Constel·lació del Ca Menor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ca Menor)
Infotaula constel·lacióCa Menor 
Nom en llatíCanis minor
AbreviaturaCMi
GenitiuCanis Minoris
Simbologiael Gos menor
Ascensió recta8
Declinació+5
Àrea183 graus quadrats
Posició 71a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed2
Estel més brillantProció (α CMi) (0,38m)
Meteors
Limita amb
Visible a latituds entre +85° i −75°.
Durant el mes de març a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

El Ca Menor (Canis Minor) és una petita constel·lació de l'hemisferi sud que està situada entre les constel·lació dels Bessons, l'Unicorn, l'Hidra Femella i el Cranc. És una de les 88 constel·lacions modernes, definides per la Unió Astronòmica Internacional, i també una de les 48 que Claudi Ptolemeu va descriure a l'Almagest. El seu estel més brillant és Proció, de primera magnitud.[1]

Proció forma amb Betelgeuse i Sírius l'asterisme anomenat «Triangle d'Hivern».

Mitologia[modifica]

Segons la mitologia grega, el Ca Menor representa un dels gossos que segueixen al caçador Orió.[2]

Estels notables[modifica]

Proció[3][1] o Alfa Canis Minoris (α CMi): És un estel nan blanc-groc de tipus espectral F5, d'una magnitud visual de +0,38 que es troba a només uns 11,4 anys llum de nosaltres. És el setè estel més brillant del cel. El seu nom és una corrupció de la denominació grega Pro Ti Kinos ('abans que el gos gros'), en referència a la seva aparició immediatament abans que Sírius, l'altre gos d'Orió.[2] Es tracta d'un estel binari, la parella és un estel nan blanc de tipus espectral DA, molt difícil de veure degut a la seva magnitud visual de +10,82 i a la proximitat de l'estel principal i la seva gran brillantor.[2]

Beta Canis Minoris (β CMi): també conegut com a Gomeisa, és un estel nan blau de la seqüència principal de tipus espectral B8. Es tracta d'un estel variable de tipus Gamma Cassiopeiae, la seva magnitud visual oscil·la entre +2,84 i +2,92.[2]

Estel de Luyten: És un estel nan vermell de magnitud visual de +9,85 situat a uns 12,41 anys llum de nosaltres. Es caracteritza per un ràpid moviment sobre l'esfera celeste, de 3,738" d'arc per any,[2] descobert l'any 1935 per l'astrònom neerlandès Willem Luyten[4] (1899 - 1994).[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Constel·lació del Ca Menor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Bagnall, 2012, p. 109.
  3. «Constel·lació del Ca Menor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Schilling, 2019, capítol Canis Minor.
  5. Upgren, Arthur P. «Willem Jacob Luyten (1899-1994)» (en anglès). Publications of the Astronomical Society of the Pacific, juliol 1995, pàg. 603 ss.

Bibliografia[modifica]

  • Bagnall, Philip M. The Star Atlas Companion. What you need to know about the Constellations (en anglès). Springer, 2012. ISBN 978-1-4614-0829-1. 
  • Schilling, Govert. Constellations. The story of space told through the 88 known patterns in the night sky (en anglès). Black Dog & Leventhal Publishers. Hachette Book Group, 2019. ISBN 978-0-316-48389-6.