Tagal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tagal
Wikang Tagalog
Altres denominacions: Filipino, Pilipino
Parlat a: Filipines,
Regió: Àsia, Amèrica (Alaska, llengua minoritària, Califòrnia,llengua minoritària, Nevada,llengua minoritària, Nova Jersey,llengua minoritària.
Parlants: 90 milions[1]
Rànquing: 23
Classificació genètica: Llengües austronèsies

  
   
    
     
      
       
        
         
          

estatus oficial
Llengua oficial de: Filipines
Regulat per: Comissió del filipí
codis de la llengua
ISO 639-1 tl
ISO 639-2 tgl
ISO 639-3 tgl
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg
Mapa de la zona on es parla tagal per part d'una població significativa

El tagal o tagàlog és el nom d'una ètnia (els tagals) i un idioma, és una de les llengües austronèsies i és parlat per un terç de la població de Filipines com a primera llengua i com a segon idioma per la major part de la resta de la població.[2] És el primer idioma de la regió IV filipina (Calabarzon i Mimaropa) i de Metro Manila. La seva forma estandaritzada s'anomena Filipino o Pilipino, és l'idioma nacional i una de les dues llengües oficials de les Filipines, l'altra llengua oficial és l'anglès.

Es relaciona a les altres llengües austronèsies com el malai el javanès i el hawaià.

Història[modifica | modifica el codi]

La paraula tagàlog deriva de tagailog, de tagà- significant "natiu de" i ílog significant "riu." Així significa "habitant del riu." Se'n sap poc de la seva història però d'acord amb lingüistes com els doctors David Zorc i Robert Blust, s'hauria originat al nord-est de Mindanao o est de Visayas.[3][4]

La primera inscripció en tagal és de l'any 900 de la nostra era, el primer llibre és la Doctrina Cristiana de 1593. El poeta Francisco Baltazar (1788–1862) com l'escriptor antic més notable.

Tagàlog i Filipino[modifica | modifica el codi]

El 1937, el tagal va ser escollit com la base de l'idioma nacional. El 1939 Manuel L. Quezon va anomenar l'idioma "Wikang Pambansâ" ("Idioma nacional").[5] Vint any més tars es va reanomenar oficialment Pilipino. Aquest canvi no va ser acceptat per les ètnies no tagals com els cebuans.[6]

El 1971, es va revisar la decisió anomenant-lo Filipino en lloc de Pilipino i això es va reflectir també en la constitució de 1987.

Els dialectes del nord i els dialectes centrals són la base de l'idioma nacional.

Fonologia[modifica | modifica el codi]

El tagal té 26 fonemes, dels quals 21 són consonats i 5 vocals (abans de la influència castellana i de l'idioma kapampangan només en tenia tres, a,i,u).[7] Cada síl·laba té com a mínim una consonant i una vocal,[8] i acostuma a començar amb una consonant, excepte pels préstecs d'altres llengües com trak que ve de l'anglès "truck", camió, o tsokolate que significa xocolata.

Alfabet[modifica | modifica el codi]

Ba Be Bo B (en sistema d'escriptura Baybayin)

Es fa servir l'alfabet llatí però abans es feia servir l'abugida, o el sistema Baybayin que pertanyien a la família brahmica.

Nombres[modifica | modifica el codi]

Els nombres (mga bilang) en tagal tenen dues formes. La primera forma és nativa del tagal i l'altra és una versió tagalitzada dels nombres en castellà. Per exemple, referint-nos al nombre "set", es pot traduir en tagal com "pito" o "syete".

