Orde de l'Estrella de Romania
  | |||
| |||
| Nom en la llengua original | (ro) Ordinul național „Steaua României” | ||
|---|---|---|---|
| Tipus | orde | ||
| Vigència | 1864 - | ||
| Rang | ↓  Orde del Fidel Servei | ||
| Estat | Romania | ||
| Format per | |||
L'Orde de l'Estrella de Romania (en romanès: Ordinul Steaua României) és l'orde civil més alt de Romania i la segona condecoració estatal més alta després de l'extinta Orde de Miquel el Valent. L'atorga el president de Romania. Té cinc rangs, de menor a major: oficial, comandant, gran oficial, gran creu i gran creu amb coll.
Història[modifica]
El 1863, Alexandru Ioan Cuza, el senyor dels principats units de Moldàvia i Valàquia, va demanar al representant romanès a París que es posés en contacte amb la llavors coneguda joieria Krétly, per fabricar una decoració estatal. Krétly va presentar un model, que va ser acceptat immediatament pel domnitor, i basant-se en el seu acord, es van fabricar 1.000 peces de l'Orde. Es va decidir que l'Orde tindria cinc rangs: Cavaller (Cavaler), Oficial (Ofițer), Comandor (Comandor), Gran Oficial (Mare Ofițer) i Gran Creu (Mare Cruce).
A diferència de totes les altres decoracions, inspirades principalment en la francesa Legió d'honor, o que tenien les seves insígnies com una creu de Malta, el model proposat per Krétly per aquest cap era d'un blau crosslet creu (repetată encreuament), un disseny que aleshores era únic en el disseny decoratiu.
El domnitor va decidir que el nom de l'honor seria "L'Orde de la Unió" ("Ordinul Unirii"). Estava previst instituir l'Orde el 24 de gener de 1864, data en què se celebraria el 5è aniversari de la seva elecció i un moment que va marcar la unificació dels principats de Moldàvia i Valàquia. Per això, el lema de la nova comanda s'adaptava a l'esdeveniment: "GENERE ET CORDES FRATRES" ("GERMANS A TRAVÉS D'ORIGENS I SENTIMENTS"). L'anvers de la insígnia portaria els números "5" i "24", els dies de gener quan va ser elegit tant a Moldàvia com a Valàquia.
No obstant això, a causa del derrocament d'Alexandru Ioan Cuza per un cop de palau, no es va poder instaurar l'Orde i, per tant, va concedir la insígnia només com a regal personal, no com a condecoració de l'Estat. La majoria de les insígnies produïdes per a ell van romandre emmagatzemades als calabossos del Palau Reial.
L'abril de 1877, quan Romania va obtenir la independència de l'Imperi Otomà, es va recuperar el debat sobre la institució de les decoracions romaneses. Mihail Kogălniceanu, ministre d'Afers Exteriors del gabinet Ion Brătianu, va participar en els debats de l'Assemblea de Diputats sobre la institució d'una condecoració estatal. A causa de l'"Orde de la Unió" subministrat anteriorment, es va decidir que la forma de la decoració seria la mateixa, modificant només el segell del domnitor. El lema també es va canviar, perquè l'antic no era adequat al moment, per "IN FIDE SALUS" ("EN LA FE ÉS LA SALVACIÓ"). Quant al nom, Kogălniceanu va insistir en "Steaua Dunării" ("L'estrella del Danubi").
El nom "Steaua României" ("L'estrella de Romania") va aparèixer el 10 de maig de 1887, quan es va votar la llei al Parlament, com a primera llei de la Romania sobirana.
Per Reial decret (núm. 1545/1932), el rei Carol II va canviar l'Orde de precedència en el sistema d'honor de Romania. Com a resultat, el 1932, L'estrella de Romania va caure en precedència del segon lloc (on hi havia estat des del 1906) al quart lloc (després de l'orde de Carol I i l'orde de Ferran I). El 1937 va caure fins al setè lloc. Es va mantenir la forma principal de l'Orde, la creu blava repetida (també anomenada "creu romanesa"), però els raigs entre els braços de la creu van ser substituïts per quatre àguiles heràldiques amb ales esteses, la insígnia del rei Carol I es va col·locar a l'anvers, i el revers portava l'any del seu establiment, "1877". També es va augmentar el nombre de persones a les quals es podia guanyar L'estrella de Romania:
- Cavaller (cavaller): 1.000 civils i 350 militars;
- Oficial (Ofițer): 500 civils i 150 militars;
- Comodor o Comandant (Comandor): 200 civils i 75 militars;
- Gran oficial (Mare Ofițer): 75 civils i 25 militars;
- Gran Creu (Mare Cruce): 35 civils i 10 militars.
