Ca Major

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Ca Major

Ca Major

Clicau per engrandir la imatge

Nom en llatí (UAI) Canis major
Abreviatura CMa
Genitiu Canis Majoris
Simbologia el Gos Major
Ascensió recta 7 h
Declinació -20°
Àrea 380 graus quadrats
Posició 43
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
5
Estrella més brillant Sírius (α CMa)
(Magnitud aparent -1,46)
Meteors

cap

Constel·lacions
amb què limita
Visible a latituds entre +60° i −90°
Durant el mes de Febrer hi ha la millor visibilitat

El Ca Major (Canis Major) és una de les 88 constel·lacions, i també figurava a la llista de 48 constel·lacions de Claudi Ptolemeu. Es diu que representa uns dels cans que segueixen a Orió, el caçador, (vegeu també les constel·lacions d'Orió, Canis Minor, i Llebrers).

Canis Major conté Sírius, l'estel de major magnitud aparent del cel nocturn, que forma part del Triangle Hivernal de l'hemisferi Nord.

Mitologia[modifica | modifica el codi]

Hi ha diverses identificacions que s'han proposat per al Ca Major:

  • Laelaps, un gos que va ser regalat per Zeus a Europa, que va passar a diverses generacions posteriors fins que es va convertir en el gos de Céfalo. Durant la persecució de la guineu teumesia, va ser convertit per Zeus en pedra i després posat entre les constel·lacions.
  • El gos de Orió, que va ser col·locat en el cel alhora que el seu amo, ja que sempre havia estat al costat d'ell.
  • La gossa Mera, de Icari i Erígone. Va trobar els cossos sense vida dels seus amos i amb els seus laments va atreure a gent perquè els donessin sepultura. Dionís la va posar entre les constel·lacions.

L'estel Sírius, el nom del qual significa «abrasador» i també coneguda com «l'estrella gos», és la més brillant del cel nocturn, només superada en lluentor aparent per la Lluna i els planetes Venus, Júpiter i Mart. A causa que durant l'estiu boreal és invisible, es pensava antigament que la seva energia se sumava a la del Sol per produir els dies més calorosos o «dies gos» («dies caniculars»).