Nombre Cardinal Préstec del castellà
(original en castellà)
Ordinal
1 isa uno (uno) una
2 dalawa dos (dos) pangalawa / ikalawa (o ikadalawa informalment)
3 tatlo tres (tres) pangatlo / ikatlo
4 apat kwatro (cuatro) pang-apat / ikaapat
5 lima singko (cinco) panlima / ikalima
6 anim sais (seis) pang-anim / ikaanim
7 pito syete (siete) pampito / ikapito
8 walo otso (ocho) pangwalo / ikawalo
9 siyam nwebe (nueve) pansiyam / ikasiyam
10 sampu dyes (diez) pansampu / ikasampu (o ikapu literariament)
11 labing-isa onse (once) panlabing isa / pang-onse / ikalabing-isa
12 labindalawa dose (doce) panlabindalawa / pandose / ikalabindalawa
13 labintatlo trese (trece) panlabintatlo / pantrese / ikalabintatlo
14 labing-apat katorse (catorce) panlabing-apat / pangkatorse / ikalabing-apat
15 labinlima kinse (quince) panlabinlima / pangkinse / ikalabinlima
16 labing-anim disisais (dieciséis) panlabing-anim / pandyes-sais / ikalabing-anim
17 labimpito disisyete (diecisiete) panlabimpito / pandyes-syete / ikalabimpito
18 labingwalo disiotso (dieciocho) panlabingwalo / pandyes-otso / ikalabingwalo
19 labinsiyam disinwebe (diecinueve) panlabinsiyam / pandyes-nwebe / ikalabinsiyam
20 dalawampu bente / beinte (veinte) pandalawampu / ikadalawampu (o ikalawampu literariament)
30 tatlumpu trenta / treinta (treinta) pantatlumpu / ikatatlumpu (o ikatlumpu literariament)
40 apatnapu kwarenta (cuarenta) pang-apatnapu / ikaapatnapu
41 apatnapu't isa kwarentayuno (cuarenta y uno) pang-apatnapu't isa / ikaapatnapu't isa
50 limampu singkwenta (cincuenta) panlimampu / ikalimampu
60 animnapu sisenta (sesenta) pang-animnapu / ikaanimnapu
70 pitumpu sitenta (setenta) pampitumpu / ikapitumpu
80 walumpu otsenta (ochenta) pangwalumpu / ikawalumpu
90 siyamnapu nobenta (noventa) pansiyamnapu / ikasiyamnapu
100 (i)sandaan syento (ciento) pan(g)-(i)sandaan / ikasandaan (o ika-isandaan))
200 dalawandaan dos syentos / syentoy dos (doscientos) pandalawandaan / ikadalawandaan (o ikalawandaan))
300 tatlondaan tres syentos / syentoy tres (trescientos) pantatlong daan / ikatatlondaan
400 apat na raan kwatro syentos / syentoy kwatro (cuatrocientos) pang-apat na raan / ikaapat na raan
500 limandaan singko syentos / syentoy singko (quinientos) panlimandaán / ikalimandaán
600 anim na raan sais syentos / syentoy sais (siescientos) pang-anim na raan / ikaanim na raan
700 pitondaan syete syentos / syentoy syete (sietecientos) pampitondaan / ikapitondaan (o ikapitong raan)
800 walondaan otso syentos / syentoy otso (ochocientos) pangwalondaan / ikawalondaan (o ikawalong raan)
900 siyam na raan nwebe syentos / syentoy nwebe (novecientos) pansiyam na raan / ikasiyam na raan
1,000 (i)sanlibo mil (mil)  
2,000 dalawanlibo dos mil (dos mil)  
10,000 (i)san(g) laksa / sampung libo dyes mil (diez mil)  
100,000 (i)san(g) yuta / (i)sandaang libo syento mil (ciento mil)  
1,000,000 isang milyon milyon (un millón)  
2,000,000 dalawang milyon dos milyon (dos millones)  
10,000,000 sampung milyon dyes milyon (diez millones)  
100,000,000 (i)sandaang milyon syento milyon (cien millones)  
1,000,000,000 isang bilyon bilyon (mil millones)  
1,000,000,000,000 isang trilyon trilyon (un billón)  

Frases comunes[modifica | modifica el codi]

Pilipino [ˌpiːliˈpiːno]
  • Anglès: Ingglés [ʔɪŋˈɡlɛs]
  • Tagal: Tagalog [tɐˈɡaːloɡ]
  • Com te dius?: Anó ang pangalan ninyo? (plural) [ɐˈno aŋ pɐˈŋaːlan nɪnˈjo], Anó ang pangalan mo?(singular) [ɐˈno aŋ pɐˈŋaːlan mo]
  • Com estàs?: kumustá [kʊmʊsˈta]
  • Bon dia!: Magandáng umaga! [mɐɡɐnˈdaŋ uˈmaːɡa]
  • Bona tarda, bona vesprada! (de les 13:00 a les 18:00): Magandáng hapon! [mɐɡɐnˈdaŋ ˈhaːpon]
  • Adéu: paálam [pɐˈʔaːlam]
  • Si us plau: segons la naturalesa del verb pakí- [pɐˈki] o makí- [mɐˈki]
  • Gràcies: salamat [sɐˈlaːmat]

Proverbis[modifica | modifica el codi]

Ang hindî marunong lumingón sa pinanggalingan ay hindî makaráratíng sa paroroonan. (José Rizal)
Qui no aprèn a mirar enrere d'on ve, mai aconseguirà saber cap a on va.

Ang hindî magmahál sa kanyang sariling wika ay mahigít pa sa hayop at malansang isdâ. (José Rizal)
Qui no estima la seva pròpia llengua és pitjor que un animal i un peix podrit.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [1]
  2. Philippine Census, 2000. Table 11. Household Population by Ethnicity, Sex and Region: 2000
  3. Zorc, David. 1977. The Bisayan Dialects of the Philippines: Subgrouping and Reconstruction. Pacific Linguistics C.44. Canberra: The Australian National University
  4. Blust, Robert. 1991. The Greater Central Philippines hypothesis. Oceanic Linguistics 30:73–129
  5. Mga Probisyong Pangwika sa Saligang-Batas
  6. Andrew Gonzalez. «The Language Planning Situation in the Philippines» (PDF). Journal of Multilingual and Multicultural Development, 19, 5, 6, 1998, p. 487–488. DOI: 10.1080/01434639808666365 [Consulta: 24 març 2007].
  7. Omniglot.com Tagalog Retrieved September 30, 2009.
  8. «Tagalog: Understanding the Language». [Consulta: 2008-09-26].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Viquipèdia
Hi ha una edició en tagal de la Viquipèdia