Dietrich von Choltitz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dietrich von Choltitz
9 de novembre de 1894

4 de novembre de 1966 (als 71 anys)

El tinent coronel v. Choltitz, condecorat amb la Creu de Cavaller, 29 de maig de.1940
El tinent coronel v. Choltitz, condecorat amb la Creu de Cavaller, 29 de maig de.1940
Lloc de naixement: Gräflich Wiese, districte de Neustadt (Oberschlesien)
Lloc de defunció: Baden-Baden
Lleialtat: Imperi Alemany Imperi Alemany (fins a 1918)
Alemanya República de Weimar (fins a 1933)
Alemanya nazi Alemanya Nazi
RFA RFA
Arma/servei: Wehrmacht Heer
Anys de servei: 1907-1945
Rang: General de la Wehrmacht General der Infanterie
Comandaments: 11a Divisió Panzer
Batalles/guerres: Batalla de Rotterdam
Setge de Sebastòpol
Alliberament de París Bandera blanca
Condecoracions: Creu de Cavaller de la Creu de Ferro

El General der Infanterie Dietrich Hugo Hermann von Choltitz (9 de novembre de 1894 – 4 de novembre de 1966) va ser un militar alemany, general d'infanteria de la Wehrmacht durant la Segona Guerra Mundial. Va ser el governador militar de París durant els darrers dies de l'ocupació alemanya. Afirmà haver desobeït l'ordre de Hitler de deixar la ciutat en runes durant les darreres etapes de la guerra,[1] tot i que això és discutit.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Ingressà a l'exèrcit el 6 de març de 1914, sent Fähnrich al 107è regiment d'infanteria fins a l'agost, quan el regiment es trasllada al front. Durant la I Guerra Mundial, von Choltiz serví com a tinent d'infanteria amb l'exèrcit de Saxònia al Front Occidental, guanyant la Creu de Ferro de 1a classe. Després del Tractat de Versalles es quedà al Reichswehr durant la República de Weimar, esdevenint capità de cavalleria el 1929. Posteriorment esdevindria comandant del 3r batalló del Luftlande-Infanterieregiment 16, primer com a major i, des de 1938, com a tinent coronel.

Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Durant la Segona Guerra Mundial, el batalló de von Choltitz va participar successivament en les campanyes de Polònia, els Països Baixos i Bèlgica. Va rebre l'ordre d'ocupar Rotterdam mitjançant us assalt aeri el 10 de maig de 1940, missió per la qual rebria la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro. El 10 de setembre de 1940 passà a comandar el 16è Regiment; sent promogut a coronel l'1 d'abril de 1941. En la guerra amb la Unió Soviètica el regiment de von Choltitz va ser destinat al setge de Sebastòpol el 1942. El 27 d'agost passà a la reserva de l'OKH i va ser delegat amb el comandament de la 260a divisió d'infanteria. L'1 de setembre de 1942 va ser promogut a major general. El 12 d'octubre de 1942 va ser destacat durant dues setmanes a l'Acadèmia de Tropes Panzer; i el 15 de novembre és enviat per informació a la 100a Brigada Panzer i a l'Acadèmia de Comandament de París, fins al 7 de desembre.

L'1 de març de 1943, a tinent general, sent nomenat comandant de la 11a Divisió Panzer (5 de març de 1943-1 d'octubre de 1943) i comandant del XXXXVIII Panzerkorps (1 d'octubre de 1943-15 de novembre de 1943); passant a la reserva fins a l'1 de març de 1944; fent un curs per Generals Comandants entre el 5 i el 25 de gener de 1944.

Entre març i abril de 1944 serví a Itàlia com a comandant del LXXXVI. Panzerkorps, tornant a la reserva entre el 16 d'abril i el 13 de juny, en que va ser enviat al Front Occidental.

