Carles II de Romania

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Carles II de Romania
Carles II de Romania

Rei de Romania
Regne
8 de juny de 1930 - 6 de setembre de 1940
Precedit per Miquel I
Succeït per Miquel I
Coronació 8 de juny de 1930

Batejat Carol von Hohenzollern-Sigmaringen
Naixement 16 d'octubre de 1893
Romania Sinaia, Prahova, Romania
Defunció 4 d'abril de 1953 (59 anys)
Portugal Estoril, Gran Lisboa, Lisboa, Portugal
Consort Zizi Lambrino
Princesa Helena de Grècia
Magda Lupescu
Descendència
Dinastia Hohenzollern-Sigmaringen
Pare Rei Ferran I
Mare Princesa Maria del Regne Unit


Carles II de Romania (Bucarest 1893 - Cascais 1953). Rei de Romania Va pujar al tron després del cop d'estat de 1930 contra el seu fill Miquel I de Romania i va romandre a ell fins a l'any 1940, quan va exiliar-se. Era descendent de la reina Victòria I del Regne Unit, del tsar Alexandre II de Rússia i de la reina Maria II de Portugal.

Naixement i Família[modifica | modifica el codi]

Nascut el 15 d'octubre de 1893 al Palau Reial de Bucarest era fill del rei Ferran I de Romania i de la princesa Maria del Regne Unit. Els seus avis paterns eren el príncep Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen i de la infanta Antònia de Portugal. En canvi, els avis materns eren el príncep Alfred del Regne Unit i de la gran duquessa Maria de Rússia.

Regnat[modifica | modifica el codi]

L'any 1925 el llavors príncep Carles perdia els seus drets successoris sobre el tron de Romania. Un any després, el rei Ferran I de Romania moria deixant la corona al seu nét el rei Miquel I de Romania. Miquel, de sis anys, fou proclamat rei sota la regència del seu oncle el príncep Nicolau de Romania.

L'any 1930 retornà inesperadament a Romania i derrocà el seu fill proclamant-se rei davant de la passivitat dels partits polítics tradicionals. Durant la dècada de 1930 exercí un poder creixent en la vida política i social del país. Afavorí partits i liders concrets, promulgà una constitució en què es reservava un quota molt gran de poder a la Monarquia i aprofitant la inestabilitat social porvocada per la Guàrdia de Ferro de Corneliu Zelea Codreanu va assentar la seva dictadura personal alhora que abolia el sistema democràtic.

L'esclat de la Segona Guerra Mundial i la signatura del pacte Molotov-Ribbentrop, on el Romania hagué de fer importants concessions territorials a la Unió Soviètica a Hongria i a Bulgària, va minvar el seu prestigi. A més a més, el nomenamet del general Ion Antonescu obligà al rei a partir de nou a l'exili deixant el tron al seu fill, el príncep Miquel I de Romania.

Marxà a l'exili amb moltes riqueses entre les quals es trobaven nombrosos quadre de Rubbens, Tiziano o Rembrandt, les Joies de la Corona o fins i tot les armadures que decoraven els Palaus Reials. Instal·lat a Cascais visqué una vida de luxe fins a la seva mort l'any 1953.

L'any 1947 es casà a Rio de Janeiro amb Magda Lupescu. a la seva mort apartà del seu testament al seu fill el rei Miquel I de Romania. L'any 2003 les restes del rei foren enterrades al Panteó Reial de Bucarest en una cerimonia en què assistí la princesa Margarida de Romania i el príncep Radu de Hohenzollern-Veringen en representació del rei Miquel I de Romania

Casament i descendència[modifica | modifica el codi]

Palau Peleş, Sinaia, residència dels monarques romanesos

Conegut en molts cercles per ser un rei playboy tingué nombroses aventures dues de les quals acabaren en matrimoni. En plena Primera Guerra Mundial s'enamora de la filla d'un alt general romanès, Joana Lambrino, coneguda com a Zizi Lambrino, un any després, el 31 d'agost de 1918 es casaren a Odessa desafiant la llei reial de matrimonis. Un any després el matrimoni fou anul·lat per reial decret. Malgrat tot, la parella ja havia tingut un fill de nom Mircea Lambrino.

El segon matrimoni del rei fou amb la princesa Helena de Grècia celebrant-se a Atenes el 10 de març de 1921. La princesa era filla del rei Constantí I de Grècia i de la princesa Sofia de Prússia. Era per tant néta del rei Jordi I de Grècia i de la gran duquessa Olga de Rússia per part de pare, mentre que per part de mare ho era del kàiser Frederic III de Prússia i de la princesa reial Victòria del Regne Unit. La parella s'instal·là al Palau Peleş de Sinaia on naixia el seu únic fill:

Aviat el matrimoni féu aigües i el príncep hereu decidí marxà del país amb Magda Lupescu, filla d'un farmacèutic jueu. El príncep perdé els seus drets sobre el tron de Romania. Amb Magda Lupescu el rei trobà l'estabilitat i morí al seu costat l'any 1953 al seu exili portuguès de Cascais.


Precedit per:
Miquel I de Romania
Rei de Romania
Estendard de la Casa Reial de Romania

1930- 1940
Succeït per:
Miquel I de Romania


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles II de Romania