Marxa Verda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bitllet de 100 dirhams commemorant la Marxa Verda.
Marxes del 7 de novembre (en verd) i acció militar del 31 d'octubre (en roig)

S'ha donat el nom de Marxa Verda a la marxa a través del desert que realitzaren el 1975, 300.000 colons i 25.000 soldats marroquins amb la intenció de recuperar el Sàhara Occidental, encoratjada pels clamors irredemptistes que demanaven l'annexió del llavors Sàhara espanyol al territori marroquí. Fou organitzada pel rei Hassan II, des d'un despatx de Londres i amb el suport secret dels Estats Units d'Amèrica.

Tot va sorgir arran del dictamen de 16 d'octubre de 1975 del Tribunal Internacional de Justícia de les Nacions Unides, que ratificava els plans de l'ONU, i de la confirmació del govern d'Espanya del dret del poble sahrauí a l'autodeterminació. Açò fou interpretat com el reconeixement dels vincles del Sàhara amb el Marroc, i, després de posar nombrosos obstacles al referèndum d'autodeterminació proposat per l'ONU, el 6 de novembre de 1975, es dugué a terme la marxa.

L'exèrcit espanyol minà i assenyalà clarament la zona fronterera a la qual es dirigia la marxa, desplegant-se a continuació immediatament darrere. Fins que no es produïren els Acords de Madrid, la Marxa Verda romangué estacionada a uns centenars de metres dels camps de mines, controlada per la policia marroquina que s'emprava a fons quan moviments espontanis de civils es dirigien cap a les tropes espanyoles.

Una setmana després, amb els Acords Tripartits de Madrid, Espanya compartí amb el Marroc i Mauritània l'administració del territori sahrauí.