Wangari Maathai
| Wangari Maathai | |
|---|---|
 Wangari Maathai, fundadora del «Moviment del Cinturó Verd» |
|
| Naixement | 1 d'abril de 1940 Nyieri, Kenya |
| Defunció | 25 de setembre de 2011 (als 71 anys) Nairobi, Kenya |
| Nacionalitat |  Kenya |
| Ocupació | Ecologista |
 |
| Premi Nobel de la Pau (2004) |
Wangari Muta Maathai (Nyieri, Kenya, 1 d'abril de 1940 - Nairobi, Kenya, 25 de setembre de 2011[1]) era una activista política i ecologista kenyana, de l'ètnia kikuyu. El 2004 va rebre el Premi Nobel de la Pau per "les seves contribucions al desenvolupament sostenible, a la democràcia i a la pau". Era la primera dona africana que rep aquest guardó. La doctora Maathai era a més a més membre electa al parlament i ministra de Medi Ambient i Recursos Naturals dintre del govern presidit per Mwai Kibaki.
Taula de continguts |
Activisme i vida política [modifica]
Maathai va fundar el Green Belt Movement (o Moviment del Cinturó Verd) el 1977, una mena de lobby ecologista responsable del plantament de més de 30 milions d'arbres per tot el país per tal d'evitar l'erosió del sòl, i per tal de millorar la qualitat de vida de les dones que el portaven a terme. Això li va merèixer l'apel·latiu afectuós de Tree Woman (o Dona Arbre). Des de llavors va esdevindre una dona molt activa en temes mediambientals i en favor de les dones.
Maathai fou l'anterior presidenta del Maendeleo Ya Wanawake (el Consell Nacional de Dones de Kenya), al qual va pertànyer des del 1976).
En el 25 de setembre va morir a l'hospital de Nairobi després d'una lluita prolongada contra un càncer.[1]
Premi Nobel de la Pau [modifica]
"Maathai va resistir amb coratge l'anterior règim opressiu de Kenya", va dir el Comitè Nobel noruec en la seva lectura al proclamar-la guanyadora del premi Nobel de el sexe putatiu 2004. "Les seves formes d'actuar úniques han contribuït a prestar atenció a l'opressió política, nacional i internacionalment. Ha estat pou d'inspiració per a molts en la lluita pels drets democràtics i especialment ha encoratjat les dones a millorar la seva situació".
Controvèrsia
Maathai va produir un enrenou entre els mitjans de comunicació quan, en la conferència de premsa que seguia a l'anunci del premi, va suggerir que el virus VIH causant de la sida era producte de l'enginyeria genètica i que va ser posteriorment alliberat a l'Àfrica per investigadors occidentals no identificats com una arma de destrucció massiva per "castigar els negres". Només una petita minoria recolza aquesta teoria conspirativa de la sida, la qual no és l'única. Des de llavors va anar matisant i suavitzant la seva postura.
Premis [modifica]
Alguns dels premis i guardons més importants han estat els següents:
- 1984: Right Livelihood Award (o "Premi Nobel Alternatiu")
- 1991: Premi Ambiental Goldman
- 1991: Premi Àfrica
- 1993: Medalla Edimburg
- 2004: Premi Petra Kelly
- 2004: Premi Sophie
- 2004: Premi Nobel de la Pau
Bibliografia [modifica]
- Maathai, Wangari. Bottom is Heavy Too: Edinburgh Medal Lecture. Edimburg: Edinburgh University Press, 1994. ISBN 0-7486-0518-5.
- Maathai, Wangari. The Canopy of Hope: My Life Campaigning for Africa, Women, and the Environment. Nova York: Lantern Books, 2002. ISBN 1-59056-002-7.
- Maathai, Wangari. The Greenbelt Movement: Sharing the Approach and the Experience. Nova York: Lantern Books, 2003. ISBN 1-59056-040-X.
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Mor la Premi Nobel keniana Wangari Maathai». Ara.cat, 26 de setembre de 2011. [Consulta: 26 de setembre de 2011].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wangari Maathai |
- (anglès) Plana personal de Wangari Maathai's
- (anglès) Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 2004
- (anglès) The Green Belt Movement
