Aung San Suu Kyi
| Aung San Suu Kyi | |
|---|---|
 Imatge d'Aung San Suu Kyi |
|
| Naixement | Aung San Suu Kyi 19 de maig de 1945 Rangun |
| Nacionalitat | birmana |
| Ocupació | activista |
| Marit/s | Michael Aris (1972-1999) |
| Fills/es | Alexander y Kim |
| Pares | Daw Khin Kyi Aung San |
 |
| Premi Nobel de la Pau (1991) |
Aung San Suu Kyi (birmà: .svg){kind=small}
, IPA: [aʊn san su tʃi]), nascuda a Rangun el 1945, és la figura emblemàtica, no-violenta i pro-democràtica, de l'oposició birmana contra la dictadura militar que ocupa el poder des de 1962. El 1991 li fou concedit el Premi Nobel de la Pau.
Taula de continguts |
[modifica] Inicis polítics
Nascuda a Rangun el 19 de juny de 1945, és filla d'Aung San, heroi nacional que va signar l'any 1947 el tractat d'independència amb el Govern britànic abans de ser assassinat.
Després de diplomar-se a la Universitat d'Oxford, va treballar en la Secretaria de les Nacions Unides i ser professora a l'Índia, Aung San Suu Kyi va retornar a Birmània el 1988 i va participar en el segon combat en pro de la independència nacional. Aquest combat es va inspirar en l'exemple pacífic de Gandhi i en la seva fe budista, que la va dur a propugnar una revolució de l'esperit que es manifesta mitjançant el reconeixement de la necessitat del diàleg i la compassió pels més humils. A pesar d'estar arrelada en la tradició birmana, va saber evitar les manipulacions nacionalistes basant la seva lluita en els principis sagrats de la moral, insistint en la necessitat de reconciliar a les ètnies del seu país, profundament dividides.
El 1989 va ser sotmesa a arrest domiciliari a Rangun. Va assumir la direcció de la Lliga Nacional per a la Democràcia, que va guanyar les eleccions de 1990 per majoria absoluta. Les autoritats militars, però, es van negar a tenir en compte aquest resultat, per la qual cosa el seu partit no va poder formar un govern civil. Aung San Suu Kyi, subjecta a estreta vigilància, va preferir romandre al costat del seu poble donant testimoniatge de la seva fe en la idea del bé i del just.
[modifica] Defensora dels Drets Humans
Va rebre successivament el Premi Thorolf Rafto de defensa dels drets humans i el Premi Sajarov per la Llibertat de Conciència de llibertat de pensament.
Reconeguda com a presonera de consciència per Amnistia Internacional, el seu propòsit que el drama birmà no caigués en l'oblit va ser recompensat el 14 d'octubre de 1991 amb el Premi Nobel de la Pau per la seva lluita no-violenta en defensa de la democràcia i els drets humans.
En 1992 el Premi Internacional Simón Bolívar va recompensar per primera vegada la lluita d'una dona visionària que combina l'idealisme i el pragmatisme il·lustrat sent conscient al mateix temps que altres moviments similars a Àsia s'han inspirat en la lluita pacífica de la Lliga Nacional.
El 1995, les pressions exercides pels Estats Units van posar fi al seu arrest domiciliari i va reempendre les seves activitats polítiques en favor de la democràcia. Les manifestacions estudiantils va provocar una dura repressió per part del Govern militar que va acabar amb la detenció de dirigents de l'oposició democràtica i l'establiment d'un nou arrest domiciliari el 1996. Rares vegades ha pogut rebre visites, encara que va aconseguir enviar a les Nacions Unides alguns missatges gravats que denuncien l'empitjorament de la situació dels drets humans en el seu país, demanant a la comunitat internacional que concedeixi la prioritat als drets polítics de la Lliga Nacional, la direcció de la qual segueix assumint.
El Govern militar, que manté el poder en el seu país, no ha estalviat les invitacions d'exili per Aung San Suu Kyi.
Un capítol d'aquesta tàctica d'assetjament psicològic va succeir quan el seu espòs, Michael Aris, va morir de càncer de pròstata al març de 1999, sense que Suu Kyi aconseguí el permís per veure'l. Aquell any mateix, a l'abril, el seu fill petit, Kim Htein Lin, va tenir el permís per reunir-se amb la seva mare durant unes hores a l'aeroport de Rangun.
L'any 2008 ha estat guardonada amb el Premi Internacional Catalunya, concedit juntament amb Cynthia Maung per la Generalitat de Catalunya, en reconeixement de la lluita democràtica que emprenen diàriament contra la junta militar birmana que dirigeix el país.
[modifica] Posada en llibertat
El 25 de gener de 2010 es va filtrar un rumor segons el qual el Ministre de l'Interior birmà, el Major General Maung Oo, hauria comunicat en una reunió privada de dirigents locals que Suu Kyi seria alliberada el novembre del mateix any, un mes després de les eleccions generals. Les autoritats birmanes varen signar el decret d'alliberament de San Suu Kyi el 12 de novembre i el 13 de novembre finalitzava l'arrest domiciliari de la líder birmana, de manera que no es tracta d'una amnistia, sinó del final de la condemna.[1] Fou rebuda a la porta del seu domicili per unes 3.000 persones. Suu Kyi portava 15 anys empresonada o privada de llibertat, a la presó o bé en arrest domiciliari.[2]
[modifica] Referències
- ↑ La Junta birmana firma l'alliberament d'Aung San Suu Kyi, El país, 12 de novembre de 2010, consultat el mateix dia.
- ↑ Alliberada la Nobel de la Pau birmana Aung San Suu Kyi, El País, 13 de novembre de 2010, consultat el mateix dia.
[modifica] Enllaços externs
- (anglès) Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1991
- (català) La cap opositora birmana, Premi Internacional Catalunya
Font: UNESCO, seguint la seva regles de reproducció.
|
|||||