El 1938, l'Orde va rebre un rang superior, anomenat "Clasa I" (Primera Classe en català), entre el rang de Gran Oficial i el de Gran Creu, amb un màxim de 50 civils i 15 militars.
Els estatuts establerts pel rei Carol II van ser modificats pel general Ion Antonescu (que es va convertir en Conducător el 4 de setembre de 1940). Generalment, les regles eren les que s'utilitzaven durant la Primera Guerra Mundial. L'Orde "L'estrella de Romania" es va convertir en el segon de la jerarquia nacional, després de l'Orde de Miquel el Valent.
Inspirat per la Creu de Ferro Alemanya, Ion Antonescu va decidir que els tres primers graus de les Ordes: l'Estrella de Romania i la Corona de Romania, amb pics (espases) i la cinta de La medalla "La virtut militar" serien atorgats excepcionalment actua de valent amb una fulla de roure, unida a la cinta.
Després de 1948, totes les decoracions existents van ser prohibides i es va prohibir el seu port. Només conservant la insígnia, es considerava un delinqüent en els primers anys del comunisme.
Després de molts intents, el 1998/1999 es va restablir l'Orde Nacional "L'estrella de Romania", amb un disseny similar al que es va fer servir el 1932, però sense la insígnia del rei Carol I, i amb la insígnia republicana.
Graus[modifica]
Segons la Llei 29/2000, pel que fa al sistema nacional de decoracions de Romania, actualment hi ha sis graus:[1]
- 1a classe: Collar (Colan);
- 2a classe: Gran Creu (Mare Cruce);
- 3a classe: Gran oficial (Mare Ofiţer);
- 4a Classe: Comandant (Comandor);
- 5a classe: Oficial (Ofiţer);
- 6a classe: Cavaller (Cavaler).
Destinataris notables[modifica]
Primera emissió (1877–1948)[modifica]
- Ernesto Burzagli, No. 67616.[2]
- Archduke Eugen of Austria (1881)
- Jan Karcz
- Aristide Razu (1918)
- Harry Gideon Wells (1919)
- Hendrik Pieter Nicolaas Muller (1922)
- Scarlat Cantacuzino
- Artur Phleps (1920, 1933)
- Edward Rydz-Śmigły
- Jack Corbu (1930)
- Stanisław Maczek
- Amha Selassie of Ethiopia
- Rudolf Walden
- Fritz Witt (1942)
- Martin Unrein
- Jagatjit Singh of Kapurthala (1935)
- Walter Staudinger (1942)
- Sultan Ismail of Johor (1942)
- Walther Wenck (1943)
- Emmerich Jordan (1944)
- Samuel C. Cumming (WWII)
- Comte Paul de Smet de Naeyer
Segona emissió (des de 1998)[modifica]
Ciutadans estrangers[modifica]
| No. | Nom | Conegut per | Any |
|---|---|---|---|
| 1 |  Jacques Chirac
|
President de França | 1998 |
| 2 |  Alberto Fujimori
|
President del Perú | |
| 3 |  Martti Ahtisaari
|
President de Finlàndia | |
| 4 |  Petar Stoyanov
|
President de Bulgària | |
| 5 |  Aleksander Kwaśniewski
|
President de Polònia | 1999 |
| 6 |  Thomas Klestil
|
President de Àustria | |
| 7 |  Konstantinos Stephanopoulos
|
President de Grècia | |
| 8 |  Süleyman Demirel
|
President de Turquía | |
| 9 |  Harald V
|
Rei de Noruega | |
| 10 |  Hamad bin Khalifa Al Thani
|
Emir de Qatar | |
| 11 |  Jaber Al-Ahmad Al-Sabah
|
Emir de Kuwait | |
| 12 |  Nursultan Nazarbayev
|
President del Kazakhstan | |
| 13 |  Rexhep Meidani
|
President d'Albània | |
| 14 |  Ezer Weizman
|
President d'Israel | |
| 15 |  Petru Lucinschi
|
President de la República de Moldàvia | 2000 |
| 16 |  Elizabeth II
|
Reina del Regne Unit | |
| 17 |  Jorge Sampaio
|
President de Portugal | |
| 18 |  Árpád Göncz
|
President d'Hongria | |
| 19 |  Margrethe II
|
Reina de Dinamarca | |
| 20 |  Rudolf Schuster
|
President d'Eslovàquia | |
| 21 |  Stjepan Mesić
|
President de Croàcia | |
| 22 |  Ernesto Zedillo
|
President de Mèxic | |
| 23 |  Fernando Henrique Cardoso
|
President del Brasil | |
| 24 |  Bhumibol Adulyadej
|
Rei de Tailàndia | |
| 25 |  Leonid Kutxma
|
