Lacertili

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«llangardaix» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Constel·lació del Llangardaix».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Lacertilia
Haeckel Lacertilia.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Sauropsida
Subclasse: Diapsida
Ordre: Squamata
Subordre: Lacertilia
Infraordres

Vegeu el text.

Lacertilia són certs rèptils de l'orde dels escatosos, orde que compartixen amb les serps i els fardatxos cuc del subordre Amphisbaenia. Inclouen les diverses espècies anomenades popularment llangardaixos o fardatxos en català (especialment de les famílies dels agàmids, annièl·lids, cordílids, iguànids i lacèrtids)[1] com ara el llangardaix pirinenc (Lacerta agilis), el llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) i el lluert (Lacerta viridis).

Normalment tenen quatre potes, obertures externes d'oïdes i parpelles mòbils. El rang de longituds van d'uns pocs centímetres d'alguns Gekkonidae del Carib fins als prop de 3 metres del dragó de Komodo.

Algunes espècies de fardatxos anomenats serps de cristall o vidriols no tenen potes funcionals, a pesar de tindre vestigis de l'estructura de l'esquelet de les potes. Es distingixen de les verdaderes serps per la presència d'orelles i parpelles.

Alguns fardatxos poden canviar de color en resposta al seu entorn o en moments de perill. L'exemple més típic és el camaleó, però també poden succeir canvis de color més subtils en altres espècies de fardatxos.

Els fardatxos s'alimenten generalment d'insectes o rosegadors. Unes poques espècies són omnívores i també poden menjar plantes. Només un gènere és verinós: Heloderma, que inclou les espècies Heloderma suspectum (monstre de Gila) i Heloderma horridum. Aquestes espècies habiten en l'oest de Mèxic i sud de Texas, i posseïxen dos glàndules verinoses en la mandíbula.

La majoria dels fardatxos ponen ous, encara que unes poques espècies són capaces de donar a llum directament.

Els fardatxos de la família Scincomorpha, sovint tenen colors brillants i iridescents que pareixen humits. Però com la resta dels fardatxos, tenen la pell seca, preferint generalment evitar l'aigua (encara que tots els fardatxos poden nadar si és necessari).

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «llangardaix». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 5 febrer 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lacertili