Norman Borlaug

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Norman E. Borlaug
Premi Nobel
Premi Nobel de la Pau
(1970)

Norman Ernest Borlaug (Cresco, EUA, 25 de març de 1914 - Dallas, 12 de setembre de 2009[1]) fou un enginyer agrònom estatunidenc, considerat per molts el pare de l'agricultura moderna i el pare de la revolució verda. Els seus esforços als anys 1960 per a introduir les llavors híbrides a la producció agrícola al Pakistan i l'Índia van evitar que milers de milions de persones morissin de fam. El 1970 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau.

Primers estudis[modifica | modifica el codi]

Fill de petits agricultors d'origen noruec, va cursar estudis primaris i secundaris al seu poble natal, per ingressar posteriorment a la Universitat de Minnesota, en plena Gran Depressió. Allí va pagar la seva educació realitzant diverses feines. Va obtenir la seva llicenciatura en ciències forestals el 1937. Continuant amb els seus estudis el 1941 va obtenir el títol, i el 1942 el doctorat, en fitopatologia, sota la direcció del Dr. I.C. Stackman, un dels creadors del programa cooperatiu entre la Secretaria d'Agicultura mexicana i la Fundació Rockefeller, antiga Oficina d'Assumptes Especials.

Treballs per la millora de la producció agrícola[modifica | modifica el codi]

El 1944, es traslladà fins a Mèxic, com a fitopatòleg associat a aquest programa. El 1945, es traslladà a l'estat mexicà de Sonora i específicament a la Vall del Yaqui, on va realitzar estudis sobre el blat i pràctiques agronòmiques.

Camp de blat

En els primers anys del programa, Borlaug i els seus companys de treball, José Rodríguez V, Benjamín Ortega, Leonel Robles, Roberto Osoyo Alcalá, Raúl Mercado, Alfredo Campos, Ignacio Narváez, entre d'altres, van enfocar els seus esforços a descobrir els motius de les males collites en els camps de blat, observant l'aparició de les royas com a responsables de la destrucció del blat. El 1948 van desenvolupar varietats de blat (Kentana, Yaqui i Mayo) resistents a les royas i van difondre noves pràctiques agronòmiques per millorar-ne la producció.

Després que Mèxic va arribar l'autosuficiència en blat el 1956, el grup de científics que va participar amb ell a Sonora, va obtenir un assoliment d'una enorme de transcendència: el desenvolupament de varietats nanes de blat, d'alt rendiment, àmplia adaptació, resistents a malalties i amb alta qualitat industrial, alliberades per primera vegada l'any 1962. Amb aquestes varietats, Mèxic va incrementar notablement la seva producció. En poc temps, molts països es van beneficiar amb les noves varietats i la tecnologia que es va desenvolupar a Mèxic. Estats com l'Índia, Pakistan, Turquia, Tunísia, Espanya i la República Popular de la Xina s'han beneficiat d'aquestes llavors.

El 1970, Norman E. Borlaug fou recompensat amb el Premi Nobel de la Pau, pels seus treballs en millorar el rendiment de la producció del blat i fer-lo més accessible a la població. Va col·laborar en la creació del Centre Internacional de Millorament de Blat de moro i Blat (CIMMYT) i del Centre d'Investigacions Agrícoles del Nord-oest, actualment Centre d'Investigació Regional del Nord-oest (CIRNO) dependent de l'Institut Nacional d'Investigacions Forestals, Agrícola i Pecuàries (INIFAP), que al seu torn depèn de la Secretaria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Ramaderia, Pesca i Alimentació del Govern de Mèxic (SAGARPA). Actualment continua realitzant investigacions a Mèxic.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mor el Nobel de la Pau Norman Borlaug, EuropaPress.cat, 13 de setembre 2009 (consulta: 14-9-09).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Norman Borlaug Modifica l'enllaç a Wikidata