Ilocano

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Llegua del grup de llengües malaiopolinèsies occidentals dins de la família austronèsia, pròpia del poble ilokà, també conegut com a iloko. És la tercera llengua en nombre de parlants de Filipines, per darrere del cebuà i del tagal, i amb un nombre de parlants molt semblant al pangasí.

Nombre de parlants[modifica | modifica el codi]

Actualment té un 7.050.000 parlants (2002), i és parlada a Filipines (6.960.000), sobretot al nord de l'illa de Luzon, i també a les províncies de La Union, Ilocos Sud, Ilocos Nord i Abra. És parlada també ampliament a la província de Pangasina, excepte a la regió central, on el pangasí manté la seva preponderància. També hi ha un nombre considerable de parlants als Estats Units (50.000).

Història[modifica | modifica el codi]

Fou una llengua utilitzada pels missioners espanyols, i cap a finals del segle XIX i principis del segle XX per l'exèrcit dels Estats Units d'Amèrica quan el país esdevingué colònia. En aquelles dates el poble ilokà tenia molta influència dins els conjunt de pobles de Filipines, i la seva llengua va atreure l'atenció de molt lingüistes, entre els quals va destacar Leonard Bloomfield, el qual li dedicà diferents estudis. La seva literatura oral va ser recollida per diferents estudiosos en la matèria i antropòlegs.

Característiques lingüístiques[modifica | modifica el codi]

Entre les seves característiques lingüístiques destaquen:

  • Presenta cinc vocals i una desena de consonants, conformant un sistema fonètic molt elemental.
  • Els noms fan distinció entre el singular i el plural, especialment mitjançant la reduplicació de la primera síl·laba. També diferencia dos tipus de classes nominals, els quals agrupen a noms propis i noms comuns, amb llurs especials morfemes.
  • El números es fan servir tant en les formes patrimonials de l'ilokanès com en les del castellà, sent les formes patrimonials les següents: 1- maysa, 2- dua, 3- tallo, 4- uppat, 5- lima, 6- innem, 7- pito, 8- walo, 9- siam, 10- sangapulo.
  • Té un complex sistema verbal determinat per les exigències sintàctiques dels complements.
  • S'escriu amb l'alfabet llatí amb unes bases ortogràfiques inspirades en el castellà.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Del Moral, Rafael. (2002) "Lenguas del mundo". Madrid. Ed.Espasa. (pp.242-243)