Governador de París[modifica | modifica el codi]

L'1 d'agost de 1944 von Choltitz va ser promogut al rang de General der Infanterie i, el 7 d'agost, va ser nomenat pel mateix Hitler governador militar de París. Arribà a la ciutat el 9 d'agost. Durant els 16 dies següents, afirmà haver desobeït diverses ordres directes de Hitler per destruir la ciutat. L'ordre de Hitler del 23 d'agost deia: «La ciutat no ha de caure en mans enemigues llevat que sigui un munt de runes» Una narració comuna[2] diu que Hitler el trucà irat, cridant « "Brennt Paris?" » (París està cremant?); encara que segons el coronel general Jodl, cap de l'estat major de Hitler, aquesta pregunta la hi van fer a ell. Continuava: «Jodl, vull saber-ho... París està cremant? París s'està cremant ara, Jodl?»[2]

Von Choltitz afirmaria haver evitat un complet alçament dels habitants de la ciutat i batalles directes a la ciutat mitjançant una barreja de contacte actiu amb els enemics, negociacions amb la Resistance i demostracions de poder, finalment evità que la ciutat patís grans danys. Ell i els 17.000 homes a les seves ordres es rendiren al general Leclerc i al cap de la Resistència Henri Rol-Tanguy a la Gare Montparnasse a el 25 de 1944. Per evitar un segon Stalingrad, von Choltitz va ser vist com el "salvador de París"[3] per alguns.

Captivitat i final[modifica | modifica el codi]

Von Choltitz (a l'esquerra) a Trent Park.

Va ser retingut durant un temps a Trent Park, al nord de Londres, un camp de presoners per a oficials superiors alemanys. Sense que ho sabessin els interns, moltes de les seves converses van ser enregistrades.[4][5] En aquestes converses von Choltitz es dolia perquè Alemanya havia permès que els nazis assolissin el poder o perquè a Rússia havia hagut d'executar jueus. (enregistrat el 29 d'agost de 1944).[4]

Després d'un temps a Camp Clinton (Mississippi), va ser alliberat pels Aliats a l'abril de 1947. Dietrich von Choltitz va morir al novembre de 1966 a Baden-Baden, de resultes d'una llarga malaltia que provenia de la guerra. Va ser enterrat al cementiri de Baden-Baden, en presència de diversos oficials d'alt rang francesos.

Al cinema[modifica | modifica el codi]

A la pel·lícula Is Paris Burning?, Dietrich von Choltitz va ser interpretat per l'actor Gert Fröbe.[6]

Dates de promoció[modifica | modifica el codi]

Charakter als Fähnrich Charakter als Fähnrich (06 de març de 1914);
Offiziers-Stellvertreter Offiziers-Stellvertreter (12 d'agost de 1914);
Leutnant Leutnant (16 d'octubre de 1914);
Oberleutnant Oberleutnant (01 de novembre de 1924);
Rittmeister Rittmeister (01 d'abril de 1929);
Major Major (01 d'agost de 1935);
Oberstleutnant Oberstleutnant (01 d'abril de 1938);
Oberst Oberst (01 d'abril de 1921);
Generalmajor Generalmajor (01 de setembre de 1942);
Generalleutnant Generalleutnant (01 de març de 1943);
General de la Wehrmacht General der Infanterie (01 d'agost de 1944)[7]

Condecoracions[modifica | modifica el codi]

