Constel·lació del Bover

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Bover

Bover

Clicau per engrandir la imatge

Nom en llatí (UAI) Boötes
Abreviatura Boo
Genitiu Bootis
Simbologia El Bover
Ascensió recta 15 h
Declinació +30°
Àrea 907 graus quadrats
Posició 13
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
3
Estrella més brillant Arcturus (α Boo)
(Magnitud aparent −0,04)
Meteors

Quadràntides, Boòtides de juny

Constel·lacions
amb què limita
Visible a latituds entre +90° i −50°
Durant el mes de Juny hi ha la millor visibilitat

El Bover[1] (Bootes segons la terminologia llatina de la Unió Astronòmica Internacional)[2] és una de les 88 constel·lacions modernes, que ja figurava a la llista de les 48 constel·lacions ptolemaiques. La manera més fàcil de trobar aquesta constel·lació dins el cel és perllongant la línia que formen els estels de la cua d'Ursa major. En aquesta constel·lació s'hi troba un objecte del cel profund NGC 5466. Les galàxies d'aquesta constel·lació són petites i poc brillants. Té unes 90 estrelles observables a simple vista. Destaca Arcturus, la tercera estrella més brillant del cel nocturn.

Mitologia[modifica | modifica el codi]

Aquesta constel·lació està íntimament associada al mite de les ósses (Ursa major i Ursa Minor). Si es consideren com a carros, o com a ósses, Boötes pren la personalitat del Bover (conductor d'un carro estirat per bous), o el guardià de les ósses. Per als àrabs Boötes seria un llancer. Sia com sia Boötes sol estar associat a una figura protectora i vigilant, la qual cosa faria pensar en un mite anterior comú a tots els altres. Per als sumeris aquesta constel·lació és la representació d'Enlil, fill del déu del cel, Anu. Enlil tenia la Tauleta del destí, per mitjà de la qual es decretaven els destins d'homes i déus. Era l'única constel·lació mesopotàmica d'importància que no pertanyia a les inscrites o properes al Camí de la Lluna.

Bootes (el Bover) és una constel·lació lligada a les ósses. Antigues llegendes constaten el fet que es troba a prop de Polaris, i per això seria l'home que aguanta el cel (Atlant).[3] Els seus grups de set filles serien les petites constel·lacions de set estels: les Hespèrides (Óssa Menor), les Híades (les banyes de la constel·lació actual de Taurus) i les Plèiades (actualmente també a la constel·lació de Taurus). Avui en dia es diu que el Bover és el «Guardià de les Ósses». Una segona versió d'aquest mite el considera el gegant Geríon, d'on vindria el nom donat a la constel·lació: el Bover, acompanyat, en època moderna, dels cans de caça.[4]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. «Efemèrides juny 2010» (en (català)). EFEMÈRIDES. ASTER AGRUPACIÓ ASTRONÒMICA DE BARCELONA. [Consulta: 21 agost 2010].
  2. «The IAU list of four-letter constellation abbreviations» (en (anglès) (llatí)). Plana de Ian Ridpath. [Consulta: 21 agost 2010].
  3. Grimal, Pierre. Diccionari de Mitologia Grega i Romana. Barcelona: Edicions de 1984, febrer de 2008. ISBN 978-84-96061-97-2. 
  4. «Hijos de la Noche (18) Las Hespérides (diosas del atardecer)» (en (castellà)). Ares Cronida, 15 setembre 2009. [Consulta: 21 agost 2010].


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constel·lació del Bover