Xanana Gusmão

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Xanana Gusmão
Xanana Gusmão

20 de maig de 2002 – 20 de maig de 2007
Precedit per Sérgio Vieira de Mello
Succeït per José Ramos-Horta
Dades biogràfiques
Naixement 20 de juny de 1946
Manatuto (Timor portuguès)
Partit Cap

José Alexandre Gusmão, conegut com a Kay Rala Xanana Gusmão o simplement com a Xanana Gusmão ( Manatuto, Timor Oriental 1946 ) és un polític timorès que es convertí en el primer President de Timor Oriental.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 20 de juny de 1946 a la petita població de Manatuto, situada a 85 km de la capital del país, Dili. Nascut durant l'ocupació de l'illa de Timor per part de Portugal, va estudiar en un col·legi jesuïta als afores de Dili. Després de deixar el col·legi, per raons econòmiques, als setze anys va realitzar una varietat d'ocupacions no qualificades, fins que va aconseguir continuar la seva educació a l'escola secundària nocturna. El 1966 Gusmão aconseguí una posició d'empleat públic, que li permeté continuar amb la seva educació. El 1968 fou reclutat a l'exèrcit portuguès per a realitzar el servei militar obligatori, arribant al rang de caporal.

A mitjans de la dècada del 1970 adaptà el mot de Xanana en honor al grup de música nord-americà de rock and roll Sha Na Na.

Activitat política[modifica | modifica el codi]

El 1971 va tenir un canvi radical en la seva vida, completant el servei militar es va involucrar amb l'organització nacionalista encapçalada per José Ramos-Horta. Els següents tres anys estaria involucrat en les protestes pacífiques contra el sistema colonial.

L'any 1974, gràcies al triomf de la Revolució dels Clavells a Portugal, s'aconseguí la descolonització de Timor Est. El govern portuguès, mitjançant l'últim governador de l'illa Mário Lemos Pires va anunciar plans per a garantir la independència de la colònia, un plans que contemplaven realitzar eleccions generals l'any 1978.

Durant l'any 1975 es van produir friccions internes entre dues faccions rivals al Timor Oriental. Gusmão s'involucrà profundament en la facció denomeniada Front Revolucionari de Timor Oriental Independent (Fretilin), sent arrestat i empresonat per la facció rival de la Unió Democràtica Timoresa (UDT) a mitjans d'aquell any. Prenent avantatge del desordre intern, i amb desitjos d'absorbir la colònia, Indonèsia immediatament començà una campanya de desestabilització, fent incursions al territori des de Timor Occidental.

A la fi de 1975 el Fretilin va guanyar el control de Timor Oriental i Gusmão va ser alliberat. Aconseguí ser nomenat Secretari de Premsa del Fretilin, i el 28 de novembre de 1975 el seu partit va declarar la independència de l'antiga colònia portuguesa amb el nom de "República Democràtica de Timor Oriental"

Nou dies després Indonèsia va envair el país, un moment en el qual es va produir un gran desordre intern. Després de la formació del "Govern Provisional de Timor Oriental" per Indonèsia, Gusmão s'involucrà totalment en les activitats de la resistència, esdevenint el seu líder.

A l'inici de la dècada del 1990 Gusmão s'involucrà en la diplomàcia i en l'ús dels mitjans de comunicació, aconseguint alertar el món dels desastres de la invasió indonèsia amb la massacre ocorreguda a Santa Cruz el 12 de novembre de 1991. Gusmão es convertí a partir d'aquell moment en l'objectiu principal del govern indonesi, iniciant una campanya per a capturar-lo, cosa que finalment ocorregué el novembre de 1992. Al maig de 1993 va ser jutjat, empresonat i sentenciat per a tota la vida a la presó per part del govern indonesi, sent-li negat el dret de defensar-se. No va ser fins a finals de 1999 que va ser alliberat de la presó gràcies a les pressions exercides per Amnistia Internacional, les Nacions Unides o dignataris com Nelson Mandela.

Presidència del país[modifica | modifica el codi]

El 30 d'agost de 1999 es realitzà un referèndum a Timor Oriental, on la gran majoria dels vots optaren per la independència de la regió. Els militars indonesis van començar una campanya de terror que va portar amb si terribles conseqüències. A pesar que el govern indonesi va negar l'ordre d'aquesta ofensiva, van ser condemnats enèrgicament per no evitar l'acció. Com a resultat de la pressió diplomàtica internacional de les Nacions Unides, i particularment dels Estats Units d'Amèrica i Austràlia, una força majorment australiana de pacificació de l'ONU va entrar a Timor Oriental i Gusmão fou alliberat. Des del seu retorn a Dili va començar una campanya de reconciliació i de reconstrucció del país.

Gusmão va ser designat per a governar juntament amb l'administració de l'ONU fins al 2002. Durant aquell temps continuà amb les campanyes per a la unitat i la pau, i gradualment fou associat com un líder de facto de la nova nació. Les eleccions presidencials a finals de 2001 l'escolliren com a líder del país de manera aclaparant. D'aquesta manera es va convertir en el primer President de Timor Oriental quan formalment es va independitzar d'Indonèsia el 20 de maig de 2002. L'any 2007 es retirà de la presidència del país, sent substituït pel Premi Nobel de la Pau José Ramos-Horta.

El 1999 fou guardonat amb el Premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència, atorgat pel Parlament Europeu, i el 2000 amb el Premi de la Pau de Sydney pel seu "coratge i lideratge per a la independència del poble de Timor Oriental". El 2002 fou guardonat amb el Premi Nord-Sud concedit pel Consell d'Europa juntament amb la francesa Albina du Boisrouvray.



Precedit per:
Sérgio Vieira de Mello
Administrador de l'ONU
President de Timor Oriental
20022007
Succeït per:
José Ramos-Horta


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]