Constel·lació del Cranc
|
Cranc |
|
|---|---|
 Clicau per engrandir la imatge |
|
| Nom en llatí (UAI) | Cancer |
| Abreviatura | Cnc |
| Genitiu | Cancri |
| Simbologia | el Cranc |
| Ascensió recta | 9 h |
| Declinació | +20° |
| Àrea | 506 graus quadrats Posició 31 |
| Nombre d'estrelles (magnitud < 3) |
0 |
| Estrella més brillant | (β Cnc) (Magnitud aparent 3,5) |
| Meteors |
Delta Càncrides |
| Constel·lacions amb què limita |
|
| Visible a latituds entre +90° i −60° Durant el mes de Març hi ha la millor visibilitat |
|
El Cranc (
, ♋) és una de les 88 constel·lacions modernes (Cancer segons la terminologia llatina adoptada per la UAI)[1] i una de les dotze constel·lacions del zodíac. Càncer és petita i tènue, i a molts no els sembla un cranc.
Destaca una de les seves estrelles, la 55, perquè té 5 planetes orbitant al seu voltant, un dels sistemes més nombrosos descoberts fora del Sistema Solar.
Es troba entre les constel·lacions de Bessons a l'Est, Linx al Nord i les constel·lacions de Ca Menor i Hydra al Sud.
La constel·lació també dóna el seu nom al Tròpic de Càncer
Taula de continguts |
Objectes destacats [modifica]
Càncer no té estrelles brillants. α Cancri només té magnitud 4,2. Càncer és coneguda entre els aficionats a l'astronomia com la constel·lació en la qual es troba Praesepe (M44), també coneguda com 'El pessebre' ', un cúmul obert que conté també l'estrella ε Cancri i que pot observar-se amb uns simples prismàtics. El Pessebre abasta més d'un grau quadrat sent observable a simple vista com una llum difusa; situat dins del Pessebre -encara que molt lluny darrere del mateix-, hi ha un grup de galàxies pertanyent al cúmul de Coma-Virgo que només són visibles amb telescopis de potència mitja. Altres objectes del cel profund que es troben en Càncer són M67, un cúmul obert conegut des de molt antic i molt vell, i NGC 2775, una galàxia espiral de magnitud 11,3. En una nit clara la constel·lació conté prop de 50 estrelles visibles a simple vista.
Estrelles principals [modifica]
- α Cancri (Acubens), estrella blanca de magnitud 4,26 és només la quarta més brillant de la constel·lació.
- β Cancri (Altarf), la més brillant de la constel·lació amb magnitud 3,53 és una gegant taronja a 290 any llum de distància.
- ζ Cancri (Tegmen o Tegmine), sistema estel·lar compost per dues estrelles binàries separades 5,06 segons d'arc. En total conté almenys quatre estrelles.
- ι Cancri, binaria visual els components del qual, separats 30,6 segons d'arc, es poden resoldre amb un petit telescopi.
- κ Cancri, sistema doble format per una estrella blanc-blavosa variable Alpha2 Canum Venaticorum i una estrella blanca.
- 55 Cancri (ρ1 Cancri), estrella binària el component principal de la qual és una nana groga amb un sistema planetari amb cinc planetes.
- X Cancri, estrella de carboni de magnitud 6,28.
- DX Cancri, estrella fulgurant a només 11,82 anys llum de la Terra.
Origen mitològic [modifica]
La constel·lació del cranc i la constel·lació de l'Hidra estan relacionades amb un dels dotze treballs del Heracles (Hèrcules romà). La deessa Hera, enemiga acèrrima d'Heracles va enviar un cranc gegant per acabar amb la seva vida mentre aquest lluitava amb la temible serp Hidra. Tanmateix, Heracles va resultar victoriós. Com a recompensa pels seus esforços la deessa va formar les constel·lacions del Cranc i l'Hidra al cel.
Notes [modifica]
- ↑ «The IAU list of four-letter constellation abbreviations» (en (anglès) (llatí)). Plana de Ian Ridpath. [Consulta: 21 agost 2010].
Enllaços externs [modifica]
- Objectes d'observació interesants a Cáncer. (castellà)
- Informació i característiques del signe Càncer (Astrología) (castellà)
|
|||||
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constel·lació del Cranc |
