Constel·lació de la Popa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula constel·lacióPopa 
Nom en llatíPuppis
AbreviaturaPup
GenitiuPuppis
Simbologiala Coberta de popa
Ascensió recta7,5
Declinació−30
Àrea673 graus quadrats
Posició 20a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed4
Estel més brillantζ Pup (Naos) (2,25m)
Meteors
Limita amb
Visible a latituds entre +40° i −90°.
Durant el mes de febrer a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

La Popa (Puppis) és una constel·lació de l'hemisferi sud. És la part més gran d'aquelles en què es va dividir Argo Navis (la constel·lació de la Nau Argo).

Fou inclosa en el seu origen per Claudi Ptolemeu en la immensa constel·lació de la Nau Argo, que Nicolas-Louis de Lacaille dividí en quatre constel·lacions distintes.

Per trobar la Popa, imaginau una línia entre SiriusCanis Majoris) i CanopusCarinae). La Popa es troba entre 10 º i 20 º a l'est d'aquesta línia.

Característiques destacables[modifica]

Constel·lació de la Popa

Com la Popa va ser originalment part d'Argo Navis, no té estrelles amb denominació de Bayer α a ε, estant aquestes en Carina i Vela. Per això, la seva estrella més brillant és ζ Puppis, coneguda com Naos,[1] supergigant blau excepcionalment calent amb una temperatura superficial de 42 000 K. És una de les escasses estrelles de tipus espectral O[2] visible sense necessitat de binoculars. Amb una massa entre 22 i 40 masses solars, acabarà la seva vida esclatant com una espectacular supernova.[3]

El segon astre més brillant en la constel·lació és π Puppis, supergigant ataronjada de tipus K3Ib[4] que forma part del cúmul obert Collinder 135, sent la component més massiva del mateix. Tureis, nom que rep ρ Puppis,[1] és la tercera estrella més brillant de Puppis; és una gegant blanc-groga lleugerament variable distant 63 anys llum.[5] El segueix en brillant τ Puppis, ocasionalment anomenada Rehla, una gegant taronja amb un radi 26 vegades més gran que el del Sol. És una binària espectroscòpica el període orbital de la qual és de 1066 dies (2,91 anys).[6]

ν Puppis és una geganta blanc-blava de tipus espectral B8III a 371 anys llum de distància del sistema solar. Tot i això, fa 3,6 milions d'anys es va acostar a només 26 anys llum, per la qual cosa la seva brillantor va assolir magnitud aparent -2,57, sent molt més brillant que qualsevol de les estrelles visibles actualment.[7] Azmidi[1] o Azmidiske (ξ Puppis) és una altra estrella amb nom propi, una distant superegant groga de tipus G6Ib[8] situada a uns 1300 anys llum.

171 Puppis és una nana groga de tipus espectral F9V[9] relativament propera, ja que es troba a 49,6 anys llum. És una estrella antiga amb una abundància en ferro equivalent al 15% de la solar i la cinemàtica de la qual correspon a una estrella del disc gruixut.[10][11] Una mica més allunyada —a 54 anys llum—, 9 Puppis és una binària visual de tipus G1V les components de la qual, de massa gairebé igual a la del Sol, tenen un període orbital de 23 anys en una òrbita summament excèntrica (ε = 0,74).[12] Lleugerament més allunyada, HD 53705 és una altra nana groga de tipus G1.5V[13] més antiga que el Sol, amb una edat estimada de 8560 milions d'anys.[14] A 84 anys llum de la Terra està situada HD 44594, possible bessó solar també de tipus espectral G1.5V amb característiques físiques molt semblants a les de la nostra estrella.[15]

RS Puppis, al centre de la imatge, embolicada en un capoll de pols il·luminat per la pròpia estrella(Crèdits: NASA, ESA, Hubble Heritage)

