Civeta de palmera comuna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Civeta de palmera comuna[1]
Civeta de palmera comuna jove
Civeta de palmera comuna jove

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Viverridae
Gènere: Paradoxurus
Espècie: P. hermaphroditus
Nom binomial
Paradoxurus hermaphroditus
(Pallas, 1777)

La civeta de palmera comuna és un mamífer de la família dels vivèrrids, nadiua del sud-est asiàtic, el sud de l'Índia i al sud de la Xina. També rep el nom de Toddy Cat, Motit, Marapatti, Uguduwa, o Maranai.

Nom[modifica | modifica el codi]

El nom científic de l'espècie (Paradoxurus hermaphroditus), fou donat el 1777 donat que ambdós sexes tenen glàndules perineals sota la cua que semblen testicles. Aquestes glàndules de les civetes ruixen una secrecions nocives.

L'espècie és coneguda comunament amb el nom de civeta de palmera comuna o Toddy Cat (en català, gat ponx).

A la Cordillera Central de Luzon, al nord de les Filipines, se l'anomena Motit. A les Filipines també se la coneix com Musang o Alamid.

En malaialam, la llengua indígena de l'estat de Kerala, al sud de l'Índia, la civeta de palmera comuna és coneguda com a Marapatti o "മരപ്പട്ടി" (que vol dir, gos d'arbre o gos de la fusta)

A Sri Lanka, és coneguda com a Uguduwa en singalès, i Maranai en tàmil (amb el mateix significat que Marapatti en malaialam).

A Indonèsia se la coneix com Luwak, i està relacionada amb la producció de Kopi Luwak, un tipus de cafè.

Anatomia[modifica | modifica el codi]

La civeta de palmeta comuna té un pes mitjà de 3,2 quilos, una longitud de cos d'uns 53 centímetres i una cua d'una longitud d'uns 48 centímetres. El seu cos llarg i robust està cobert d'un pelatge gruixut que generalment és de color grisenc, amb tres franges de marques negres. Té les potes, les orelles i el musell de color negre. Les marques del seu rostre són semblants a les de l'ós rentador. A diferència d'altres espècies de civeta, la cua no té anells.

Dieta[modifica | modifica el codi]

La civeta de palmera comuna és un mamífer omnívor. La seva font d'aliment principal són els fruits com la sapodella, el mango, el rambutan i el cafè, però també s'alimenta de petits mamífers e insectes.[3] També té afició per la saba de les flors de palma (un hàbit que li dóna un dels seus noms alternatius: toddy cat), que fermentada, es converteix en un licor dolç. Desenvolupa un paper important en la germinació de les palmeres.[4] Viu als boscos, parcs i jardins suburbans amb arbres de fruits madurs, figueres i vegetació intacta. Les seves urpes esmolades li permeten enfilar-se als arbres i als canalons de les cases.

Civeta de palmera comuna dalt d'un arbre

En la major part de Sri Lanka, les civetes són considerades una molèstia, donat que embruten els sostres i àtics de les cases, i fan sorolls forts quan lluiten i es mouen per la nit, pertorbant el descans dels que hi viuen.

Comportament[modifica | modifica el codi]

La civeta de palmera comuna realitza marques aromàtiques amb les glàndules anals, l'orina i els excrements. El comportament més comú de marcat consisteix a fregar les glàndules sobre una superfície, per deixar-ne impregnada l'olor. Són capaços d'identificar les espècies animals, el sexe, i si la persona que va deixar l'olor és coneguda o no, per mitjà de l'olfacte.[5]

La civeta de palmera comuna és un animal exclusivament nocturn, que generalment està actiu entre les 6 de la tarda i les 4 de la matinada. És menys activa les nits en les que la lluna és més brillant.[3]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Es troba al sud de l'Índia, a Sri Lanka, al sud-est asiàtic i al sud de la Xina.

Interaccions amb humans[modifica | modifica el codi]

Extracte d'oli[modifica | modifica el codi]

L'oli extret de petits trossos de carn conservada en oli de lli en una olla de fang tancada i regularment airejada, és utilitzat pels indígenes com a cura per la sarna.[6]

Cafè[modifica | modifica el codi]

El Kopi Luwak és un cafè que es prepara utilitzant grans de cafè que han sigut menjats, parcialment digerits, i recollits dels excrements de l'animal. Els preus del 2009 van oscil·lar entre els 300 dòlars a Filipines i els 1400 dòlars als Estats Units, per lliura de pes net.