President d'Ucraïna | |
| 26 |  Émile Lahoud
|
President del Líban | 2001 |
| 27 |  Kofi Annan
|
Secretari General de les Nacions Unides | |
| 28 |  Beatrix I
|
Reina dels Països Baixos | |
| 29 |  Valdas Adamkus
|
President de Lituània | |
| 30 |  Vaira Vīķe-Freiberga
|
President de Letònia | |
| 31 |  Andrew Bertie
|
Príncep i gran mestre de l'orde de Malta | 2002 |
| 32 |  Zayed bin Sultan Al Nahyan
|
President dels Emirats Àrabs | |
| 33 |  Gloria Macapagal Arroyo
|
President de les Filipines | |
| 34 |  Milan Kučan
|
President d'Eslovènia | |
| 35 | Ferenc Mádl
|
President d'Hongria | |
| 36 |  George W. Bush
|
President dels Estats Units | |
| 37 |  Mauro Chiaruzzi
|
Capitans regents de San Marino | |
| 38 | Giuseppe Maria Morganti
|
Capitans regents de San Marino | |
| 39 |  Zine El Abidine Ben Ali
|
President de Tunisia | 2003 |
| 40 |  Carl XVI Gustaf
|
Rei de Suècia | |
| 41 |  Joan Carles I
|
Rei d'Espanya | |
| 42 |  Carlo Azeglio Ciampi
|
President d'Itàlia | |
| 43 |  Arnold Rüütel
|
President d'Estònia | |
| 44 |  Henri I
|
Gran duc de Luxemburg | 2004 |
| 45 |  Angelo Sodano
|
Cardenal secretari d'Estat | |
| 46 |  Eddie Fenech Adami
|
President de Malta | |
| 47 | Giuseppe Arzilli
|
Capitans Regent de San Marino | |
| 48 | Roberto Raschi
|
Capitans Regent de San Marino | |
| 49 |  Ricardo Lagos
|
President de Chile | |
| 50 |  Ilham Alíev
|
President d'Azerbaidjan | |
| 51 |  Abdullah II
|
Rei de Jordània | 2005 |
| 52 | Tarja Halonen
|
President de Finlàndia | 2006 |
| 53 | George Emil Palade
|
Professor | 2007 |
| 54 | Tarcisio Bertone
|
Cardenal secretari d'Estat | 2008 |
| 55 | Matthew Festing
|
Príncep i Gran Mestre de l'Orde de Malta | |
| 56 | Lech Kaczyński
|
President de Polònia | 2009 |
| 57 | Michel Suleiman
|
President del Líban | |
| 58 |  Albert II
|
Príncep de Mònaco | |
| 59 |  Albert II
|
Rei dels belgues | |
| 60 | Mihai Ghimpu
|
President de la República de Moldàvia | 2010 |
| 61 | George Abela
|
President de Malta | |
| 62 | Valdis Zatlers
|
President de Letònia | 2011 |
| 63 | Toomas Hendrik Ilves
|
President d'Estònia | |
| 64 | Giorgio Napolitano
|
President d'Itàlia | |
| 65 | Pietro Parolin
|
Cardenal secretari d'Estat | 2015 |
| 67 | Aníbal Cavaco Silva
|
President de Portugal | |
| 68 | Dalia Grybauskaitė
|
President de Lituània | 2016 |
| 69 | Sergio Mattarella
|
President d'Itàlia | |
| 70 | Rosen Plevneliev
|
President de Bulgària | |
| 71 |  Joachim Gauck [3]
|
President d'Alemanya | |
| 72 | Andrzej Duda
|
President de Polònia | |
| 73 | François Hollande
|
President de França | |
| 74 | Andrej Kiska
|
President d'Eslovàquia | |
| 75 | Nicolae Timofti
|
President de la República de Moldàvia | |
| 76 | Kolinda Grabar-Kitarović
|
President de Croàcia | 2017 |
Per classe[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «LEGE nr. 29 din 31 martie 2000 privind sistemul national de decoratii al Romaniei». Monitorul Oficial al României. [Consulta: 13 desembre 2015].
- ↑ «Wikimedia Commons», 22-08-2012.
- ↑ (en romanès) , 22-06-2016.
- ↑ www.presidency.ro, Decret de decorare semnat de Președintele României, domnul Klaus Iohannis, 29 març 2017.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 «Klaus Iohannis a decorat opt congresmani americani cu Ordinul Steaua României în grad de Comandor» (en romanès), 09-06-2017.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 ; Iacob, Simona«President Iohannis and U.S. congressmen discuss Romania's inclusion in Visa Waiver programme», 09-06-2017. Arxivat de l'original el 10 de febrer 2018.
- ↑ «Presedintele Basescu i-a retras Steaua Romaniei lui Vadim Tudor», 28-05-2007.
