Luzon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa de les Filipines on es destaquen els grups insulars de Luzon, les Visayas i Mindanao

Luzon és l'illa principal de les Filipines, tant en superfície (104.688 km², la 17a més gran del món), població (39.500.000 habitants l'any 2000, la 5a més poblada del món) com políticament, ja que és on es troba la capital, Manila, i la ciutat més poblada Quezon City.

També fa referència a un dels tres grups d'illes de l'arxipèlag filipí, juntament amb les Visayas i Mindanao. El grup de Luzon inclou l'illa homònima i, al nord, les illes Batanes i Babuyan, mentre que al sud comprèn també les illes de Catanduanes, Marinduque, Masbate, Romblon i Mindoro. Pel que fa a l'arxipèlag de Palawan, al sud-oest, tradicionalment adscrit al grup de Luzon, des del 2005 hi ha un projecte de llei del Parlament perquè aquesta província insular passi administrativament a la Regió VI o de les Visayas Occidentals; de moment, però, el canvi encara no s'ha portat a la pràctica.

Geografia[modifica | modifica el codi]

L'illa de Luzon limita a l'oest amb la mar de la Xina Meridional (anomenat "mar de Luzon" en aigües territorials filipines), a l'est amb la mar de les Filipines i al nord amb l'estret de Luzon, on hi ha els canals de Babuyan i Balintang. Al sud hi ha les illes de Mindoro i Marinduque, i al sud-est la de Catanduanes. De forma més o menys rectangular, al sud-est en surt la península de Bicol en forma de llarg apèndix (uns 150 km). Més enllà d'aquesta península hi ha l'illa de Samar, separada per l'estret de San Bernardino, i al sud-oest les illes de Ticao, Burias i Masbate.

Luzon és molt muntanyosa i culmina en el mont Pulag (2.922 m), el segon cim més alt de les Filipines, a l'anomenada la Cordillera Central; també en destaca el Mayon (2.460 m), el volcà filipí més famós, a la península de Bicol. A l'est de la serralada central de l'illa discorre el riu Cagayan, el principal de les Filipines. Més enllà del riu s'alça la Sierra Madre, la serralada més llarga del país. A l'oest, vora la costa de la mar de la Xina Meridional, s'alcen les muntanyes Zambales, on s'aixeca el volcà Pinatubo, famós per la seva enorme erupció el 1991.

Entre les diverses serralades es troba la plana del centre de Luzon, d'uns 11.000 km² de superfície, la principal productora d'arròs de l'arxipèlag. La plana és regada per diversos rius com l'Agno i el Pampanga. Enmig de la plana s'alça solitari el mont Arayat.

Totes cadenes muntanyoses fan que el litoral de Luzon sigui molt accidentat, amb multitud de golfs i badies com els de Lingayen, Manila, Lamon, San Miguel, Lagonoy, Ragay o Sorsogon. La badia de Manila es considera un dels millors ports naturals de l'Àsia Oriental, a causa de la seva grandària i la seva situació estratègica.

Al sud-est de la badia de Manila hi ha el llac principal del país i el més gran de l'Àsia sud-oriental, l'anomenada Laguna de Bay, amb 949 km², que desguassa pel riu Pasig fins a la badia de Manila. Més al sud hi ha el llac Taal, amb el petit volcà homònim que s'aixeca al mig de les seves aigües.

El grup d'illes de Luzon[modifica | modifica el codi]

El grup d'illes de Luzon és una agrupació arbitrària que es divideix en vuit regions, les quals al seu torn se subdivideixen en 37 províncies, de les quals només set no es troben a l'illa mateix de Luzon. Aquest grup d'illes inclou les Batanes i Babuyan al nord, i Catanduanes, Masbate, Marinduque, Romblon i Mindoro al sud.

Regions i províncies[modifica | modifica el codi]

Les vuit regions tenen centres administratius només a efectes formals, no oficials, excepte pel que fa a les regions administratives especials; el poder radica en els governs provincials. Els centres regionals tan sols són la seu de les oficines de turisme de la regió.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Coord.: 16° 00′ N, 121° 00′ E / 16.000°N,121.000°E / 16.000; 121.000

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luzon