Constel·lació de la Popa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Popa

Popa

Clicau per engrandir la imatge

Nom en llatí (UAI) Puppis
Abreviatura Pup
Genitiu Puppis
Simbologia la Coberta de popa
Ascensió recta 7,5 h
Declinació −30°
Àrea 673 graus quadrats
Posició 20ena
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
4
Estrella més brillant ζ Pup (Naos)
(Magnitud aparent 2,25)
Meteors
Constel·lacions
amb què limita
Visible a latituds entre +40° i −90°
Durant el mes de Febrer hi ha la millor visibilitat

La Popa (Puppis) és una constel·lació de l'hemisferi sud. És la part més gran d'aquelles en què es va dividir Argo Navis (la constel·lació de la Nau Argo).

Fou inclosa en el seu origen per Claudi Ptolemeu en la immensa constel·lació de la Nau Argo, que Nicolas-Louis de Lacaille dividí en quatre constel·lacions distintes.

Per trobar la Popa, imaginau una línia entre SiriusCanis Majoris) i CanopusCarinae). La Popa es troba entre 10 º i 20 º a l'est d'aquesta línia.

Estrelles principals[modifica | modifica el codi]

Les designacions segons l'lletres gregues van ser assignades a les estrelles més d'un segle abans de la divisió de la Nau Argo, cada una de les quatre constel·lacions resultat de la partició han heretat algunes d'aquestes lletres; en conseqüència li manquen algunes lletres.

Naos (ζ Puppis)[modifica | modifica el codi]

ζ Puppis s'anomena Naos, la qual cosa significa en grec «Vaixell» i defineix la seva pertinença a la constel·lació de Puppis. Naos és l'estrella més brillant de la constel·lació (α, β i ε estan a Carina, γ i δ a Vela amb una magnitud aparent de 2,21.

Malgrat la seva aparença modesta, és una de les estrelles més brillants i calentes de la Via Làctia. És unes 20.000 vegades més brillant que el Sol i la seva temperatura de superfície és de 42.000 K (emet doncs en la major part dins l'ultraviolat, la seva lluminositat total és 1 milió de vegades la del Sol). Situat a 1.400 anys-llum de la Terra, seria tant brillant con la Lluna plena si fos tant pròxima con Alfa Centauri.

Naos és un supergegant blau. S'ha estimat que és 18 vegades més massiva que el Sol i 40 vegades més gran que aquest. Volta molt ràpidament sobre ella mateixa, a la velocitat de 200 m/s a l'equador, i perd cada any una part de la seva massa, produint un vent estel·lar 10 milions de vegades més important que el vent solar.

Altres estrelles[modifica | modifica el codi]

π Pup, la segona estrella de la constel·lació, és una estrella doble composta d'un supergegant taronja i d'una estrella blanca molt separades l'una de l'altre. Formen part d'un cúmul d'estrelles que es pot veure a l'ull nu com una taca poc lluminosa voltant π Pup.

L1 i L2 Pup formen una doble òptica separable a l'ull nu. Són distants moltes de centenes d'anys-llum l'una de l'altra i la seva proximitat aparent no és més que un efecte òptic.

Una altra estrella porta nom propi: Azmidiske (ξ Pup).

Taula de recapitulació de les estrelles de Puppis[modifica | modifica el codi]

