Fernando Henrique Cardoso

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fernando Henrique Cardoso
Fernando Henrique Cardoso

34è President de Brasil
Mandat
1 de gener de 1995 – 31 de desembre de 2002
Vicepresident(s)   Marco Maciel
Precedit per Itamar Franco
Succeït per Luiz Inácio Lula da Silva

Naixement 18 de juny de 1931
Rio de Janeiro
Partit polític Partido da Social Democracia Brasileira
Parella Ruth Corrêa Leite Cardoso
Professió sociòleg, professor i polític

Fernando Henrique Cardoso (Rio de Janeiro, 18 de juny de 1931) és un polític i sociòleg brasiler, president de la república en dos períodes constitucionals: de 1995 a 1999, i des d'aquest any fins al 2003

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut el 18 de juny a la ciutat de Rio de Janeiro, residí des de ben petit a la ciutat de Sao Paulo. Graduat per la Universitat de São Paulo, d'on va esdevenir professor de ciències polítiques i sociologia.

Va ser autor juntament amb Enzo Faletto d'un text molt important dintre de les ciències socials llatinoamericanes "Dependencia y desarrollo en America Latina Ensayo de interpretación sociológica" publicat l'any 1969.

Vida política[modifica | modifica el codi]

És cofundador i president honorífic del Partit de la Social Democràcia Brasilera o PSDB (en portuguès: Partido da Social Democracia Brasileira). Mentre Brasil va estar sota un govern militar, Cardoso, que en aquell temps era professor de sociologia a la universitat, fou expulsat del país. Quan va tornar va esdevenir un dels més importants membres de les campanyes que demanaven el retorn de la democràcia i del respecte dels drets humans. El 1985 va pretendre l'alcaldia de Sao Paulo, però fou derrotat a les eleccions.

Va ser Ministre de Relacions Exteriors i després Ministre d'Hisenda en el govern del president Itamar Franco, sent un dels creadors de l'anomenat Pla do Real, que era un programa econòmic ideat per a substituir la moneda per a contenir l'enorme inflació que assotava el país. Aquest èxit amb el temps li va valer obtenir la presidència i en les eleccions de 1994 va tenir el suport del President Franco per esdevenir candidat.

En el seu govern va iniciar una política neoliberal com succeïa en la dècada del 1990 als països de gairebé tota Amèrica Llatina, continuant en gran part amb l'obertura econòmica que havia començat uns anys abans. Amb l'èxit del pla econòmic, Cardoso va tenir el suport suficient per a canviar la Constitució per tal de poder-se presentar novament a la Presidència de la República. El 1998 Cardoso va enfrontar-se a Luiz Inácio Lula da Silva, com havia passat el 1994, i el va derrotar novament.

En el seu segon mandat hagué d'enfrontar-se a diverses crisis econòmiques mundials, que van afectar l'economia del país i van col·locar en risc el triomf del real, també va haver una crisi energètica que va ajudar a baixar molt la popularitat del President.

L'any 2000 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional per la seva tasca, dins i fora del Brasil, en favor de l'enfortiment dels valors democràtics, el perfeccionament de les institucions i la cerca del progrés i el benestar de la població.

En les eleccions de 2002 el candidat del seu partit va ser derrotat, i el 2003 va ser succeït per Luiz Inácio Lula da Silva, màxim representant de l'esquerra brasilera. Des de llavors, Cardoso s'ha dedicat a seminaris i a un Institut que duu el seu nom.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fernando Henrique Cardoso


Flag of Brazil.svg Portal del Brasil – Accediu als articles temàtics sobre el Brasil.