Quant a estrelles variables, en aquesta constel·lació es troba L2 Puppis, gegant vermella i variable semiregular la variació de la qual de brillantor és de 3,6 de magnitud; en els períodes de brillantor màxim és la segona estrella més brillant de Puppis. S'han trobat indicis d'un possible exoplaneta al voltant d'aquesta estrella, de massa molt incerta, per la qual cosa podria ser només una densa acumulació de gas i pols.[16] D'altra banda, R Puppis és una distant supergegant de tipus G descrita com a pseudo-cefeida, ja que manifesta variacions de brillantor similars a les de les cefeides encara menys regulars.[17] RS Puppis sí que és una coneguda cefeida clàssica enquadrada en aquesta constel·lació la brillantor de la qual oscil·la entre magnitud +6,52 i +7,67 en un període de 41,39 dies;[18] en estar envoltada d'una nebulosa s'ha pogut mesurar la distància que ens separa d'ella amb un error de només l'1%.[19] Una altra variable singular és V Puppis, binària eclipsant composta per una estrella blava de la seqüència principal i una subgegant; ambdues estrelles orbiten al voltant d'un objecte massiu que no emet llum, per la qual cosa es pensa que és un forat negre, el romanent estel·lar d'una estrella que va explotar com supernova.[20]

Estrelles principals[modifica]

Les designacions segons l'lletres gregues van ser assignades a les estrelles més d'un segle abans de la divisió de la Nau Argo, cada una de les quatre constel·lacions resultat de la partició han heretat algunes d'aquestes lletres; en conseqüència li manquen algunes lletres.

Naos (ζ Puppis)[modifica]

ζ Puppis s'anomena Naos, la qual cosa significa en grec «Vaixell» i defineix la seva pertinença a la constel·lació de Puppis. Naos és l'estrella més brillant de la constel·lació (α, β i ε estan a Carina, γ i δ a Vela amb una magnitud aparent de 2,21.

Malgrat la seva aparença modesta, és una de les estrelles més brillants i calentes de la Via Làctia. És unes 20.000 vegades més brillant que el Sol i la seva temperatura de superfície és de 42.000 K (emet doncs en la major part dins l'ultraviolat, la seva lluminositat total és 1 milió de vegades la del Sol). Situat a 1.400 anys llum de la Terra, seria tant brillant con la Lluna plena si fos tant pròxima con Alfa Centauri.

Naos és un supergegant blau. S'ha estimat que és 18 vegades més massiva que el Sol i 40 vegades més gran que aquest. Volta molt ràpidament sobre ella mateixa, a la velocitat de 200 m/s a l'equador, i perd cada any una part de la seva massa, produint un vent estel·lar 10 milions de vegades més important que el vent solar.

Altres estrelles[modifica]

π Pup, la segona estrella de la constel·lació, és una estrella doble composta d'un supergegant taronja i d'una estrella blanca molt separades l'una de l'altre. Formen part d'un cúmul d'estrelles que es pot veure a l'ull nu com una taca poc lluminosa voltant π Pup.

L1 i L2 Pup formen una doble òptica separable a l'ull nu. Són distants moltes de centenes d'anys llum l'una de l'altra i la seva proximitat aparent no és més que un efecte òptic.

Una altra estrella porta nom propi: Azmidiske (ξ Pup).

Taula de recapitulació de les estrelles de Puppis[modifica]

