Constel·lació del Dofí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Delphinus redirigeix aquí. Si busqueu el gènere de dofins, vegeu Delphinus.


Dofí

Dofí

Clicau per engrandir la imatge

Nom en llatí (UAI) Delphinus
Abreviatura Del
Genitiu Delphini
Simbologia Dofí
Ascensió recta 20,7 h
Declinació +13,8°
Àrea 189 graus quadrats
Posició 69a
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
0
Estrella més brillant Rotanev (β Del)
(Magnitud aparent 3,63)
Meteors

Cap

Constel·lacions
amb què limita
Visible a latituds entre +90° i −70°
Durant el mes de Setembre hi ha la millor visibilitat

Dofí (Delphinus) és una petita constel·lació boreal molt a prop de l'equador celeste. És una de les 48 constel·lacions catalogades per Claudi Ptolemeu.

S'assembla de forma remarcable a un dofí, per la qual cosa és fàcil de reconèixer en el cel. Delphinus està envoltada per la Guineueta, la Sageta, Àguila, Aquari, el Cavallet i finalment el cavall volador: Pegàs.

Estels principals[modifica | modifica el codi]

Sualocin (α Delphini)[modifica | modifica el codi]

Sualocin, l'estel α de la constel·lació del Dofí (que és lleugerament menys brillant que β), no passa de la magnitud aparent 3,77. Es tracta d'un estel blanc que dóna voltes molt ràpidament sobre ell mateix (70 vegades més ràpidament que el Sol).

Sualocin és un estel doble: els dos astres que el formen estan a una distància de 12 ua l'un de l'altre, i la seva òrbita dura 17 anys.

Els noms de Sualocin i Rotanev (l'estel β) tenen un origen poc comú: apareixen per primer cop al catàleg d'estels publicat per l'observatori de Palerm el 1814, i provenen de Nicolaus Venator escrit a l'inrevés, el nom llatinitzat de Niccolò Caccicatore (Caccicatore i Venator signifiquen caçador), el director adjunt d'aquell observatori en el moment de la publicació del catàleg.

Rotanev (β Delphini)[modifica | modifica el codi]

L'estel més brillant de la constel·lació del Dofí és l'estel β, que es coneix amb el nom de Rotanev des de 1814 (vegeu més amunt).

Rotanev és un estel doble, compost per dos subgegants de 4,0 i 4,8 de magnitud, allunyats un de l'altre 13 ua per terme mitjà, i orbitant en 26,7 anys.

Altres estels[modifica | modifica el codi]

γ Delphini és un estel doble on els components estan separats entre 600 i 40 ua. α, β, γ, i δ Delphini formen l'asterisme anomenat el fèretre de Job.

Deneb Dulfim (ε Delphini), un nom àrab que significa la cua del Dofí, està situada al final de la constel·lació.

R delphini és un estel variable del tipus Mira (constel·lació de la Balena) que passa de la magnitud 7,6 a la 13,8 en 285,5 dies.

Taula dels estels de Dofí[modifica | modifica el codi]

Estrella Magnitud
aparent
Magnitud
absoluta
Distancia
(any-llum)
Tipus
espectral
Rotanev (β Del) 3,64 1,26 97 F5IV
Sualocin (α Del) 3,77 -0,57 241 B9V
Deneb Dulfim (ε Del) 4,03 -1,18 359 B6III
γ2 Del 4,27 1,81 101 K1IV
δ Del 4,43 0,45 203 A7IIIp d Del
ζ Del 4,64 0,43 227 A3V

Nota: Els valors numèrics provenen de les dades obtingudes pel Satèl·lit Hipparcos [1]

Objectes de cel profund notables[modifica | modifica el codi]

  • NGC 6891: Nebulosa planetària de la magnitud 10,5.
  • NGC 6934: Aquest cúmul globular és de la magnitud 0,75.
  • NGC 7006: a una distància d'un 185.000 anys-llum aquest cúmul globular és molt remot, i és de la magnitud 11,5.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]