Iujno-Sakhalinsk

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Iujno-Sakhalinsk
Южно-Сахалинск
Bandera de Iujno-Sakhalinsk Escut de Iujno-Sakhalinsk
(En detall) (En detall)
Localització
Iujno Sakhalinsk situat respecte Rússia
Iujno Sakhalinsk
Ubicació de Iujno-Sakhalinsk al mapa de Rússia
Ubicació de la ciutat a l'illa de Sakhalin
Ubicació de la ciutat a l'illa de Sakhalin
Districte Federal
• Óblasti
Districte Federal de l'Extrem Orient
Província de Sakhalín
Llengua oficial rus
Superfície 877 km²
Altitud 40 msnm
Població (2007)
  • Densitat
173,200 hab.
197,49 hab/km²
Coordenades 46° 57′ 0″ N, 142° 44′ 0″ E / 46.95000°N,142.73333°E / 46.95000; 142.73333Coord.: 46° 57′ 0″ N, 142° 44′ 0″ E / 46.95000°N,142.73333°E / 46.95000; 142.73333
Dirigents:
• Alcalde:

Andreï Lobkine
Codi postal 693000–693023
Web
Vista general de la ciutat
Vladímirovka (anys 80 del segle XIX).

Iujno-Sakhalinsk (en rus Южно-Сахалинск ) és una ciutat de l'illa de Sakhalín, a Rússia, centre administratiu de l'Óblast de Sakhalín (la qual inclou l'illa sencera i les Kurils). En japonès és coneguda com a Toyohara (豊原).

La ciutat es troba sobre el riu Susuia (anomenat també Riu Negre). Té connexió amb l'exterior a través de l'aeroport de Iujno-Sakhalínsk.

La ciutat era un petit establiment rus, Vladímirovka, fundada per convictes el 1882.

El Tractat de Portsmouth, firmat a Portsmouth, New Hampshire, el 5 de setembre de 1905, va suposar la fi de la guerra russojaponesa de 1904-1905. Al Japó se li va concedir la meitat sud de l'illa de Sakhalín i li va ser arrendada la península de Liaodong i el sistema de ferrocarrils rus al sud de Manxúria. Vladímirovka es va convertir en Toyohara (que significa «Vall de la Fecunditat»), la capital de la prefectura japonesa de Karafuto. Al final de la Segona Guerra Mundial la ciutat va ser alliberada per les tropes soviètiques, i es va convertir finalment en Iujno-Sakhalinsk i en un centre administratiu.

Encara hi ha tensions entre el Japó i Rússia per l'illa, especialment a la llum del nou boom del petroli i el gas a la zona. Avui les coses estan millorant per a Iujno-Sakhalínsk; ExxonMobil i Shell han estat invertint fortament en l'àrea, tot i que la major part d'això ha estat en la meitat del nord de Sakhalín. Les demandes per recursos naturals dels japonesos, xinesos i sud-coreans estan donant a l'illa una oportunitat per a una prosperitat contínua.

Museu Iujno-Sakhalinsk el 2008

Un dels pocs edificis japonesos que romanen a la ciutat és també un dels més impressionants. Actualment és un museu estatal (en rus:Сахалинский государственный областной краеведческий музей).[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The Sakhalin Museum of Regional Studies (en anglès i rus)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iujno-Sakhalinsk Modifica l'enllaç a Wikidata