Estrella Magnitud aparent Magnitud absoluta Distància
(anys llum)
Tipus espectral
Naos (ζ Pup) 2,21 -5,95 1400 O5IAf
π Pup 2,71 -4,92 1095 K3Ib
ρ Pup 2,83 1,41 63 F2mF5IIp
τ Pup 2,94 -0,80 183 K1III
ν Pup 3,17 -2,39 423 B8III SB
σ Pup 3,25 -0,51 184 K5III SB
Azmidiske (ξ Pup) 3,34 -4,74 1348 G6Ia
c Pup 3,62 -4,52 1388 K4III
a Pup 3,71 -1,41 345 G5III...
3 Pup 3,94 ? ? A2Iabe
P Pup 4,10 -4,80 1965 B0III
11 Pup 4,20 -1,74 503 F7/F8II
J Pup 4,22 -4,65 1942 B0.5Ib
16 Pup 4,40 -1,41 473 B5V
h² Pup 4,42 -0,47 311 K1II-III
HR 2906 4,44 2,39 84 F6V
NS Pup 4,44 -4,36 1875 K4III
q Pup 4,44 2,16 93 A7III
V Pup 4,47 -3,29 1165 B1Vp+B2
QW Pup 4,49 2,86 69 F0IV
QZ Pup 4,49 -1,98 641 B2V
HR 2948 4,50 -1,22 454 B5IVn
ο Pup 4,40 -5,00 2471 B1IV:nne
f Pup 4,53 -0,67 358 B8IV/V
HR 3131 4,61 0,29 238 A1V
HR 2949 4,62 -1,10 454 B5IVn
1 Pup 4,63 -2,75 977 K5III
HR 3089 4,63 -2,09 720 B1.5Vp
HR 2922 4,65 0,46 225 B8V
HR 2881 4,65 -4,00 1754 G2Ib
NV Pup 4,65 -2,42 847 B2V+B3IVne
PU Pup 4,69 -1,45 551 B8IV
Q Pup 4,69 0,48 227 K0III
19 Pup 4,72 0,95 185 K0III
HR 3226 4,73 -6,04 4660 A5Ib
HR 2762 4,75 -0,43 355 B8-9V
HR 3113 4,76 -3,47 1443 A7III
MX Pup 4,78 -2,61 980 B2ne
KQ Pup 4,82 -5,25 3363 A4Ia
A Pup 4,83 -1,98 752 B3IV-V
W Pup 4,83 -2,22 839 K2II/III
HR 2961 4,84 -1,39 574 B3V
HR 2874 4,85 -5,13 3230 A6Ib/II
L1 Pup 4,87 1,14 182 A0pSi
H Pup 4,92 1,07 192 A4IV
HR 2608 4,94 -2,62 1063 M1III
HR 2959 4,98 -1,60 677 K3III
HR 2549 4,99 -2,23 906 K2/K3III
20 Pup 4,99 -2,89 1231 G5Ib/II
HR 3079 5,01 3,73 59 F3/F5V
HR 2770 5,03 -2,31 959 B3V
4 Pup 5,03 0,73 236 F2V
HR 2998 5,04 3,13 79 G5IV
HR 2462 5,05 -0,58 436 G8III
t Pup 5,07 -1,77 760 B4IV/V
HR 3035 5,07 -2,83 1240 B2IV/V
N Pup 5,08 -2,90 1284 B2.5IV
OS Pup 5,09 -2,70 1178 B2V
12 Pup 5,09 -1,82 786 G8II
L2 Pup 5,10 1,18 198 M5IIIe
NW Pup 5,11 -1,93 836 A0V
HR 2719 5,12 0,21 313 K2III
HR 3002 5,12 1,02 216 K1III
HR 2548 5,14 3,13 82 F5III
O Pup 5,14 0,32 300 K2III
9 Pup 5,16 4,05 54 G2V
6 Pup 5,17 0,72 253 K3III
HR 3283 5,18 -3,31 1631 B2IV-V
HR 2666 5,20 0,27 315 Am
HR 3037 5,22 -3,33 1673 B1V
HR 3140 5,22 1,41 189 F3V
F Pup 5,24 -0,55 469 A0V
MZ Pup 5,25 -4,03 2347 M2II
HR 2384 5,28 1,71 169 F2V
E Pup 5,30 -0,32 434 A3pSrEuCr
HR 3315 5,32 -0,64 507 K4/K5III
HR 3043 5,32 0,35 321 G0III
HR 3183 5,33 -2,54 1222 A3Ib/II
HR 3114 5,36 -2,32 1121 B2.5V
HR 3018 5,36 4,45 50 G0V
HR 2981 5,41 -0,98 618 B3V
y Pup 5,41 -0,75 557 B3V
HR 3085 5,44 -1,39 757 K1IIICN...
HR 3326 5,45 -1,53 813 B3V
5 Pup 5,48 3,08 99 dF5
HR 3091 5,48 -1,47 801 B2V

Nota: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos[21]

Objectes celestes[modifica]

Puppis es troba sobre la Via Làctia i conté molts de cúmuls i nebuloses, la major part visibles amb petits instruments òptics, els cúmuls oberts M46 i M47, 10 º a l'est i un poc al nord de Sírius, M93, NGC 2451, NGC 2467 i NGC 2477 i les nebuloses planetàries NGC 2438 i NGC 2440.

