Constel·lació de la Mosca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Mosca

Mosca

Clicau per engrandir la imatge

Nom en llatí (UAI) Musca
Abreviatura Mus
Genitiu Muscae
Simbologia la Mosca
Ascensió recta 12h 27m 36s h
Declinació −70° 20' 24°
Àrea 138 graus quadrats
Posició 77ena
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
1
Estrella més brillant α Mus
(Magnitud aparent 2,69)
Meteors
Constel·lacions
amb què limita
Visible a latituds entre +10° i −90°
Durant el mes de Maig hi ha la millor visibilitat

La Mosca (Musca) és una de les constel·lacions situades més al sud. És una de les dotze constel·lacions creades per Pieter Dirkszoon Keyser i Frederick de Houtman entre 1591 i 1597, i que apareix per primera vegada a l'obra Uranometria de Johann Bayer l'any 1603.

Estrelles principals[modifica | modifica el codi]

α Muscae[modifica | modifica el codi]

α Muscae, l'estrella més brillant de la constel·lació de Musca amb una magnitud aparent de 2,69, és una subgegant blava, que, a la distància de 306 anys llum del nostre sistema solar, brilla amb la lluminositat de 20.000 Sols per un diàmetre 4 vegades el d'aquest.

α Muscae és també una estrella variable cefeida que modifica la seva magnitud un 1 per cent en un període de 2,2 hores.

És també una estrella doble que té una companya a menys de 2.600 ua que orbita en més de 45.000 anys.

Altres estrelles[modifica | modifica el codi]

Les regions del sud celeste són molt poc lluminoses, però al nord de la constel·lació de la Mosca contenen moltes estrelles relativament brillants: A part de α Muscae, s'hi troba també β Muscae, de la magnitud 3,10, i δ Muscae, de la magnitud 3,60.

θ Muscae és una estrella Wolf-Rayet, la segona més brillant que es coneix. És una estrella triple.

Podem trobar a la constel·lació de Musca la font de raigs X Nova Muscae 1991, una estrella binària en la qual un dels elements seria un forat negre. Quan es va detectar el 1991, s'hi va mesurar radiació deguda a l'aniquilació de positrons.

HD 111232 té un planeta, massiu com a 6,8 vegades Júpiter, orbitant en 1.143 dies a la distància mitjana d'1,97 ua.

Taula de les estrelles de Musca[modifica | modifica el codi]

Estrella Magnitud aparent Magnitud absoluta Distància
(anys-llum)
Tipus espectral
α Mus 2,69 -2,17 306 B2IV-V
β Mus 3,04 -1,86 311 B2V
δ Mus 3,61 1,39 91 K2III
λ Mus 3,63 0,66 128 A7III
γ Mus 3,84 -1,14 324 B5V
ε Mus 4,06 -0,77 302 M5III
μ Mus 4,75 -0,86 432 K4III
η Mus 4,79 -0,68 406 B8V
HR 5002 4,86 -2,94 1186 K2Ib/II
HR 4549 4,89 -0,19 338 B4V
HR 4538 4,98 -3,27 1456 G5Ib
GT Mus 5,01 -1,17 561 G2III + A
ι1 Mus 5,04 0,85 225 K0III
HR 4401 5,09 -0,73 475 B5
HR 4617 5,17 -0,47 438 K2II/III
HR 4604 5,34 0,25 339 A0V
θ Mus 5,44  ?  ? WC6 + O9.5I

Nota: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos.[1]

Objectes celestes[modifica | modifica el codi]

Dos cúmuls globulars estan situats en aquesta constel·lació: NGC 4373, distant 30.000 anys-llum, NGC 4833 a 50.000.

S'hi troben també les nebuloses planetàries NGC 5189 i MyCn18, anomenada Nebulosa del rellotge d'Arena, situada a uns 8.000 anys llum, i que apareix, vista amb telescopi com a un rellotge d'arena, composta d'una regió central densa envoltada per dalt i per baix d'anells de matèria ejectada.

Història[modifica | modifica el codi]

La constel·lació de Musca fou proposada pels navegants holandesos Pieter Dirks Keyser i Frederick de Houtman el 1536. L'Astrònom Johann Bayer la inventarià a la seva obra Uranometria de 1603 amb el nom de l' Abella. Més tard, Nicolas-Louis de Lacaille la tornà a batiar com a Mosca austral, per diferenciar-la de la Mosca boreal, una constel·lació actualment desapareguda a prop d'Àries. La desaparició d'aquesta constel·lació permeté rebatiar-la com a Musca, simplement.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constel·lació de la Mosca

Referències[modifica | modifica el codi]