Wezen
Wezen o Wesen (Delta Canis Majoris / δ CMa / 25 Canis Majoris)[8] és la tercera estrella més brillant de la constel·lació del Ca Major, amb magnitud aparent +1,83, per darrere de Sírius (α Canis Majoris) i Adhara (ε Canis Majoris). El seu nom, de l'àrab وزن wazn, significa "pes". El nom és molt encertat, ja que es tracta d'una estrella supergegant i una de les més massives que es poden veure a simple vista. Es troba a una incerta distància de 1800 anys llum de la Terra.
Característiques físiques[modifica]
De color blanc-groc i tipus espectral F8Ib, Wezen té una temperatura superficial de 6200 K. El seu radi és 200 vegades major que el radi solar, pel que si estigués situada al lloc del Sol, la superfície de l'estrella pràcticament arribaria a l'òrbita terrestre. Té una lluminositat 50.000 vegades més gran que la del Sol. A partir de la mesura de la seva velocitat de rotació, 28 km/s, se sap que Wezen empra gairebé un any a completar una volta al voltant del seu eix.[9]
Evolució[modifica]
Amb una edat aproximada de 10 milions d'anys, Wezen és molt més jove que el Sol, però a diferència d'aquest, en el seu nucli ja ha finalitzat la fusió d'hidrogen. Aquest nucli està en el procés de contreure's, escalfar-se i augmentar de mida, en menys de 100.000 anys començarà la fusió de l'heli en el seu nucli, quan l'estrella entrarà en la fase de supergegant vermella. La fusió nuclear interna, l'evolució estable, i la barreja de gasos a l'interior han canviat la composició química de la superfície de Wezen, sent l'abundància de nitrogen el doble de la normal, i la de sodi és 6 vegades més gran.[9]
Sent la seva massa 17 vegades més gran que la del Sol, Wezen finalitzarà la seva vida explotant com una brillant supernova, el seu nucli donarà lloc a una estrella de neutrons de la mida d'una ciutat petita. Les capes externes de l'estrella seran expulsades a l'espai interestel·lar, enriquint-lo amb gran quantitat d'elements processats, incloent-hi una quantitat enorme de ferro de recent formació.[9]
Referències[modifica]
- ↑ «The Physical Basis of Luminosity Classification in the Late A-, F-, and Early G-Type Stars. I. Precise Spectral Types for 372 Stars» (en anglès). Astronomical Journal, 4, abril 2001, pàg. 2148–2158. DOI: 10.1086/319956.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 3,0 3,1 «Parameters and abundances in luminous stars» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 02-05-2014, pàg. 137. DOI: 10.1088/0004-6256/147/6/137.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ «New measurements of rotation and differential rotation in A-F stars: are there two populations of differentially rotating stars?» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, juny 2012, pàg. A116. DOI: 10.1051/0004-6361/201118724.
- ↑ Michel Mayor «Red giants in open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 06-05-2008, pàg. 303–314. DOI: 10.1051/0004-6361:200809664.
- ↑ «Parameters and abundances in luminous stars» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 02-05-2014, pàg. 137. DOI: 10.1088/0004-6256/147/6/137.
- ↑ «* del CMa -- Yellow supergiant star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 2 gener 2021].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Wezen» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 2 gener 2021].