Creu de Cavaller de la Creu de Ferro Creu de Cavaller de la Creu de Ferro (35è), com tinent coronel i comandant del III Batalló/16è Regiment d'Infanteria (29/05/1940)
Creu alemanya d'or Creu Alemanya d'Or (64/7): com coronel i comandant del 16è Regiment d'Infanteria (08/02/1942)
Orde Militar de Sant Enric Creu de Cavaller de l'orde Militar de Sant Enric (26/12/1917)
Creu de Ferro 1914 de 1a Classe Creu de Ferro 1914 de 1a Classe
Creu de Ferro Creu de Ferro 1914 de 2a Classe
Orde del Mèrit de l'Estat Lliure de Saxònia Creu de Cavaller de II Classe amb Espases de l'orde del Mèrit de l'Estat Lliure de Saxònia
Orde d'Albert Creu de Cavaller de II Classe amb Espases de l'orde d'Albert
Insígnia de Ferit Insígna de Ferit 1918 en Plata
Creu d'Honor 1914-1918 Creu d'Honor 1914-1918
Medalla del Llarg Servei a la Wehrmacht Medalla del Llarg Servei a la Wehrmacht de I i IV classe
Medalla de l'u d'octubre de 1938 Medalla de l'1 d'octubre de 1938
Barra 1939 a la Creu de Ferro de I Classe Barra 1939 a la Creu de Ferro de I Classe (19/05/1940)
Barra 1939 a la Creu de Ferro de II Classe Barra 1939 a la Creu de Ferro de I Classe (14/05/1940)
Insígnia de l'Assalt d'Infanteria Insígnia de l'Assalt d'Infanteria (17/09/1940)
Certificat d'aprovació del Comandant de l'Exèrcit de la destrucció d'aeronaus (401) (3/10/1941)
Insígnia de Ferit 1939 en Or Insígna de Ferit 1939 en Or (25/3/1943)
Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42 Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42
Escut de Crimea
Orde de l'Estrella de Romania Gran Oficial amb Espases de l'orde de l'Estrella de Romania
Orde de Miquel el Valent Orde de Miquel el Valent de 3a classe (Romania) (6/10/1942)
Legió d'Honor Cavaller de la Legió d'Honor (França)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sartre, Jean-Paul. Paisatge d'un segle. Lleida: edicions El Jonc, 2006, pàg. 64. ISBN 84-932034-3-2. 
  2. 2,0 2,1 Collins, Larry and LaPierre, Dominique. ¿Arde París?.
  3. «Gen. Dietrich von Choltitz Dies; 'Savior of Paris' in '44 was 71». The New York Times, November 6, 1966, p. 88.
  4. 4,0 4,1 Neitzel, Sonke ed.; Tapping Hitler's Generals: Transcripts of Secret Conversations, 1942-1945, London: Frontline, 2007
  5. Listening to the Generals, Adam Ganz, Radio Play BBC Radio 4, http://www.bbc.co.uk/programmes/b00jn0q6
  6. «¿Arde París? ». imdb.com. [Consulta: 27 de juny de 2013].
  7. «Dietrich von Choltitz». AXIS BIOGRAPHICAL RESEARCH. [Consulta: 27 de juny de 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Fellgiebel, Walther-Peer (2000). Die Träger des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939–1945 (en alemany). Friedburg, Germany: Podzun-Pallas. ISBN 3-7909-0284-5.
  • Patzwall, Klaus D. and Scherzer, Veit (2001). Das Deutsche Kreuz 1941–1945 Geschichte und Inhaber Band II (en alemany). Norderstedt, Germany: Verlag Klaus D. Patzwall (in German). ISBN 3-931533-45-X.
  • Scherzer, Veit (2007). Ritterkreuzträger 1939–1945 Die Inhaber des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939 von Heer, Luftwaffe, Kriegsmarine, Waffen-SS, Volkssturm sowie mit Deutschland verbündeter Streitkräfte nach den Unterlagen des Bundesarchives (en alemany). Jena, Germany: Scherzers Miltaer-Verlag. ISBN 978-3-938845-17-2.
  • Thomas, Franz and Wegmann, Günter (1998). Die Ritterkreuzträger der Deutschen Wehrmacht 1939–1945 Teil III: Infanterie Band 4: C–Dow (en alemany). Osnabrück, Germany: Biblio-Verlag. ISBN 3-7648-2534-0.
  • Collins, Larry i LaPierre, Dominique (1966). ¿Arde París? (en castellà). Plaza & Janes S.A. Barcelona. b5290-1663.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dietrich von Choltitz Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
General der Panzertruppen Hermann Balck
11 Panzer Division
Comandant de la 11a Divisió Panzer

4 de març de 1943 – 15 de maig de 1943
Succeït per:
Generalleutnant Johann Mickl
Precedit per:
General der Panzertruppen Otto von Knobelsdorff
Comandant del 48è Cos Panzer
6 de maig de 1943 – 30 d'agost de 1943
Succeït per:
General der Panzertruppen Otto von Knobelsdorff
Precedit per:
General der Panzertruppen Otto von Knobelsdorff
Comandant del 48è Cos Panzer
30 de setembre de 1943 – 21 d'octubre de 143
Succeït per:
General der Panzertruppen Heinrich Eberbach