Heloderma horridum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Heloderma horridum
BeadedLizard-AHPExotics.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Sauropsida
Ordre: Squamata
Família: Helodermatidae
Gènere: Heloderma
Espècie: H. horridum
Nom binomial
Heloderma horridum
Wiegmann, 1829

Heloderma horridum és el nom d'una espècie d'escatós de la família Helodermatidae endèmic de Guatemala i Mèxic. Juntament amb el seu cosí monstre de Gila (Heloderma suspectum) és un de les dues úniques espècies de llangardaix verinós de tot el món.[1] Té quatre subespècies (vegeu la secció subespècies per a més detalls).

Característiques[modifica | modifica el codi]

Els adults d'aquesta espècie fan de 76 (femelles adultes) a 91 centímetres de llarg (mascles adults). És més gran que el monstre de Gila, un parent seu, que fa de 30 a 40 centímetres. De vegades es confonen, però la mida determina fàcilment les dues espècies. El pes d'aquesta espècie és d'1,40 a 4 quilograms quan són adults.[2] Heloderma horridum i les seves quatre subespècies viuen a zones semiàrides, tropicals, temperades, rocoses i a bosc obert.[3]

Verí[modifica | modifica el codi]

El verí de l'Heloderma horridum és similar al d'algunes serps, com per exemple el de Crotaluns atrox, que no és mortal ni especialment perillós.

Una mostra d'Heloderma horridum.

A finals del 2005, investigadors de la Universitat de Melbourne van descobrir que els dragons de Komodo (Varanus komodoensis) i V. giganteus, i altres varànids, o iguanes com per exemple Pogona barbata també són verinosos. Abans es pensava que les mossegades d'aquests llangardaixos eren una simple infecció pels bacteris que tenen a la boca, però han descobert que els efectes immediats (almenys al dragó de Komodo o al Varanus timorensis) són causades per enverinaments suaus.[4]

Una mostra al zoo de Louisville.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Les diferents espècies d'Heloderma suspectum comencen a aparellar-se al febrer i al març. Uns dos mesos després, la femella pon de 3 a 13 ous, que els enterra a 12 centímetres i mig. Llavors, la femella abandona els ous. La incubació dura uns 2 mesos.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

La dieta d'Heloderma horridum es basa en llangardaixos, petits mamífers, ocells, insectes i ous de rèptils i ocells. Als zoològics, s'alimenta d'ous de gallina.[5]

Sinònims[modifica | modifica el codi]

Hi ha dos sinònims d'Heloderma horridum:[6]

  • Heloderma hernandesii
Wiegmann, 1834
  • Trachyderma horridum
Wiegmann, 1829

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Hi ha quatre subespècies de l'espècie Heloderma horridum:

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lizards' poisonous secret is revealed - NewScientist. Accessed February 27-2008
  2. Animal Diversity Web, Heloderma horridum (anglès)
  3. Beck 2005: p.35-36
  4. Fry, Brian G., i cols. (2006). "Early evolution of the venom system in lizards and snakes." Nature. Letters. Vol. 439/2 February 2006, pp. 584-588. Abstract disponible a Nature.com
  5. WhoZoo, Beaded Lizards (anglès)
  6. Zipcodezoo.com, Heloderma suspectum (secció "Taxonomy") (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Angeli, Steve http://www.helodermahorridum.com/beaded_lizard.php
  • Beaman (1996). Heloderma horridum. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 11 de maig de 2006 (en anglès).
  • Beck, Daniel D. Biology of Gila Monsters and Beaded Lizards (Organisms and Environments) (en anglès). University of California Press, 2005. ISBN 0-520-24357-9. 
  • Berkow, Robert, Ed.. The Merck Manual, 16th Ed.. Merck Research Laboratories, 1992. ISBN 0-911910-16-6. 
  • Flores-Villela, Oscar / McCoy, C. J., ed. 1993. Herpetofauna Mexicana: Lista anotada de las especies de anfibios y reptiles de México, cambios taxonómicos recientes, y nuevas especies. Carnegie Museum of Natural History Special Publication, no. 17. Carnegie Museum of Natural History. Pittsburgh, Pennsylvania, USA. iv + 73. ISBN 0-911239-42-1.
  • Groombridge, B. (ed.) 1994. 1994 IUCN Red List of Threatened Animals. IUCN, Gland, Switzerland.
  • IUCN Conservation Monitoring Centre. 1986. 1986 IUCN Red List of Threatened Animals. IUCN, Gland, Switzerland and Cambridge, UK.
  • IUCN. 1990. 1990 IUCN Red List of Threatened Animals. IUCN, Gland, Switzerland and Cambridge, UK.
  • Wiegmann, A. F. A. (1829b): Über das Acaltetepan oder Temaculcahua des Hernandez, eine neue Gattung der Saurer, Heloderma - Isis von Oken 22, pp. [624-629]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]