Abelles sense fibló

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Abelles sense fibló
Meliponula ferruginea
Meliponula ferruginea
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Hymenoptera
Subordre: Apocrita
Superfamília: Apoidea
Família: Apidae
Subfamília: Apinae
Tribu: Meliponini
Gèneres

Austroplebeia
Cephalotrigona
Cleptotrigona
Dactylurina
Hypotrigona
Lestrimelitta
Liotrigona
Lisotrigona
Melipona
Meliponula
Meliwillea
Nannotrigona
Nogueirapis
Oxytrigona
Paratrigona
Pariotrigona
Partamona
Plebeia
Plebeina
Scaptotrigona
Tetragonisca
Tetragonula
Trichotrigona
Trigona
Trigonisca

Les abelles sense fibló, (tribu Meliponini) és un gran grup d'apids amb unes 500 espècies, comprèn la tribu Meliponini[1] (o subtribu Meliponina segons altres autors[2]). Pertanyen a la família Apidae, i estan estretament relacionades amb l'abella de la mel comuna, abelles fustaneres, Euglossini i Bombus.[3] El nom comú és una mica imprecís, ja que hi ha altres espècies d'abelles, especialment dins la família Andrenidae, que no tenen la capacitat de picar amb el fibló, ja que gairebé totes elles són mascles. Els meliponinis tenen fibló, però està molt reduït i no es pot usar per a la defensa.[1]

Distribució[modifica | modifica el codi]

Aquestes abelles es poden trobar en la majoria de les regions tropicals i subtropicals del món, com Austràalia, Àrica, Sud-est d'Àsia i Amèrica tropical.[1][2] La majoria de les abelles indígenes eusocials d'Amèrica central i Amèrica del Sud són Meliponini però només unes poques produeixen mel que pugui ser recollida pels humans.[4][5] N'i ha força diversiotat a Àfrica incloent Madagascar,[6] i també se'n fa apicultura allà. La mel d'aquestes abelles es considera medicinal a Àfrica i Amèrica.[7]

Comportament[modifica | modifica el codi]

Pel fet de ser abelles tropicals són actives tot l'any però en climes frescos (de gran altitud) poden presentar diapausa.[8][9] Encara que no puguin picar amb el fibló es defensen mossegant i algunes com les del gènere Oxytrigona) tenen secrecions de les mandíbules que fan butllofes doloroses. Fan colònies grosses.[10]

Ruscs[modifica | modifica el codi]

Normalment fan els nius en troncs d'arbres buits, branques d'arbres i cavitats sota terra o esquerdes de roques. Molts apicultors les mantenen en el seu niu original o bé les transferixen a caixes de fusta.[11][12][13]

Emmagatzemen pol·len i mel en grans recipients amb forma ovalada fets de cera barrejada amb diverses resines. Al contrari que les larves de l'abella de la mel les de Meliponini no són alimentades directament. Els ruscs poden contenir de 300 a 80.000 abelles, segons les espècies.

Futur[modifica | modifica el codi]

A Mesoamèrica el futur del melioonins és obscur. El nombre d'apicultors d'abelles sense fibló està en ràpid declivi en favor de les abelles amb fibló no autòctones africanitzades Apis mellifera que són més productives. Tanmateix, hi ha unes flors que les abelles amb fibló no visiten com les de la família solanàcia i diversos arbres i arbusts del bosc que necessiten les abelles sense fibló. Hi ha tanmateix esforços per conservar l'apicultura d'abelles sense fibló, tradicional per exemple entre els maies.[14]

Abelles sense fibló que produeixen mel[modifica | modifica el codi]

  • Austroplebeia spp.
  • Trigona spp.
    • T. carbonaria
    • T. hockingsii
    • T. iridipennis
  • Melipona spp.
    • M. beecheii
    • M. costaricensis
    • M. yucatanica
    • M. panamica
    • M. fasciata
    • M. marginata
    • M. compressipes
    • M. fuliginosa
    • M. flavolineata
    • M. fasciculata
    • M. rufiventris
    • M. subnitida
    • M. quadrifasciata
  • Tetragonisca spp.
    • T. angustula

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Michener, C D. The bees of the World. Johns Hopkins University Press, 972pp
  2. 2,0 2,1 Silveira, F A; Melo, G A R; Almeida, E A B. 2002. Abelhas Brasileiras: Sistemática e Identificação. Fernando A. Silveira, 253pp
  3. Roubik, D W. 1989. Ecology and Natural History of Tropical Bees. Cambridge Tropical Biology Series, 528pp.
  4. Cortopassi-Laurino, M C; Imperatriz-Fonseca, V L; Roubik, D W; Dollin, A; Heard, T; Aguilar, I; Venturieri, G C; Eardley, C; Nogueira-Neto, P. 2006. Global meliponiculture: challenges and opportunities. Apidologie 37: 275-292.
  5. Venturieri, G C; Raiol, V F O; Pareira, C A B 2003. Avaliação da introfução da criação racional de Melipona fasciculata (Apidae: Meliponina), entre os agricultores familiares de Bragança - PA, Brasil. Biota Neotropica 3(2): 1-7.
  6. Koch, H. 2010. Combining morphology and DNA barcoding resolves the taxonomy of Western Malagasy Liotrigona Moure, 1961. African Invertebrates 51 (2): 413-421.«Taxonomy of Malagasy Liotrigona bees». [Consulta: 01 de juliol de 2012].PDF fulltext
  7. Souza, R C S; Yuyama, L K O; Aguiar, J P L; Oliveira, F P M. 2004. Valor nutricional do mel e pólen de abelhas sem ferrão da região amazônica. Acta Amazonica 34(2): 333-336.
  8. Ribeiro, M F. 2002. Does the queen of Plebeia remota (Hymenoptera, Apidae, Meliponini) stimulate her workers to start brood cell construction after winter? Insectes Sociaux 49: 38-40.
  9. Alves, D A; Imperatriz-Fonseca, V L; Santos-Filho, P S. 2009. Production of workers, queens and males in Plebeia remota colonies (Hymenoptera, Apidae, Meliponini), a stingless bee with reproductive diapause. Genetics and Molecular Research 8(2): 672-683.
  10. Roubik, D W. 2006. Stingless bee nesting biology. Apidologie 37: 124-143.
  11. Venturieri, G C. 2004. Meliponicultura: Criação de Abelhas Indígenas Sem Ferrão. Comunicado Técnico Embrapa Amazônia Oriental 118: 1-4.
  12. Contrera, F A L; Venturieri, G C. 2008. Vantagens e Limitações do Uso de Abrigos Individuais e Comunitários para a Abelha Indígena sem Ferrão Uruçu-Amarela (Melipona flavolineata). Comunicado Técnico Embrapa Amazônia Oriental 211: 1-6.
  13. Villanueva-G, R; Roubik, D W; Colli-Ucán, W. 2005. Extinction of Melipona beecheii and traditional beekeeping in the Yucatán peninsula. Bee World 86: 35-41.
  14. A comprehensive conservation guide can be found in the June 2005 issue of Bee World.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abelles sense fibló Modifica l'enllaç a Wikidata