QY de la Popa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: QY Puppis)
Infotaula objecte astronòmicQY de la Popa
Tipusestel Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K2I[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióPopa Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud aparent (V)6,309 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.310 K[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,3172 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)3,511 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−2,162 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial48,78 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial3 cm/s²[3] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)7h 47m 38.5264s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-16° 0' 33.52''[4] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,07[3] Modifica el valor a Wikidata
Company deHD 63323 Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

QY de la Popa (QY Puppis) és un estel variable en la constel·lació de la Popa, la popa del Argo Navis. Es troba aproximadament a 1850 anys llum de distància del Sistema Solar.

QY de la Popa és una supergegant taronja de tipus espectral K2Iab.[5][6] Té una temperatura superficial de 4304 ± 34 K[7] i una lluminositat bolomètrica —que inclou una important quantitat d'energia emesa en l'infraroig— gairebé 2500 vegades major que la del Sol.[8] Té un radi 420 vegades més gran que el radi solar, la qual cosa equival a 1,96 ua; si estigués en el lloc del Sol la seva superfície s'estendria més enllà de l'òrbita de Mart.[9] La seva metal·licitat —abundància relativa d'elements més pesats que l'heli— és superior a la del Sol en un 32 % ([Fe/H] = +0,12).[7] Té una massa aproximada 6,2 vegades major que la massa solar.[8]

QY de la Popa és una variable semiregular de classe SRD, entre les quals es troba R Puppis, en aquesta mateixa constel·lació. La lluentor de QY Puppis varia entre magnitud aparent +6,24 i +6,71, no existint període conegut.[10]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Bertrand Plez «The Effective Temperature Scale of Galactic Red Supergiants: Cool, but Not as Cool as We Thought» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, agost 2005, pàg. 973–985. DOI: 10.1086/430901.
  2. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
  3. 3,0 3,1 3,2 «The atmospheric parameters and spectral interpolator for the MILES stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, juliol 2011, pàg. 165–165. DOI: 10.1051/0004-6361/201116769.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  5. QY Pup (SIMBAD)
  6. QY Puppis Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  7. 7,0 7,1 Wu, Yue; Singh, H. P.; Prugniel, P.; Gupta, R.; Koleva, M. «Coudé-feed stellar spectral library - atmospheric parameters». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. A71.
  8. 8,0 8,1 Hohle, M. M.; Neuhäuser, R.; Schutz, B. F. «Masses and luminosities of O- and B-type stars and red supergiants». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. p. 349.
  9. Catalogue of Stellar Diameters (CADARS)
  10. QY Pup (General Catalogue of Variable Stars)