Mangosta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Mangosta
Mangosta nana africana, Helogale parvula
Mangosta nana africana, Helogale parvula

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Subordre: Feliformia
Família: Herpestidae
Bonaparte, 1845
Gèneres

Les mangostes (Herpestidae) són una família de 33 espècies de petits carnívors del sud d'Euràsia i del continent africà. Quatre espècies addicionals de Madagascar de la subfamília Galidiinae, les quals estaven anteriorment classificades dins d'aquesta família, també són anomenades sovint "mangostes". L'evidència genètica indica que la subfamília Galidiinae està més estretament relacionada amb altres mamífers carnívors de Madagascar de la família Eupleridae, la qual és el grup vivent més proper a les mangostes.

Nom[modifica | modifica el codi]

La paraula mangosta deriva del terme marathi mangus (मंगूस) (pronunciat com [məŋɡuːs]), i possiblement en última instància de les llengües dravídiques (cf. Telugu mungeesa (ముంగిస), Kannada mungisi (ಮುಙಿಸಿ)).

Descripció[modifica | modifica el codi]

Les mangostes viuen al sud d'Àsia, Àfrica, i al sud d'Europa, així com a algunes illes del Carib i Hawaii, on hi ha espècies introduïdes.

Hi ha més de trenta espècies, que tenen una longitud que varia entre 30 centímetres i 1,2 metres. Les mangostes tenen un pes que varia dels 280 grams de la mangosta nana africana, de mida similar a la d'un esquirol, als 4 quilos de la mangosta cuablanca, de mida similar a la d'un gat.

Algunes espècies porten vides bàsicament solitàries, cercant aliment per si mateixes, mentre que altres viuen en grups, que comparteixen l'aliment entre els seus membres.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Les mangostes tenen cossos i rostres allargats, orelles petites i arrodonides, potes curtes, i una cua llarga. La majoria són viades o brunes, i poques tenen pelatges coberts de taques. Tenen urpes no retràctils que utilitzen principalment per excavar. Com les ovelles i les cabres, tenen pupil·les horitzontals i ovalades. La majoria d'espècies de mangosta tenen una glàndula anal odorífera, que utilitzen per marcar el seu territori i per assenyalar l'estat reproductiu. La seva dentició és similar a la dels vivèrrids:Upper: 3.1.3-4.1-2, inferior: 3.1.3-4.1-2


Les mangostes també tenen receptors d'acetilcolina, que, com els receptors de les serps, fan impossible que la neurotoxina del verí de les serps les pugui atacar. Els científics estan investigant si mecanismes similars protegeixen les mangostes de l'hemotoxina del verí de les serps.[1]

Aspecte de mustela[modifica | modifica el codi]

Les mangostes, malgrat no estar estretament relacionades, tenen un aspecte similar al dels mustèl·lids. Els seus cossos llargs i el seu pèl curt i llis, les fan aptes per viure en nínxols ecològics similars, i viuen en climes similars i en caus subterranis. Igual que les musteles, les mangostes tenen potes i cues curtes.

Hàbits i comportament[modifica | modifica el codi]

A diferència dels hàbits nocturns i arboris dels vivèrrids, les mangostes són més comunament terrestres, i moltes són actives durant el dia.

La mangosta comuna (Herpestes ichneumon) es fa servir de vegades com a exemple de mangosta solitària, encara que se l'ha observat col·laborant en grup.[2]

El suricata (Suricata suricatta), una espècie més petita, viu en grups de 20 a 30 membres formats per un mascle i una femella alfa, generalment conjuntament amb els seus germans i la seva descendència, a les zones obertes del sud d'Àfrica (Angola, Namíbia, Botswana i Sud-àfrica). El suricata és un petit mamífer diürn que s'alimenta d'invertebrats. El seu comportament i la seva mida reduïda (té un pes inferior a un quilogram), el fa vulnerable als grans carnívors i els rapinyaires. No obstant això, s'alimenta de petites aus migratòries.

Per protegir els grups de caça dels depredadors, un suricata, destinat com a sentinella, s'alça en un punt elevat i vigila mentre la resta caça. Si el sentinella detecta un predador, fa un crit d'alarma per advertir el grup i indicar si l'amenaça prové de l'aire o del terra. Si prové de l'aire, el suricata corre a amagar-se al forat més proper. Si prové del terra, el grup fuig, tot i que estan més preparats per escapar de depredadors terrestres que de rapinyaires.

Dieta[modifica | modifica el codi]

Les mangostes s'alimenten bàsicament d'insectes, crancs, cucs de terra, lacertilis, serps, galls i rosegadors. De vegades, també s'alimenten d'ous i carronya.

