Canícula

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa d'Europa mostrant el període canícular anormalment càlid de l'any 2003

La canícula o període canicular (en llatí: diēs caniculārēs) són tradicionalment els dies més càlids de l'estiu, el període d'unes quatre a sis setmanes que comprèn una part del juliol i gran part de l'agost.[1] A l'hemisferi nord correspon habitualment a part dels mesos de juliol i agost mentre que a l'hemisferi sud se situen entre gener i febrer (estiu austral). En realitat no sempre els dies de més calor corresponen al període canicular tradicional. El nom de canícula, que literalment significa gos petit prové de l'estel Sírius, també anomenat Estel del gos. Els antics romans associaven les fortes calors de l'estiu amb la presència al firmament de l'estel Sírius el qual, a l'estiu de l'hemisferi nord, és el més brillant de la constel·lació Canis Major (Gos Gros). El terme canícula ben aviat va ser usat pels grecs per exemple apareix a la Física d'Aristòtil.

Originàriament els dies caniculars eren els dies en els quals Sírius apareixia just abans o al mateix temps que el sol eixia (Ortus helíac), però actualment ja no ocorre això, ja que pel fet de la precessió dels equinoccis Sirius apareix a finals d'agost.[2] Els romans sacrificaven un gos bru al princip del període canicular per tractar d'apaivagar la fúria de Sírius, creient que aquest estel era la causa del pic de calor estival.

Popularment es pensava que la canícula era un temps maligne "el Mar bulia, el vi es tornava agre, els gossos embogien, i totes les altres criatures es tornaven lànguides; als humans els causaven entre altres malalties, gran febres, histèria i frenesí." segons el Clavis Calendaria de Brady de l'any 1813.[3]

Dates[modifica | modifica el codi]

A l'Antiga Roma la canícula anava des de 24 de juliol fins al 24 d'agost, o, alternativament, del 23 de juliol al 23 d'agost. Actualment per a moltes cultures d'Europa, germànica i llatina aquest període de l'any encara se cita com a canícula i noms derivats. El The Old Farmer's Almanac de Kinney situa el període tradicional de la canícula (Dog Days en anglès), que comença el 3 de juliol i i acaba l'11 d'agost (que es correspon més exactament amb el període estadisticament de més calor de l'estiu) i que coincideix amb l'antiga sortida heliacal de Sírius. Aquest són els dies de l'any amb menys pluviometria a l'hemisferi nord.

S'ha de tenir en compte que per la introducció moderna del calendari gregorià, s'han d'afegir generalment 11 dies a les dates referenciades del segle XVI o XVII (fins a 1752 en el cas del regne Unit i les seves colònies). Això vol dir que ha de començar el dia 16 de juliol i acabar el dia 24 d'agost.

Altres referències[modifica | modifica el codi]

A l'Antic Egipte, Sírius, al qual anomenaven Sotis, apareixia just abans de l'estació d'inundació del Nil i per tant usaven l'estel Sirius per pedrir-les, també en aquest cas coincidia amb el màxim de calor. També gràcies a Siruis sabien que l'any durava 365 dies i un quart de dia.

En anys recents les expressions "Dog Days" o "Dog Days of Summer" han pres altres significats. Freqüentment s'ha usat aquest terme per referir-se la mercat d'accions (stock market) dels Estats Units, ja que típicament és un període de poques transaccions d'accions i les accions d'aquesta època són poc rellevants amb poc potencial de futur i sovint es coneixen com "dogs."

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Gran Enciclopèdia Catalana
  2. [ http://etimologias.dechile.net/?cani.cula Etimologies de Xile]
  3. Brady, J: "Clavis Calendaria", vol. II, page 89. Nichols, Son, and Bentley, 1815.