Gall

De Viquipèdia

Gall i gallina
Estat de conservació
Estat: Domesticat
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Aves Ordre: Galliformes Família: Phasianidae Gènere: Gallus Espècie: G. gallus Subespècie: G. g. domesticus
Nom trinomial
Gallus gallus domesticus

El gall (Gallus gallus), és un ocell domèstic; la femella s'anomena gallina. Probablement deriva del gall de Bankiva que és considerada l'espècie salvatge que originà l'actual gall domèstic.^[1]Les proves recents demostren que la domesticació del gall ja havia començat fa més de 10.000 anys al Vietnam;^[2] fins aquest descobriment, el saber convencional deia que el gall havia estat domesticat a l'Índia.^[2] Des de l'Índia, el gall domèstic arribà a Pèrsia. Del regne persianitzat de Lídia a l'oest de l'Àsia Menor, els galls domèstics foren importats a Grècia, possiblement no abans del segle V aC.^[3] S'han conegut galls a Egipte des de temps de la XVIII Dinastia. Segons les cròniques de Tuthmosis III, "l'ocell que pon ous cada dia" arribà a Egipte com un tribut de la terra entre Síria i Shinar, és a dir, Babilònia.^[4] Els galls no surten a l'Antic Testament.

Els galls són considerats omnívors, en estat lliure graten el terra constantment buscant llavors, insectes o animals més grans com alguns rèptils o ratolins joves.

El gall és una au de corral criada per la seva carn (i pels seus ous en el cas de la femella, la gallina). La gallina es distingeix del mascle perquè és més petita de mida, té la cresta més curta i no té esperons. Es poden classificar les diferents races de gallines en espècies salvatges i espècies domèstiques.

Taula de continguts 1 Característiques morfològiques 2 Comportament 3 Cant 4 Reproducció 4.1 Incubació i gestació 4.2 Incubació artificial 5 Races de gallines domèstiques 6 Vegeu també 7 Referències 8 Enllaços externs

[edita] Característiques morfològiques

El gall està caracteritzat pel fet de presentar una cresta carnosa en tota la línia central de la part superior del cap i carúncules facials molt més desenvolupades que els faisans. És de cos gros, d'ales curtes i arrodonides gairebé inútils per al vol, de bec fort, de tarsos esperonats, de plomatge de coloració variable, segons les races, i de cua mitjanament llarga i arquejada cap enrere.^[1]

Els galls i les gallines mostren un evident dimorfisme sexual,^[5] podent distingir ambdós a primera vista. Els mascles són més grans, mesurant al voltant dels 50 cm i arriba a pesar fins a 1,5 quilograms. Posseeixen una gran cresta vermellosa al cap, la qual fan servir com a símbol de dominància. Es diu que els exemplars de gall vermell salvatges tenen colors més brillants que els seus parents domèstics.

El dors ho cobreix una capa de plomes daurades des del coll fins a l'esquena. La cua està composta per plomes fosques grans i arquejades que brillen de color blau, porpra o verda sota la llum. A banda i banda del seu cap apareixen dues taques blanques, que li distingeixen d'altres espècies properes, a més de les potes grisenques.

Les gallines són més petites. No solen fer més de 50 cm i amb prou feines arriben a 1 quilogram de pes.^[6] Posseeixen una coloració menys atractiva, destinada a proporcionar protecció i amagatall en el seu hàbitat. Els seus apèndixs carnosos del cap són també molt menys prominents. Així, tant la cresta com la cua són més petites, i també els manca esperons.^[7]

A l'època de muda (de juny a octubre) els mascles adquireixen un plomatge compost per plomes llargues i negres cap a la meitat del dors, i la resta del cos cobert de plomes ataronjades. En les femelles no és apreciable cap canvi, encara que igualment muden de plomes. En els exemplars domèstics les característiques físiques dependran de la raça i les característiques d'aquesta.

Hi ha estudis recents que posen de manifest gens latents en el gall domèstic per a la producció de dents en les mandíbules. Aquests estudis són evidència que les aus, en general, descendeixen de dinosaures teròpodes. També pel mateix motiu es va descobrir que alguns pollastres abans de néixer tenen una cua més llarga, que després s'escurça al poc temps de néixer.^[8]

[edita] Comportament

Són aus naturalment gregàries, que han perdut la facultat del vol degut a la selecció artificial de l'ésser humà.^[9] El gall vermell salvatge només vola cap a un lloc més elevat per a posar fora de perill o per fugir de possibles depredadors. Els galls domèstics poden arribar a ser territorials i violents en algunes races, encara que normalment són bons animals, fàcils de domesticar mitjançant alimentació a mà.

Posseeixen un sistema social característic amb un ordre jeràrquic que comença a desenvolupar a la setmana de vida, i que a les set setmanes ja està completament establert. Hi ha un mascle dominant, que domina sobre tots els altres, i un mascle sotmès a tots. Les gallines tenen un ordre jeràrquic independent i no entren en la dominància dels mascles.