La mangosta de Java i altres mangostes són utilitzades popularment per lluitar i matar serps verinoses, incloses les cobres. Poden fer-ho a causa de la seva agilitat i astúcia, i el seu pelatge gruixut. En general eviten les cobres i no tenen una afinitat particular pel consum de la seva carn.[3]

Algunes espècies poden aprendre alguns trucs simples, i poden ser domesticades i utilitzades com a mascotes per controlar les bestioles. Això no obstant, poden ser més destructives del desitjat: quan es van importar al carib per matar rates i serps, van destruir la majoria de fauna petita i terrestre. Per aquesta raó, és il·legal importar la majoria d'espècies de mangosta als Estats Units,[4] Austràlia, i altres països. Les mangostes que es van introduir a Hawaii el 1883, van tenir un efecte negatiu significatiu en les espècies nadiues.[5]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

La mangosta emet un so agut, comunament reconeguda com un riure, quan s'aparella. Aquest so també se sent durant el festeig.[6]

Relacions amb humans[modifica | modifica el codi]

Les mangostes són un espectacle comú a les voreres de les carreteres de l'Índia i el Pakistan. Els encantadors de serps tenen mangostes per fer lluites simulades amb serps. A Okinawa, les mangostes lluiten contra habus (una espècie local verinosa de Trimeresurus) en un perímetre tancat envoltat d'espectadors. No obstant això, actualment l'espectacle és menys comú a causa de la pressió dels activistes que lluiten pels drets dels animals.

Segons l'historiador grec Diodor de Sicília, els egipcis veneraven les mangostes natives (Herpestes ichneumon) per la seva habilitat per controlar les serps verinoses i pel seu consum ocasional d'ous de cocodril.

El Rikki-Tikki-Tavi, una història fictícia d'El llibre de la selva de Rudyard Kipling, mostra una mangosta que salva la seva família humana de dues cobres mortals. Posteriorment la història fou portada al cinema diverses vegades.

En la investigació per la creació de pell artificial, les mangostes van rebre empelts d'un polímer a base de tefló, en un intent de crear una membrana semipermeable com la pell, que podria ser utilitzada per tractar víctimes de cremades.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Mangosta nana africana (Helogale parvula)

Com altres carnívors feliformes, les mangostes descendeixen dels miacoïdeus, els quals eren mamífers semblants a les civetes o les genetes. Antigues classificacions situaven de vegades les mangostes dins la família dels vivèrrids, però les proves moleculars i morfològiques contradiuen el monofiletisme d'aquest grup, encara que tenen la mateixa estructura dental bàsica que els vivèrrids. Les mangostes també tenen comportaments característics que les distingeixen dels vivèrrids i altres famílies de feliformes. Menys diversa que la família dels vivèrrids, la família de les mangostes inclou 14 gèneres i 33 espècies.

La mangosta nana africana (Helogale pervula) està estretament relacionada amb les famílies Hyaenidae (hienes), Viverridae (civetes) i Felidae (lleons). Les espècies que provenen del seu ancestre comú, també estan relacionades més estretament amb els canins que amb la família Mustelidae, la qual inclou mosteles, teixons i llúdries.

Les proves genètiques indiquen que la família Eupleridae, que inclou la fossa (coneguda pel seu paper a la pel·lícula de dibuixos animats Madagascar), és la més propera a les mangostes.

Les proves genètiques de diversos gens nuclear i mitocondrial donen arguments en contra de la ubicació de les Galidiinae de Madagascar dins la família de les mangostes. En canvi, aquestes espècies estan més estretament relacionades amb altres carnívors de Madagascar, com la fossa i la civeta de Madagascar.[7][8] Com a resultat d'aquestes proves, la subfamília Galidiinae s'ha traslladat de la família Herpestidae a la família Eupleridae.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Galleria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hedges, Stephen. "Science: Mongoose's secret is to copy its prey"; New Scientist; 11-01-1997. Retrieved 16 November 2007. (anglès)
  2. «Animal Diversity Web: Herpestes ichneumon». [Consulta: 2006-04-12]. (anglès)
  3. Mondadori, Arnoldo. Great Book of the Animal Kingdom. New York: Arch Cape Press, 1988, p. 301.  (anglès)
  4. «Animals whose importation is banned under the Lacey Act». [Consulta: 2006-04-12]. (anglès)
  5. «Star Bulletin: Traps set to catch mongoose on Kauai». [Consulta: 2006-04-12]. (anglès)
  6. Mongoose Facts at www.buzzle.com (anglès)
  7. Yoder, A. D.; et al.. «Single origin of Malagasy Carnivora from an African ancestor». Nature, 421, 6924, 2003, pàg. 434–437. DOI: 10.1038/nature01303. (anglès)
  8. Flynn, J. J.; et al.. «Molecular Phylogeny of the Carnivora (Mammalia): Assessing the Impact of Increased Sampling on Resolving Enigmatic Relationships». Systematic Biology, 54, 2, 2005, pàg. 317–337. DOI: 10.1080/10635150590923326. (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Rasa, Anne. Mongoose Watch: A Family Observed. Garden City, NY: Anchor Press/Doubleday & Co., 1986.  (anglès)
  • Hinton, H. E.; Dunn, A. M. S.. Mongooses: Their Natural History and Behaviour. Berkeley: University of California Press, 1967.  (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]