Estrella Magnitud aparent Magnitud absoluta Distància
(anys-llum)
Tipus espectral
Naos (ζ Pup) 2,21 -5,95 1400 O5IAf
π Pup 2,71 -4,92 1095 K3Ib
ρ Pup 2,83 1,41 63 F2mF5IIp
τ Pup 2,94 -0,80 183 K1III
ν Pup 3,17 -2,39 423 B8III SB
σ Pup 3,25 -0,51 184 K5III SB
Azmidiske (ξ Pup) 3,34 -4,74 1348 G6Ia
c Pup 3,62 -4,52 1388 K4III
a Pup 3,71 -1,41 345 G5III...
3 Pup 3,94  ?  ? A2Iabe
P Pup 4,10 -4,80 1965 B0III
11 Pup 4,20 -1,74 503 F7/F8II
J Pup 4,22 -4,65 1942 B0.5Ib
16 Pup 4,40 -1,41 473 B5V
h2 Pup 4,42 -0,47 311 K1II-III
HR 2906 4,44 2,39 84 F6V
NS Pup 4,44 -4,36 1875 K4III
q Pup 4,44 2,16 93 A7III
V Pup 4,47 -3,29 1165 B1Vp+B2
QW Pup 4,49 2,86 69 F0IV
QZ Pup 4,49 -1,98 641 B2V
HR 2948 4,50 -1,22 454 B5IVn
ο Pup 4,40 -5,00 2471 B1IV:nne
f Pup 4,53 -0,67 358 B8IV/V
HR 3131 4,61 0,29 238 A1V
HR 2949 4,62 -1,10 454 B5IVn
1 Pup 4,63 -2,75 977 K5III
HR 3089 4,63 -2,09 720 B1.5Vp
HR 2922 4,65 0,46 225 B8V
HR 2881 4,65 -4,00 1754 G2Ib
NV Pup 4,65 -2,42 847 B2V+B3IVne
PU Pup 4,69 -1,45 551 B8IV
Q Pup 4,69 0,48 227 K0III
19 Pup 4,72 0,95 185 K0III
HR 3226 4,73 -6,04 4660 A5Ib
HR 2762 4,75 -0,43 355 B8-9V
HR 3113 4,76 -3,47 1443 A7III
MX Pup 4,78 -2,61 980 B2ne
KQ Pup 4,82 -5,25 3363 A4Ia
A Pup 4,83 -1,98 752 B3IV-V
W Pup 4,83 -2,22 839 K2II/III
HR 2961 4,84 -1,39 574 B3V
HR 2874 4,85 -5,13 3230 A6Ib/II
L1 Pup 4,87 1,14 182 A0pSi
H Pup 4,92 1,07 192 A4IV
HR 2608 4,94 -2,62 1063 M1III
HR 2959 4,98 -1,60 677 K3III
HR 2549 4,99 -2,23 906 K2/K3III
20 Pup 4,99 -2,89 1231 G5Ib/II
HR 3079 5,01 3,73 59 F3/F5V
HR 2770 5,03 -2,31 959 B3V
4 Pup 5,03 0,73 236 F2V
HR 2998 5,04 3,13 79 G5IV
HR 2462 5,05 -0,58 436 G8III
t Pup 5,07 -1,77 760 B4IV/V
HR 3035 5,07 -2,83 1240 B2IV/V
N Pup 5,08 -2,90 1284 B2.5IV
OS Pup 5,09 -2,70 1178 B2V
12 Pup 5,09 -1,82 786 G8II
L2 Pup 5,10 1,18 198 M5IIIe
NW Pup 5,11 -1,93 836 A0V
HR 2719 5,12 0,21 313 K2III
HR 3002 5,12 1,02 216 K1III
HR 2548 5,14 3,13 82 F5III
O Pup 5,14 0,32 300 K2III
9 Pup 5,16 4,05 54 G2V
6 Pup 5,17 0,72 253 K3III
HR 3283 5,18 -3,31 1631 B2IV-V
HR 2666 5,20 0,27 315 Am
HR 3037 5,22 -3,33 1673 B1V
HR 3140 5,22 1,41 189 F3V
F Pup 5,24 -0,55 469 A0V
MZ Pup 5,25 -4,03 2347 M2II
HR 2384 5,28 1,71 169 F2V
E Pup 5,30 -0,32 434 A3pSrEuCr
HR 3315 5,32 -0,64 507 K4/K5III
HR 3043 5,32 0,35 321 G0III
HR 3183 5,33 -2,54 1222 A3Ib/II
HR 3114 5,36 -2,32 1121 B2.5V
HR 3018 5,36 4,45 50 G0V
HR 2981 5,41 -0,98 618 B3V
y Pup 5,41 -0,75 557 B3V
HR 3085 5,44 -1,39 757 K1IIICN...
HR 3326 5,45 -1,53 813 B3V
5 Pup 5,48 3,08 99 dF5
HR 3091 5,48 -1,47 801 B2V

Nota: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos [1]

Objectes celestes[modifica | modifica el codi]

Puppis es troba sobre la Via Làctia i conté molts de cúmuls i nebuloses, la major part visibles amb petits instruments òptics, els cúmuls oberts M46 i M47, 10 º a l'est i un poc al nord de Sírius, M93, NGC 2451, NGC 2467 i NGC 2477 i les nebuloses planetàries NGC 2438 i NGC 2440.

La nebulosa de Gum s'esten en part sobre Puppis (la part més gran es troba dins Vela). És el residu d'una supernova, en part il·luminada par Naos.

Història i mitologia[modifica | modifica el codi]

La Nau Argo representava, a la mitologia grega, el vaixell amb el que Jàson va partir a la cerca del velló d'or. Ptolemeu la va esmentar a l' Almagest. A causa de la seva àrea (1.884 graus quadrats) i la seva extensió (70 º de l'est a l'oest), Nicolas-Louis de Lacaille la dividí en tres constel·lacions el 1752. La constel·lació de Puppis és una de les parts resultants.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constel·lació de la Popa