La nebulosa de Gum s'estén en part sobre Puppis (la part més gran es troba dins Vela). És el residu d'una supernova, en part il·luminada par Naos.

Història i mitologia[modifica]

La Nau Argo representava, a la mitologia grega, el vaixell amb el que Jàson va partir a la cerca del velló d'or. Ptolemeu la va esmentar a l'Almagest. A causa de la seva àrea (1.884 graus quadrats) i la seva extensió (70 º de l'est a l'oest), Nicolas-Louis de Lacaille la dividí en tres constel·lacions el 1752. La constel·lació de Puppis és una de les parts resultants.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Naming stars (IAU)». [Consulta: 30 maig 2020].
  2. Naos (SIMBAD)
  3. Naos (Stars, Jim Kaler)
  4. Pi Puppis (SIMBAD)
  5. Tureis (Stars, Jim Kaler)
  6. Pourbaix, D.; Tokovinin, A. A.; Batten, A. H.; Fekel, F. C.; Hartkopf, W. I.; Levato, H.; Morrell, N. I.; Torres, G.; Udry, S. «SB⁹: The ninth catalogue of spectroscopic binary orbits». Astronomy and Astrophysics, 424, 2004. pp. 727-732 (Tabla consultada en CDS).
  7. Nu Puppis. Extended Hipparcos Compilation (XHIP) (Anderson+, 2012)
  8. ksi Pup -- Star (SIMBAD)
  9. 171 Puppis (SIMBAD)
  10. Ramírez, I.; Allende Prieto, C.; Lambert, D. L. «Oxygen abundances in nearby stars. Clues to the formation and evolution of the Galactic disk». Astronomy and Astrophysics, 456, 1, 2007. pp. 271-289.
  11. Soubiran, C.; Girard, P. «Abundance trends in kinematical groups of the Milky Way's disk». Astronomy and Astrophysics, 438, 1, 2005. pp. 139-151.
  12. Malkov, O. Yu.; Tamazian, V. S.; Docobo, J. A.; Chulkov, D. A. «Dynamical masses of a selected sample of orbital binaries». Astronomy and Astrophysics, 546, 2012. A69 (Tabla consultada en CDS).
  13. HR 2667 -- Star in double system (SIMBAD)
  14. Takeda, Genya; Ford, Eric B.; Sills, Alison; Rasio, Frederic A.; Fischer, Debra A.; Valenti, Jeff A. «Structure and Evolution of Nearby Stars with Planets. II. Physical Properties of ~1000 Cool Stars from the SPOCS Catalog». The Astrophysical Journal Supplement Series, 168, 2, 2007. pp. 297-318.
  15. HD 44594 (Solstation)
  16. Kervella, P.; Homan, W. & Richards, A. M. S. et al. (2016), "ALMA observations of the nearby AGB star L2 Puppis - I. Mass of the central star and detection of a candidate planet", arΧiv:1611.06231
  17. «Pseudocepheids. I. R Puppis, HR 4441, HR 4511, and AI CMi». The Astronomical Journal, 88, 1983, pàg. 386–403. Bibcode: 1983AJ.....88..386E. DOI: 10.1086/113323.
  18. RS Puppis (General Catalogue of Variable Stars, Samus+ 2007-2017)
  19. Light echoes whisper the distance to a star. Astronomers calibrate the distance scale of the Universe (ESO Press Release)
  20. Qian, S.-B.; Liao, W.-P.; Fernández Lajús, E. «Evidence of a Massive Black Hole Companion in the Massive Eclipsing Binary V Puppis». The Astrophysical Journal, 687, 1, 2008. pp. 466-470.
  21. «Consulta del catàleg de resultats de la missió Hipparcos». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 20 maig 2006].