Separació de poders

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La separació de poders és un concepte que estableix que els poders d'un govern sobirà han d'estar dividits entre dues o més entitats fortament independents, així doncs prevenint que una persona o un grup tingui massa poder.[1]

La idea que els estats que les diferents funcions han de ser atribuïdes a les diferents institucions es va utilitzar per primera vegada a l'antiga Grècia, i en els segles XVII i XVIII, el concepte va ser refinat per James Harrington i John Locke. L'obra més influent, però, va ser la de Montesquieu. Els seus escrits i crítiques sobre la monarquia francesa d'aleshores el van dur a elaborar el concepte de separació de poders, el qual ha estat invocat pels escriptors de la majoria de les constitucions fins ara. Les seves teories estaven basades en un estudi sobre els escrits de Locke i en un coneixement imperfecte de la constitució anglesa del segle XVIII. Montesquieu pensava que per prevenir l'abús del poder i per preservar la llibertat política, era necessari que el govern estigués regulat per diferents poders que s'observassin l'un a l'altre.

Montesquieu, en la seva obra L'Esprit des Lois (L'Esperit de les Lleis), publicat el 1748, va crear el concepte de la divisió de poders en tres branques, tria política. Aquestes branques són:

  • La branca legislativa, responsable de crear les lleis i les alteracions o revocacions de les lleis existents.
  • La branca executiva, responsable d'assegurar-se que les lleis es portin a terme; inclou la creació de polítiques i l'elecció de la manera en la qual les polítiques es realitzen.
  • La branca judicial, responsable d'interpretar la llei i aplicar la llei en situacions específiques.

Orígens del concepte[modifica | modifica el codi]

La teoria de la separació de poders s'encunya en l'obra de Montesquieu l'Esperit de les Lleis, que es va inspirar en la descripció que els tractadistes clàssics van fer dels sistemes polítics de l'Antiguitat, especialment en la que Polibi fa de la República romana, a més de les teories de Plató i Aristòtil així com també en la política contemporània de la Revolució anglesa del segle XVII, que va donar origen a les teories de John Locke. Prominents autors de la Il·lustració francesa com Jean-Jacques Rousseau o de la Independència dels Estats Units, com Alexander Hamilton també van teoritzar sobre aquesta separació.[2][3][4][5][6],

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Separació de poders». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Baron de Montesquieu, Charles-Louis de Secondat (Stanford Encyclopedia of Philosophy)». Plato.stanford.edu. [Consulta: 29-10-2008].
  3. «Separation of Powers» (en anglès). Lawiki.org. [Consulta: 16 de setembre de 2010].
  4. Price, Sara. «The Roman Republic in Montesquieu and Rousseau - Abstract», 22 febrer 2011. [Consulta: 19 novembre 2012].
  5. Schindler, Ronald. «Montesquieu’s Political Writings». [Consulta: 19 novembre 2012].
  6. Lloyd, Marshall Davies. «Polybius and the Founding Fathers: the separation of powers», 22 setembre 1998. [Consulta: 17 novembre 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Separació de poders Modifica l'enllaç a Wikidata