Aung San Suu Kyi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aung San Suu Kyi
Aung San Suu Kyi, IPA: [aʊn san su tʃi] (en birmà)

Aung San Suu Kyi el 2011.
Naixement Aung San Suu Kyi
19 de maig de 1945 (1945-05-19) (69 anys)
20px Yangon
Nacionalitat Birmana
Ocupació Activista
Fills/es Alexander y Kim
Pares Daw Khin Kyi
Aung San
Guardons Premi Solidaritat el 1994.
Premi Nobel de la Pau de 1991.
Premi Olof Palme el 2005.
Premi Nobel
Premi Nobel de la Pau
(1991)

Aung San Suu Kyi (Yangon, 19 de juny de 1945) és la figura emblemàtica, no-violenta i pro-democràtica, de l'oposició birmana contra la dictadura militar que ocupa el poder des de 1962. El 1991 li fou concedit el Premi Nobel de la Pau.

Inicis polítics[modifica | modifica el codi]

És filla d'Aung San, heroi nacional que va signar l'any 1947 el tractat d'independència amb el Govern britànic abans de ser assassinat.

Després de diplomar-se a la Universitat d'Oxford, va treballar en la Secretaria de les Nacions Unides i ser professora a l'Índia, Aung San Suu Kyi va retornar a Birmània el 1988 i va participar en el segon combat en pro de la independència nacional. Aquest combat es va inspirar en l'exemple pacífic de Gandhi i en la seva fe budista, que la va dur a propugnar una revolució de l'esperit que es manifesta mitjançant el reconeixement de la necessitat del diàleg i la compassió pels més humils. A pesar d'estar arrelada en la tradició birmana, va saber evitar les manipulacions nacionalistes basant la seva lluita en els principis sagrats de la moral, insistint en la necessitat de reconciliar a les ètnies del seu país, profundament dividides.

El 1989 va ser sotmesa a arrest domiciliari a Rangun. Va assumir la direcció de la Lliga Nacional per a la Democràcia, que va guanyar les eleccions de 1990 per majoria absoluta. Les autoritats militars, però, es van negar a tenir en compte aquest resultat, per la qual cosa el seu partit no va poder formar un govern civil. Aung San Suu Kyi, subjecta a estreta vigilància, va preferir romandre al costat del seu poble donant testimoniatge de la seva fe en la idea del bé i del just.

Defensora dels drets humans[modifica | modifica el codi]

Va rebre successivament el Premi Thorolf Rafto de defensa dels drets humans i el Premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència.

Reconeguda com a presonera de consciència per Amnistia Internacional, el seu propòsit que el drama birmà no caigués en l'oblit va ser recompensat el 14 d'octubre de 1991 amb el Premi Nobel de la Pau «per la seva lluita no-violenta en defensa de la democràcia i els drets humans».[1]

En 1992 el Premi Internacional Simón Bolívar va recompensar per primera vegada la lluita d'una dona visionària que combina l'idealisme i el pragmatisme il·lustrat sent conscient al mateix temps que altres moviments similars a Àsia s'han inspirat en la lluita pacífica de la Lliga Nacional.

El 1995, les pressions exercides pels Estats Units van posar fi al seu arrest domiciliari i va reprendre les seves activitats polítiques en favor de la democràcia. Les manifestacions estudiantils va provocar una dura repressió per part del Govern militar que va acabar amb la detenció de dirigents de l'oposició democràtica i l'establiment d'un nou arrest domiciliari el 1996. Rares vegades ha pogut rebre visites, encara que va aconseguir enviar a les Nacions Unides alguns missatges gravats que denuncien l'empitjorament de la situació dels drets humans en el seu país, demanant a la comunitat internacional que concedeixi la prioritat als drets polítics de la Lliga Nacional, la direcció de la qual segueix assumint.

El govern militar, que manté el poder en el seu país, no ha estalviat les invitacions d'exili per Aung San Suu Kyi.

Un capítol d'aquesta tàctica d'assetjament psicològic va succeir quan el seu espòs, Michael Aris, va morir de càncer de pròstata al març de 1999, sense que Suu Kyi aconseguí el permís per veure'l. Aquell any mateix, a l'abril, el seu fill petit, Kim Htein Lin, va tenir el permís per reunir-se amb la seva mare durant unes hores a l'aeroport de Rangun.

L'any 2008 ha estat guardonada amb el Premi Internacional Catalunya, concedit juntament amb Cynthia Maung per la Generalitat de Catalunya, en reconeixement de la lluita democràtica que emprenen diàriament contra la junta militar birmana que dirigeix el país.

Alliberament[modifica | modifica el codi]

El 25 de gener de 2010 es va filtrar un rumor segons el qual el Ministre de l'Interior birmà, el Major General Maung Oo, hauria comunicat en una reunió privada de dirigents locals que Suu Kyi seria alliberada el novembre del mateix any, un mes després de les eleccions generals. Les autoritats birmanes varen signar el decret d'alliberament de San Suu Kyi el 12 de novembre i el 13 de novembre finalitzava l'arrest domiciliari de la líder birmana, de manera que no es tracta d'una amnistia, sinó del final de la condemna.[2] Fou rebuda a la porta del seu domicili per unes 3.000 persones. Suu Kyi portava 15 anys empresonada o privada de llibertat, a la presó o bé en arrest domiciliari.[3]

Eleccions de 2012[modifica | modifica el codi]

En les eleccions de 2012 la Lliga Nacional per la Democràcia (LND), el partit de Suu Kyi, va obtenir dotze dels quaranta-cinc escons que estava en joc, inclòs el d'Aung San Suu Kyi.[4][4]

El dia 2 de maig de 2012, Aung San Suu Kyi va prendre possessió del càrrec, juntament amb la resta de diputats. Inicialment la LND havia comentat de no acceptar els escons aconseguits perquè en el text del jurament del càrrec s'especifica que "... s'ha de salvaguardar la constitució...", que va ser redactada per l'actual executiu, conformat encara per antics membres de la junta militar.[5]

Es va produir una reunió de la líder birmana amb el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, i la LND va canviar el seu parer:

« Durant tots els nostres anys de lluita, sempre hem cregut en ser flexibles, perquè és l'única manera d'aconseguir els nostres objectius sense violència »
— Aung San Suu Kyi[5]

Llegat[modifica | modifica el codi]

Aung San Suu Kyi ha estat votada en un procés participatiu realitzat al març del 2010 a Palafrugell de dones que mereixen un carrer.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1991 (anglès)
  2. La Junta birmana firma l'alliberament d'Aung San Suu Kyi, El País, 12 de novembre de 2010, consultat el mateix dia.
  3. Alliberada la Nobel de la Pau birmana Aung San Suu Kyi, El País, 13 de novembre de 2010, consultat el mateix dia.
  4. 4,0 4,1 «La líder opositora Suu Kyi aconsegueix un escó a Birmània, segons el seu partit». El Periódico, 1 abril 2012. [Consulta: 2 abril 2012].
  5. 5,0 5,1 «Aung San Suu Kyi ja ocupa el seu escó al parlament birmà». Vilaweb, 2 maig 2012. [Consulta: 2 maig 2012].
  6. Puig, Evarist. «Les dones esperantistas de la Vila». Revista de Palafrugell [Palafrugell], núm. 208, febrer 2011, pàg. 23.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Font: UNESCO, seguint la seva regles de reproducció. [text imprecís]