Mohammad Reza Pahlavi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Pahlavi (desambiguació)».
Mohammad Reza Pahlavi
Mohammad Reza Pahlavi
Retrat oficial del xa

Xa de l'Iran
Regne
26 de setembre de 194111 de febrer de 1979
Precedit per Reza I
Succeït per Abolit

Naixement 26 d'octubre de 1919
Teheran, Pèrsia
Defunció 27 de juliol de 1980 (als 60 anys)
El Caire, Egipte
Lloc d'enterrament Mesquita Al-Rifa'i, El Caire, Egipte
Signatura Mohammadreza pahlavi signature.svg
Emperadriu Farah -Mohammad Reza Pahlavi

Mohammad Reza Pahlavi, Xa d'Iran (en persa محمدرضا پهلوی) (Teheran, 26 d'octubre de 1919 - El Caire, 27 de juliol de 1980), ostentava el tractament de Sa Majestat Imperial, i portava els títols tradicionals perses de xahanxa (rei de reis) i aryamehr (llum dels aris), monarca de l'Iran, succeint al seu pare Reza I de l'Iran, des del 16 de setembre de 1941, fins a la Revolució iraniana de l'11 de febrer de 1979. Va ser el segon monarca de la dinastia Pahlavi i l'últim xa o emperador de l'Iran.

Mohammed Reza havia apostat per un estat occidentalitzant i laic, que tenia com a model la veïna Turquia de Kemal Atatürk. En el cas iranià, aquesta línia política venia afavorida pels contactes cada vegada més estrets amb els països occidentals, als quals l'Iran venia quantitats creixents de petroli. D'altra banda, això feia que el país acabés caient en un estat de dependència semicolonial.

El 1951, el règim va intentar reaccionar i va nacionalitzar l'Anglo-Iranian Oil Company, la qual cosa va costar la vida al primer ministre, oposat a la mesura, que va ser assassinat per un fanàtic religiós. El nou primer ministre, Mohamed Mossadeg, líder nacionalista i carismàtic, va portar les mesures nacionalitzadores encara més lluny. Aquestes mesures tan dràstiques van fer que el petroli iranià es quedés sense clients occidentals, i l'empobriment accelerat va portar el desordre polític. El 1953, els serveis secrets britànics i nord-americans van organitzar una operació clandestina, que va portar a un cop d'estat i al final del doctor Mossadeg com a primer ministre.

Després de la desaparició de Mossadeg i l'arraconament del nacionalisme iranià, el xa va asumir el control del país, i es va acabar transformant en un monarca dictador de vida sumptuosa, sostingut per una de les policies polítiques més poderoses del món.

Contribuïa al seu poder la posició geoestratègica de l'Iran, que va portar els nord-americans a convertir el país en un ferm aliat i en la primera línia de defensa davant la possibilitat d'un atac soviètic cap a l'Índic.

Com a conseqüència d'això, durant els anys seixanta, l'Iran va rebre el material més modern en quantitats massives. La crisi petroliera del 1973, quan el preu de venda del barril de cru va pujar espectacularment, va provocar un enorme flux de dòlars cap als països productors, entre ells l'Iran, que era el segon productor del món, després de l'Àrabia Saudita.

En aquest context, es va produir la revolució fonamentalista, un país que ni tan sols era àrab i on la variant musulmana predominant tampoc era sunnita, com en la majoria dels països musulmans, sinó xiïta. L'aiatol·là Ruhol·lah Khomeini (آیت‌الله روح‌الله خمینی en persa), clergue xiïta iranià, fou el dirigent espiritual de la Revolució islàmica de 1979 que enderrocà la monarquia de Mohammad Reza Pahlavi, el darrer Xa de l'Iran.

Reina Fuzeye, reina Soraya i reina Farah
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mohammad Reza Pahlavi