Ferdinand Marcos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ferdinand Edralin Marcos
Ferdinand Marcos

10è President de les Filipines
6è President de la 3a República
1r President de la 4a República
Mandat
30 de desembre de 1965 – 25 de febrer de 1986
Precedit per Diosdado Macapagal
Succeït per Corazón Aquino

Mandat
12 de juny de 1978 – 30 de juny de 1981
Succeït per César Virata

Mandat
12 de juny de 1978 – 30 de juny de 1981

Naixement 11 de setembre de 1917
Filipines Sarrat (Ilocos Norte, Filipines)
Mort 28 de setembre de 1989
Estats Units Honolulu (EUA)
Partit polític Partit Liberal (1946-1965)
Partit Nacionalista (1965-1978)
Kilusang Bagong Lipunan (1978-1986)
Parella Imelda Romuáldez
Professió Advocat
Nacionalitat Filipina
Religió Cristianisme catòlic romà
(abans Aglipayan)

Ferdinand Emmanuel Edralin Marcos. (Sarrat, Filipines, 1917 - Honolulu, Hawaii, 1989) Polític i advocat filipí. President de la República de Filipines (1965-1986).

Va estudiar dret a la Universitat de les Filipines. Acusat en 1939 de l'assassinat d'un oponent del seu sogre, fet esdevingut sis anys abans, va apel·lar davant del Tribunal el Suprem Filipí i va ser absolt el 1940. Va arribar a exercir l'advocacia a Manila i durant la Segona Guerra Mundial va ser oficial de l'exèrcit del seu país. Posteriorment va afirmar haver exercit un paper essencial en el moviment de resistència filipí, la qual cosa va contribuir en bona mesura al seu èxit polític, encara que després de la seva mort es va demostrar que amb prou feines havia participat en les activitats contra els japonesos entre 1942 i 1945. El 1946 va passar a ser ajudant del primer president de la República independent de Filipines, Manuel Roxas. Va ser membre de la Casa de Representants durant deu anys i després va formar part del Senat. El 1954 es va casar amb Imelda Marcos qui va ser sempre la seva principal consellera.

Govern[modifica | modifica el codi]

El 1965, Marcos, que havia assolit un gran prestigi en el Partit Liberal fundat per Roxas, va aconseguir ser nomenat candidat a la presidència i es va enfrontar al representant del partit nacionalista, Diosdado Macapagal. Elegit president, durant el seu primer mandat va aconseguir algunes millores en l'agricultura, la indústria i l'educació. Reelegit president el 1969, al llarg del seu segon mandat va haver de fer front a la recrudescència de la guerrilla urbana i a les revoltes estudiantils. Anticomunista convençut, va enviar tropes a combatre en suport del Vietnam del Sud, al principi va governar democràticament, però gradualment amb més més autoritarisme fins a instaurar una forta dictadura el 1972, la qual cosa va propiciar l'aparició al país d'una guerrilla comunista i una altra musulmana, contràries a la seva política. El 1972 va imposar la llei marcial, gràcies al qual va poder empresonar sense major tràmit els seus adversaris polítics, entre els quals es trobava Benigno Aquino. El 1973 va promulgar una nova Constitució en la que passava a exercir tant les funcions de cap d'estat com les de primer ministre. El 1980 va convidar el general xilè Augusto Pinochet a les Filipines; va cancel·lar la reunió per protestes en contra de la visita del dictador xilè, quan Pinochet anava en ple vol a les Filipines, després de tornar a Xile, es van trencar les relacions diplomàtiques.

Nou anys després de proclamar la llei marcial, Marcos la va suprimir i va procedir a una reforma constitucional. Aquell mateix any va ser reelegit president per sis anys més. Però l'oposició es va anar endurint, sobretot, arran de la mort del seu líder, Benigne Aquino, i el 1986, la vídua d'aquest, Cory Aquino, va vèncer en les eleccions presidencials a Marcos, qui va pretendre seguir en el càrrec malgrat la seva derrota. Però les protestes populars i internacionals el van obligar a exiliar-se a Hawaii.

Els seus últims anys en el poder es van caracteritzar per la corrupció, l'estancament econòmic, les abismals desigualtats entre pobres i rics, i l'arrelament de la guerrilla comunista a les zones rurals.

Further reading[modifica | modifica el codi]

  • Aquino, Belinda. Cronies and Enemies: the Current Philippine Scene. Philippine Studies Program, Center for Asian and Pacific Studies, University of Hawaii, 1982. 
  • Bonner, Raymond (1987). Waltzing with a Dictator: The Marcoses and the Making of American Policy. Times Books, New York ISBN 978-0-8129-1326-2

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferdinand Marcos