Bombus
 Bombus pascuorum | |
| Enregistrament | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Principal font d'alimentació | nèctar |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Hymenoptera |
| Família | Apidae |
| Subfamília | Apinae |
| Gènere | Bombus Latreille, 1802 |
| Espècies | |
| > 250 espècies i subespècies | |
| Distribució | |
 | |
Bombus és un gènere d'himenòpters de la família dels àpids, coneguts popularment com a borinots. Tenen el cos pelut i un color semblant al de les abelles per tal d'alertar els depredadors de la seva perillositat però, malgrat que els borinots també tenen fibló habitualment no l'utilitzen.
Noms comuns[modifica]
Les espècies del gènere Bombus es coneixen vulgarment com a borinots o abellots/abegots i bom(b)irons/bumerons/bumbirons al País Valencià, matabous a Menorca (Bombus hortorum) (vegeu Borinot (zoologia)).
Història natural[modifica]
Són insectes socials, però les seves colònies són menys nombroses que les de les abelles (al voltant de 50 individus) i encara que fan mel, no n'emmagatzemen en tanta quantitat, ja que només la femella, que serà la fundadora d'una nova colònia a la primavera, arriba a passar l'hivern. Són molts bons pol·linitzadors de tota mena de plantes silvestres i conreades i s'utilitzen, per exemple, per pol·linitzar tomaqueres en hivernacles. Poden volar amb temperatures més baixes que les abelles i fins i tot amb una lleugera pluja, ja que tenen un mecanisme especial de control de temperatura del cos.
L'espècie B. hyperboreus, de l'Àrtic, és l'insecte eusocial que viu més al nord.[2]
Taxonomia[modifica]
.jpg)
- Bombus hortorum
- Bombus ruderatus
- Bombus cullumanus
- Bombus subterraneus
- Bombus distinguendus
- Bombus sylvarum
- Bombus terrestris
- Bombus affinis
- Bombus bimaculatus
- Bombus borealis
- Bombus griseocollis
- Bombus fervidus
- Bombus flavifrons
- Bombus impatiens
- Bombus insularis
- Bombus lucorum
- Bombus lapidarius
- Bombus monticola
- Bombus pascuorum
- Bombus pensylvanicus
- Bombus perplexus
- Bombus polaris
- Bombus pratorum
- Bombus rufocinctus
- Bombus ternarius
- Bombus sylvicola
- Bombus vagans
- Bombus occidentalis
- Bombus appositus
- Bombus bifarius
- Bombus kirbyellis
- Bombus fridgidus
Referències[modifica]
- ↑ Entrada «Bombus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Milliron, H. E.; Oliver, D. R. «Bumblebees from northern Ellesmere Island, with observations on usurpation by Megabombus hyperboreus (Schönh.)» (en anglès). Canadian Entomologist, 98, 2, 1966, pàg. 207-213. DOI: 10.4039/Ent98207-2.