SARS[modifica | modifica el codi]

Es creu que el virus del SARS es van introduir dins la població humana a través de les civetes de palmera emmascarada capturades a la natura i preparades inadequadament pel consum humà.[7] No obstant això, un document elaborat per Daniel Janies (el febrer de 2008) i publicat per la revista Cladistics, fa servir les mostres de les seqüències de molts genomes del SARS, per demostrar que els casos de SARS de civetes, només eren una part de l'arbre familiar dels virus del SARS en humans. Segons aquest document, els humans probablement van contraure el SARS del ratpenats, aleshores els humans el van transmetre a porcs i a petites civetes, i llavors aquests petits carnívors podien haver retornat la malaltia als éssers humans. Tots els casos de SARS relacionats amb el brot semblaven ser part de la branca del coronavirus phylogeny.[8]

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Hi ha un bon nombre significatiu de subespècies d'aquesta civeta:[1]

  • P. h. balicus
  • P. h. bondar
  • P. h. canescens
  • P. h. canus
  • P. h. cochinensis
  • P. h. dongfangensis
  • P. h. enganus
  • P. h. exitus
  • P. h. hermaphroditus
  • P. h. javanica
  • P. h. kangeanus
  • P. h. laotum
  • P. h. lignicolor
  • P. h. milleri
  • P. h. minor
  • P. h. musanga
  • P. h. nictitans
  • P. h. pallasii
  • P. h. pallens
  • P. h. parvus
  • P. h. philippinensis
  • P. h. pugnax
  • P. h. pulcher
  • P. h. sacer
  • P. h. scindiae
  • P. h. senex
  • P. h. setosus
  • P. h. simplex
  • P. h. sumbanus
  • P. h. vellerosus

Galeria[modifica | modifica el codi]

Civeta a Filipines

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 (anglès)Wozencraft, W. C. Wilson, D. E. (ed.); Reeder, D. M. (ed.). Mammal Species of the World. 3a edició (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 16 de novembre del 2005, p. 551. ISBN 9780801882210. 
  2. (anglès) Duckworth, J.W., Widmann P., Custodio, C., Gonzalez, J.C., Jennings, A. i Veron, G.. Paradoxurus hermaphroditus. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 23 març 2009.
  3. 3,0 3,1 (anglès) Joshi, Anup R.. «Influence of Food Distribution and Predation Pressure on Spacing Behavior in Palm Civets». Journal of Mammalogy. American Society of Mammalogists, vol. 76, 4, Nov., 1995, pàg. 1205–1212. DOI: 10.2307/1382613 [Consulta: 18 novembre 2009].
  4. (anglès) Thohari, M.; Santosa, Y. (9-11 May 1984). "A preliminary study on the role of civet (Paradoxurus hermaphroditus) in the natural regeneration of palms (Pinanga kuhlii and P. zavana) at Gunung Gede-Pangrango National Park, West Java (Indonesia)". Symposium on Forest Regeneration in Southeast Asia. Data de consulta {Plantilla:Accessdate].  
  5. (anglès) Rozhnov, V. V.. «Roles of Different Types of Excretions in Mediated Communication by Scent Marks of the Common Palm Civet, Paradoxurus hermaphroditus Pallas, 1777 (Mammalia, Carnivora)». Biology Bulletin. MAIK Nauka/Interperiodica, vol. 30, 6, November, 2003, pàg. 584–590. DOI: 10.1023/B:BIBU.0000007715.24555.ed. ISSN: 1062-3590 [Consulta: 18 novembre 2009].
  6. (anglès) Singh, L. A. K.. «Stomach Contents of a Common Palm Civet, Paradoxurus hermaphroditus (Pallas)». J. Bombay Nat. Hist. Soc., vol. 79, 2, 1982, pàg. 403–404.
  7. (anglès) Palm Civets (Paguma larvata) and SARS
  8. (castellà) Un estudio apoya la teoría de que el SARS se originó en murciélagos

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]