Resistència civil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La resistència civil és un terme utilitzat per alguns[1] - al costat del terme de resistència no-violenta - per descriure l'acció política que es basa en l'ús de mètodes no-violents per part de grups civils per desafiar a un particular poder, força, política o règim. La resistència civil opera a través d'una crida, pressió i coacció a l'adversari: pot implicar un esforç sistemàtic per soscavar les fonts del poder de l'adversari. Formes d'acció han inclòs manifestacions, vigílies i peticions, vagues, anar de braços caiguts, el boicot i moviments d'emigració, i assegudes, ocupacions i la creació d'institucions paral·leles de govern. Les motivacions dels moviments de resistència civil per evitar la violència estan generalment relacionades amb el context, inclosos els valors d'una societat i la seva experiència de la guerra i la violència, més que a qualsevol principi ètic absolut. Casos de resistència civil es poden trobar al llarg de la història i en moltes lluites modernes, en contra dels governants tirànics i, fins i tot, governs elegits democràticament.[2] El fenomen de la resistència civil s'associa sovint amb l'avanç de la democràcia.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Examples of the use of the term include Howard Clark, Civil Resistance in Kosovo, Pluto Press, London, 2000; Sharon Erickson Nepstad, Nonviolent Revolution: Civil Resistance in the Late 20th Century, Oxford University Press, New York, 2011; Michael Randle, Civil Resistance, Fontana, London, 1994; Adam Roberts, Civil Resistance in the East European and Soviet Revolutions, Albert Einstein Institution, Massachusetts, 1991.
  2. Adam Roberts, Introduction, in Adam Roberts and Timothy Garton Ash (eds.), Civil Resistance and Power Politics: The Experience of Non-violent Action from Gandhi to the Present, Oxford University Press, 2009, pp. 2-3, where a more comprehensive definition of "civil resistance" may be found.
  3. See e.g. the report by Peter Ackerman, Adrian Karatnycky and others, How Freedom is Won. From Civil Resistance to Durable Democracy, Freedom House, New York, 2005 [1]