Joachim Gauck
| Joachim Gauck | |
|---|---|
 |
|
|
|
|
| En el càrrec | |
| Assumpció del càrrec 18 de març de 2012 |
|
| Precedit per | Christian Wulff Horst Seehofer com a President interí |
|
Encarregat federal del servei del tractament dels documents del Stasi
|
|
| Mandat 4 d'octubre de 1990 – 10 d'octubre de 2000 |
|
| Succeït per | Marianne Birthler |
|
|
|
| Naixement | 24 de gener de 1940  Rostock (Mecklemburg - Pomerània Occidental, Alemanya) |
| Partit polític | Independent |
| Parella | Gerhild Gauck (separat) Daniela Schadt (cohabitant) |
| Professió | Pastor, escriptor |
| Nacionalitat | Alemanya |
| Religió | Luteranisme |
| Signatura |  |
Joachim Gauck (nascut a Rostock (Mecklemburg - Pomerània Occidental) el 24 de gener de 1940) és un pastor de l'Església evangèlica alemanya, polític independent i un assagista. El 18 de març de 2012 va ser elegit per l'assemblea federal com a 11è president federal d'Alemanya. És el primer president independent des de la Segona Guerra Mundial.
Taula de continguts |
Pastor a la República Democràtica Alemanya [modifica]
Va desenvolupar un paper important en la reunificació alemanya de 1990. Del 1982 al 1990 va conduir l'església regional a Rostock. Durant els moments finals de la República Democràtica Alemanya (RDA) fou un membre prominent del Neues Forum, un moviment cívic i partit pro-demòcrata. En les primeres i úniques eleccions lliures de la RDA va ser elegit membre de la Cambra del Poble (Volkskammer). Aleshores va esdevenir president del comitè especial de la inspecció en la dissolució del ministeri de la Stasi, la policia secreta de l'estat comunista.
En el servei del tractament dels documents del Stasi [modifica]
Després de la reunificació alemanya va dirigir el servei federal alemany per al tractament de la documentació de la Stasi, fins al 2000. Des d'aleshores va escriure assajos, donar conferències en el marc de l'associació Gegen Vergessen - Für Demokratie (en català: contra l'oblit, per a la democràcia). Va obtenir varis premis nacionals i internacionals.
El 3 de juny de 2010 fou ser proposat com a president federal d'Alemanya pel Partit Socialdemòcrata d'Alemanya i l'Aliança 90/Els Verds però al tercer torn va perdre contra el candidat de la coalició governamental (CDU, CSU i FDP) Christian Wulff.
President federal d'Alemanya [modifica]
El 17 de febrer de 2012, quan el president Christian Wulff va presentar la dimissió per sospites de corrupció, tornen a alçar-se les veus per a proposar Gauck com a president federal. Tan sols dos dies després de la sortida dramàtica de Wulff, durant una conferència de premsa comuna, Angela Merkel va anunciar que els cinc partits més grans de la majoria i de l'oposició havier arribat a un acord per a proposar-lo com a president federal.[1]
La seva elecció per l'assemblea federal del 18 de març va esdevenir-se sense sorpreses, si no era el fet que va obtenir en primera volta 991 vots d'un total de 1228. Beate Klarsfeld, la candidata proposada per Die Linke va obtenir 126 vots. El candidat de l'ultradreta obtingué 3 vots.[2]
Família [modifica]
És casat amb Gerhild Gauck i té quatre fills: Christian, Martin, Gesine i Katharina. Va separar-se sense divorciar-se el 1991. Des del 2000 viu amb la periodista Daniela Schadt. Aquesta situació de fet està considerada per la majoria de la gent com un senyal d'una Alemanya moderna, sense immixtió a les tries que cada persona fa a la vida privada. Només uns integristes catòlics, com el diputat Norbert Geis del CSU, el partit conservador de Baviera, van vituperar aquesta situació que al seu parer no convindria per a una persona que ha de ser «un exemple per a tots».[3] Daniela Schadt va dir en una intervista que «no es casaria per a raons protocoŀlàries».[4]
Unes obres [modifica]
- 1991: Die Stasi-Akten. Das unheimliche Erbe der DDR (rororo 13016). Rowohlt, Reinbek bei Hamburg 1991, ISBN 3-499-13016-5 (Les actes del Stasi, l'heretage desagradable de la RDA).
- 1998: Co-autor de la versió alemanya de Das Schwarzbuch des Kommunismus – Unterdrückung, Verbrechen und Terror. Piper Verlag, München 2004, ISBN 3-492-04053-5 (Llibre negre del comunisme: opressió, crims i terror).
- 2009: Winter im Sommer – Frühling im Herbst: Erinnerungen. Siedler Verlag, München 2009, ISBN 978-3-88680-935-6.(L'hivern a l'estiu, la primavera al tardor, records)
- 2012: Freiheit. Ein Plädoyer. Kösel, München 2012, ISBN 978-3-466-37032-0.(La llibertat, una defensa)
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joachim Gauck |
- ↑ Heribert Prantl, Fünf-Parteien-Bundespräsident: Ein Wunder namens Gauck, Süddeutsche Zeitung, 19 de febrer de 2012, (en català: El president de cinc partits: un miracle anomenat Gauck)
- ↑ Alemanya es regenera des de l'Est amb Gauck a la presidència al diari Avui del 19 de març de 2011
- ↑ Csu Abgeordneter Gauck soll heiraten al diari Der Tagesspiegel del 21 de febrer de 2012
- ↑ Uta Keseling, Deutschlands erste «First Freundin» Daniela Schadt, die Frau an Gaucks Seite al diari Die Welt del 19 de març de 2012, pàgina 3 (en català: La primera «first amiga» d'Alemanya: Daniela Schaadt, la senyora al costat de Gauck)
| Precedit per: Christian Wulff Horst Seehofer com a President interí |
President d'Alemanya 2012–actualitat |
Succeït per: continua en el càrrec |
| Precedit per: Càrrec de nova creació |
Encarregat federal del servei del tractament dels documents del Stasi 1990–2000 |
Succeït per: Marianne Birthler |
