International Journal of Plant Sciences. The University of Chicago Press, vol. 160, 6, November 1999, pàg. 1135–1143.
  • Gibernau, Marc; Barabé, Denis. «Thermogenesis in three Philodendron species (Araceae) of French Guiana». Canadian Journal of Botany, vol. 78, 5, 2000, pàg. 685–689. DOI: 10.1139/cjb-78-5-685.
  • Gibernau, Marc; Albre, Jérôme; Dejean, Alain; Barabé, Denis. «Seed Predation in Philodendron solimoesense (Araceae) by Chalcid Wasps (Hymenoptera)». International Journal of Plant Sciences. The University of Chicago Press, vol. 163, 6, November 2002, pàg. 1017–1023.
  • Gibernau, Marc; Orivel, Jérome; Dejean, Alain; Delabie, Jacques. «Flowering as a key factor in ant–Philodendron interactions». Journal of Tropical Ecology. Cambridge University Press, vol. 24, 2008, pàg. 689–692. DOI: 10.1017/S0266467408005488.
  • Gonçalves, Eduardo G.. «A New Species of Philodendron (Araceae) from Central Brazil». Kew Bulletin. Springer, vol. 52, 2, 1997, pàg. 499–502.
  • Gonçalves, Eduardo G.; Mayo, Simon J.. «Philodendron venustifoliatum (Araceae): A New Species from Brazil». Kew Bulletin. Springer, vol. 55, 2, 2000, pàg. 483–486.
  • Gorchov, David L.; Cornejo, Fernando; Ascorra, Cesar F.; Jaramillo, Margarita. «Dietary Overlap between Frugivorous Birds and Bats in the Peruvian Amazon». Oikos. Blackwell Publishing, vol. 74, 2, November 1995, pàg. 235–250.
  • Gottsberger, Gerhard; Silberbauer-Gottsberger, Ilse. «Olfactory and Visual Attraction of Erioscelis emarginata (Cyclocephalini, Dynastinae) to the Inflorescences of Philodendron selloum (Araceae)». Biotropica. The Association for Tropical Biology and Conservation, vol. 23, March 1991, pàg. 23–28.
  • Greer, M. J.. «Plant Poisonings in Cats». Modern Veterinary Practice, 1961.
  • Kramer, Jack. Philodendrons. Scribner, 1974. ISBN 0684136988. 
  • Mayo, S. J.. «History and Infrageneric Nomenclature of Philodendron (Araceae)». Kew Bulletin. Springer, vol. 45, 1, 1990, pàg. 37–71.
  • Mayo, S. J.. «A Revision of Philodendron Subgenus Meconostigma (Araceae)». Kew Bulletin. Springer, vol. 46, 4, 1991, pàg. 601–681.
  • McColley, R. H.; Miller, H. N.. «Philodendron improvement through hybridization». Proceedings of the Florida State Horticultural Society, vol. 78, 1965, pàg. 409–415.
  • McIntire, Matilda S.; Guest, James R.; Porterfield, John F.. «Philodendron - an infant death». Journal of Toxicology - Clinical Toxicology, vol. 28, 2, 1990, pàg. 177–183. DOI: 10.3109/15563659008993490.
  • Mrvos, Rita; Dean, Bonnie S.; Krenzelok, Edward P.. «Philodendron/dieffenbachia ingestions: are they a problem?». Journal of Toxicology - Clinical Toxicology, vol. 29, 4, 1991, pàg. 485–491. DOI: 10.3109/15563659109025745.
  • Murphy, Christina M.; Breed, Michael D.. «Nectar and Resin Robbing in Stingless Bees». American Entomologist, vol. 54, 1, 2008, pàg. 36–44.
  • Nagy, Kenneth A.; Odell, Daniel K.; Seymour, Roger S.. «Temperature Regulation by the Inflorescence of Philodendron». Science. American Association for the Advancement of Science, vol. 178, 4066, 15 December 1972, pàg. 1195–1197. DOI: 10.1126/science.178.4066.1195. PMID: 17748981.
  • Orihuela, Rodrigo Leonel Lozano; Waechter, Jorge Luiz. «Host size and abundance of hemiepiphytes in a subtropical stand of Brazilian Atlantic Forest». Journal of Tropical Ecology. Cambridge University Press, vol. 26, 1, 2010, pàg. 119–122. DOI: 10.1017/S0266467409990496.
  • Pierce, J. H.. «Encephalitis Signs from Philodendron Leaf». Modern Veterinary Practice, 1970.
  • Plowman. «Folk Uses of New World Aroids». Economic Botany. Springer, vol. 23, 2, 1969, pàg. 97–122.
  • Ray, Thomas S.. «Metamorphosis in the Araceae». American Journal of Botany. Botanical Society of America, vol. 77, 12, December 1990, pàg. 1599–1609.
  • Richard-Hansen, Cécile; Bello, Natalia; Vié, Jean-Christophe. «Tool use by a red howler monkey (Alouatta seniculus) towards a two-toed sloth (Choloepus didactylus)». Primates, vol. 39, 4, October 1998, pàg. 545–548. DOI: 10.1007/BF02557575.
  • Sakuragui, Cássia M.. «Two New Species of Philodendron (Araceae) from Brazil». Novon. Missouri Botanical Garden Press, vol. 11, 1, 2001, pàg. 102–104.
  • Schott, Heinrich Wilhelm. Meletemata Botanica, 1832. 
  • Schott, Heinrich Wilhelm. Synopsis aroidearum, 1856. 
  • Schott, Heinrich Wilhelm. Prodromus Systematis Aroidearum, 1860. 
  • Sellers, Sarah J.; King, Maralee; Aronson, Carl E.; Der Marderosian, Ara H.. «Toxicologic assessment of Philodendron oxycardium Schott (Araceae) in domestic cats». Veterinary and Human Toxicology, vol. 20, 2, April 1978, pàg. 92–96.
  • Seymour, Roger S.; Gibernau, Marc. «Respiration of thermogenic inflorescences of Philodendron melinonii: natural pattern and responses to experimental temperatures». Journal of Experimental Botany, vol. 59, 6, 2008, pàg. 1353–1362. DOI: 10.1093/jxb/ern042.
  • Spoerke Jr., David G.; Smolinske, Susan C. Toxicity of Houseplants. 1st. CRC Press, 3 July 1990. ISBN 0849366550. 
  • Swithinbank, Anne. Conservatory Gardener. New Line Books, 1 January 2005. ISBN 1577171950. 
  • Vieira, Emerson M.; Izar, Patrícia. «Interactions between aroids and arboreal mammals in the Brazilian Atlantic rainforest». Plant Ecology. Kluwer Academic Publishers, vol. 145, 1, 1999, pàg. 75–82. DOI: 10.1023/A:1009859810148.
  • Yu, Douglas W.. «The Structural Role of Epiphytes in Ant Gardens». Biotropica. The Association for Tropical Biology and Conservation, vol. 26, 2, June 1994, pàg. 222–226.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Philodendron