Nombre quàntic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els nombres quàntics s'utilitzen per a definir l'estat quàntic de les partícules subatòmiques i sistemes quàntics. En general, es necessiten un conjunt de nombres quàntics per a definir un estat quàntic, i no es pot assegurar el nombre necessari de nombres quàntics que es necessiten per a descriure un estat.[1] Per tant, no és possible donar una llista completa. Alguns exemples són:

  • Nombre bariònic: s'atribueix a cada partícula un nombre bariònic. Un barió té un nombre bariònic: B=+1, mentre que un antibarió té: B= -1. Un leptó té un nombre bariònic B=0.
  • Nombre leptònic: Als leptons se'ls atribueix un nombre leptònic L=+1, als antileptons L= -1; els barions tenen un nombre leptònic L=0.
  • Càrrega elèctrica: pot ser Q= +1 per les partícules en càrrega positiva, i Q= -1 per les de càrrega negativa. Les partícules neutres tenen Q=0.
  • espín: moment angular intrínsec d'una partícula, s. Pren valors enters o semi-enters.

Aquests nombres se solen conservar en les desintegracions de partícules: Així un neutró aïllat ( Q=0, B=1, L=0) es pot desintegrar en un protó (Q=1, B=1, L=0), un electró (Q= -1, B=0, L=1), i un antineutrí (Q=0, B=0, L= -1). Aquí hi ha una conservació de totes les càrregues. La desintegració del neutró és possible perquè la seva massa supera la massa de tots els productes de la desintegració. Un exemple on no es conserven el nombres quàntics és el de l'estranyesa, present en partícules com Kaons i Hiperons, en la interacció feble.

L'àtom d'hidrogen[modifica | modifica el codi]

El cas de l'àtom d'hidrogen és el paradigma dels nombres quàntics a la mecànica quàntica. És molt important perquè és molt útil a la química i perquè és un problema real amb solució analítica.

En mecànica quàntica no relativista el Hamiltonià d'aquest sistema consisteix en l'energia cinètica de l'electró i l'energia potencial deguda a la força coulombiana entre el nucli i l'electró. El nombres quàntics són:

nom símbol significat orbital range dels valors Exemple
Nombre quàntic principal n \ orbital 1 \le n \ \! n=1,2,3...\ \!
Nombre quàntic azimutal \ell \ suborbital  0 \le \ell \le n-1 \ per  n=3 \ \!:
 \ell =0,1,2\ (s, p, d) \
Nombre quàntic magnètic m_\ell \ desplaçament de l'energia -\ell \le m_\ell \le \ell \ per \ell =2 \ :
m_\ell=-2,-1,0,1,2\,\!
Nombre quàntic d'espín m_s \ \! espín - \begin{matrix} \frac{1}{2} \end{matrix}, \begin{matrix} \frac{1}{2} \end{matrix} \ només: - \begin{matrix} \frac{1}{2} \end{matrix}, \begin{matrix} \frac{1}{2} \end{matrix} \

S'ha de tenir en compte que el cas d'una molècula és diferent donat que el Hamiltonià d'una molècula és diferent.

Nombres quàntics i física de partícules[modifica | modifica el codi]

En física de partícules, com a la mecànica quàntica, es fan servir nombres quàntics. A diferència de la mecànica quàntica, la física de partícules entén les partícules com estats quàntics del model estàndard. En aquest model cada nombre quàntic denota una simetria. És útil distingir entre simetries espai-temporals i internes.

Nombres quàntics relacionats amb simetries espai-temporals són l'espín, paritat, conjugació de càrrega o paritat C, reversió de temps o paritat T. Exemples de simetries internes són el nombre leptònic, nombre bariònic o càrrega elèctrica.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Nombre quàntic». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.