Ferran I de Romania

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ferran I de Romania
Ferran I de Romania

Rei de Romania
Regne
10 d'octubre de 1914 - 20 de juliol de 1927
Precedit per Carles I
Succeït per Miquel I
Coronació 10 d'octubre de 1914
Hereu Miquel I

Batejat Ferdinand Viktor Albert Meinrad von Hohenzollern-Sigmaringen
Naixement 24 d'agost de 1865
Confederació alemanya Sigmaringen, Hohenzollern-Sigmaringen, Confederació Germànica
Defunció 20 de juliol de 1927 (61 anys)
Romania Sinaia, Prahova, Romania
Consort Maria d'Edimburg
Descendència
Dinastia Hohenzollern-Sigmaringen
Pare Príncep Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen
Mare Princesa Antónia de Portugal

Ferran I de Romania (Sigmaringen, 24 d'agost de 1865 - Bucarest 1927) fou el segon rei de Romania de la casa catòlica alemanya dels Hohenzollern-Sigmaringen.

Família[modifica | modifica el codi]

Era fill del príncep Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen i de la infanta Antònia de Portugal i nebot del rei Carles I de Romania. El príncep era per tant nét per part de mare de la reina Maria II de Portugal i del príncep Ferran de Saxònia-Coburg Gotha.

Ferran esdevingué príncep hereu de Romania després de les renúncies realitzades pel seu pare, el príncep Leopold i pel seu germà gran. El príncep contragué matrimoni amb una cosina llunyana, la princesa Maria del Regne Unit l'any 1893. La princesa era filla del duc Alfed del Regne Unit i de la gran duquessa Maria de Rússia essent néta per part de pare de la reina Victòria I del Regne Unit i per part de mare del tsar Alexandre II de Rússia. La parella s'instal·là a Bucarest i d'aquest matrimoni en nasqueren els següents fills:

Regnat[modifica | modifica el codi]

Convertit en príncep hereu l'any 1888 després de les renúncies del seu pare i del seu germà gran, Ferran esdevingué hereu de la corona del seu oncle el rei Carles I de Romania. Convertit en rei de Romania el dia 10 d'octubre de 1914, Ferran entrà a la Primera Guerra Mundial l'any 1916 unint-se a la Triple Entesa contra els Imperis centrals. Malgrat que els Hohenzollern-Sigmaringen era una branca cadet de la família reial de Prússia i imperial d'Alemanya, Romania lluità en la guerra contra els imperis centrals. Després de les importants pèrdues militars i territorials ocasionades per l'entrada de l'exèrcit austríac i l'ocupació del país, Romania sortí victoriosa pel Tractat de París (1919) i incorporà nombrosos territoris provinents de l'Imperi austrohongarès, i n'incorporà també de l'imperi Rus i de Bulgària.

La incorporació del país de les regions de Bucovina, Transilvània i Bessaràbia incorporaren al país nombroses minories nacionals d'hongaresos i d'alemanys i abocaren Romania a un enfrontament amb la nova república soviètica d'Hongria (1919).

La política interna del país estigué dominada pel partit conservador dels germans Bratianu. Malgrat tot, la incorporació al país de la regió de Transilvània permeté engrandir la base de l'oposició romanesa que l'any 1925 s'uní en un únic partit polític: La Unió Nacional Pagesa.

Els problemes successoris s'iniciaren després de la fuga del país dels seu fill gran i hereu, el futur rei Carles II de Romania amb la seva amant Magda Lupescu. Morí l'any 1927 deixant la corona al seu nét Miquel I de Romania sota la regència de tres membres un dels quals era el seu fill el príncep Nicolau de Romania.

Ferran I de Romania, a diferència del que diu gran part de la historiografia clàssica, que el qualifica d'una persona de poc caràcter i de dèbil, resta com el principal monarca romanès, com un vertader governant del país que a diferència del seu predecessor, Carles I de Romania, estimava la gent del país i el seu país amb tot el seu cor.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferran I de Romania


Precedit per:
Carles I de Romania
Rei de Romania
Estendard de la Casa Reial de Romania

1914- 1927
Succeït per:
Miquel I de Romania