L'acció física de dominància consisteix en l'elevació de la cua i el cap. La submissió es mostra de forma oposada, baixant el cap i la cua, ajupir i inclinant el cap cap a un costat. Les gallines se senten fora de perill sota la dominància d'un gall, i només es defensaran per la força si es troben allunyades del gall dominant. Si mor el gall dominant, el següent en l'ordre jeràrquic pren el càrrec immediatament.

[edita] Cant

El gall produeix un tipus de cant, descrit mitjançant la onomatopeia "quiquiriquic",^[10] sempre que no estigui castrat, és a dir, que sigui un capó. El gall canta durant tot el dia, si bé concentra els seus cants en certs períodes del dia, com són l'alba, al migdia, la mitja tarda, ja meitat de la nit, entre les tres i les cinc del matí.^[11] Aquests cants i els esporàdics que se solen donar al llarg del dia, fora dels períodes descrits, serveixen com a desafiament territorial a altres galls, per atreure les femelles properes i com a senyal d'avís en general. En general és un so més de tipus violent o alerta.

El gall emet a més d'altres sons, aquesta vegada ja semblants als que emet la femella de la seva espècie sent la onomatopeia usada per descriure'ls com a "cocó". Aquest so l'emet sobretot quan es proposa fecundar a alguna femella, o quan ha trobat menjar, per trucar a la resta de la seva família, una crida a la que acudeixen tots els altres a una gran velocitat. Aquest so és més de tipus tranquil i familiar.^[12] És important destacar que aquest comportament és molt més usual en aus rurals, és a dir, lliures; si bé el cant l'emeten sempre.^[13]

[edita] Reproducció

L'estació de reproducció comença a la primavera i es prolonga fins a l'estiu, amb la intenció que els polls neixin sota la calor estiuenc. Els galls anuncien la seva presència amb el seu cant característic a l'alba. Aquest cant serveix tant per atreure les femelles com per alertar a altres mascles de la presència d'un competidor. També pot estar ocasionat per algun disturbi al seu voltant.

Les gallines arriben a la maduresa sexual sobre les 20 setmanes (depèn de la raça). Llavors comencen a pondre ous i quan en tenen uns quants, es poden posar lloques, és a dir, es mantenen molt de temps covant els ous, només deixant-los per veure i menjar una mica. Als 21 dies neixen els pollets.

[edita] Incubació i gestació

Les gallines posen un ou al dia durant diversos dies (entre 8 i 10) en el qual es desenvolupa l'embrió,^[14] i ho incuba fins que neixen els pollets, donant-li calor i rotant la seva posició. Es coneix com gallina lloca aquella que deixa de posar ous i es centra en empollar i protegir-los.

L'embrió es nodreix del rovell, que penetra en el seu interior per mitjà del melic. Al final del primer dia el sistema circulatori ja serà operatiu dins de l'ou, i el cap començarà a prendre forma. Al cinquè dia es formen els òrgans sexuals, al tretzè es comença a calcificada l'esquelet usant el calci de la closca de l'ou, i als 21 dies el pollastre està completament desenvolupat per començar a trencar el closca, la qual cosa els pot portar de 10 a 20 hores. La gallina esbombada en sentir piular als polls per portar-los a sortir del closca.

Com que no tots els ous eclosionen al mateix temps la mare contínua durant dos dies covant des del naixement del primer polls, els quals esgoten els nutrients del rovell que han absorbit abans de néixer. Entre les 2 i 4 setmanes després de néixer els polls ja tenen plomes, ia les 8 setmanes ja tenen el plomatge d'adult. A les 12 setmanes són expulsats del grup per les seves mares perquè formin el seu propi o s'uneixin a un altre. Als 5 mesos d'edat assoleixen la maduresa sexual, essent normalment els mascles els qui abans la assoleixen.^[15]

[edita] Incubació artificial

Els ous de gallina poden ser incubats de manera artificial amb resultats satisfactoris.^[16] Pràcticament tots els pollastres sortiran del closca en aproximadament 21 dies en condicions apropiades de temperatura (37 º C) i humitat relativa (55%, elevat fins el 70% en els tres últims dies per estovar la closca).

Moltes incubadores artificials de mida industrial poden incubar milers d'ous al mateix temps, incloent rotacions totalment automatitzades per als ous.

[edita] Races de gallines domèstiques

Avui en dia hi ha races híbrides molt millorades per una sèrie de característiques:

• la posta del màxim nombre d'ous
• la desaparició de la fase de lloques
• el ràpid increment de pes en el cas dels pollastres per menjar

Als Països Catalans encara es conserven algunes races autòctones de gallines:

• Gallina del Penedès
• Gallina del Prat
• Gallina eivissenca
• Gallina empordanesa
• Gallina mallorquina
• Gallina menorquina
• Gallina nana flor d'ametller
• Gallina Paradís

[edita] Vegeu també

• Capó
• El gall-gallet

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gall

• IRTA: Servei de races avícoles autòctones
• Web sobre pollastres
• Gallus gallus Fotos (anglès)
• Informació sobre gallines (anglès)
• Informació general sobre gallines i races a GranjaOnline (castellà)