Constel·lació del Ca Major
Ca Major | |
---|---|
Nom en llatí | Canis major |
Abreviatura | CMa |
Genitiu | Canis Majoris |
Simbologia | el Gos Major |
Ascensió recta | 7 |
Declinació | -20 |
Àrea | 380 graus quadrats Posició 43 |
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed | 5 |
Estel més brillant | Sírius (α CMa) (-1,46m) |
Meteors | cap |
Limita amb | |
Visible a latituds entre +60° i −90°. Durant el mes de febrer a les 21:00 hi ha la millor visibilitat. |
El Ca Major (Canis Major) és una de les 88 constel·lacions, i també figurava a la llista de 48 constel·lacions de Claudi Ptolemeu. Es diu que representa uns dels cans que segueixen a Orió, el caçador, (vegeu també les constel·lacions d'Orió, Canis Minor, i Llebrers).
Canis Major conté Sírius, l'estel de major magnitud aparent del cel nocturn, que forma part del Triangle Hivernal de l'hemisferi Nord.
Mitologia[modifica]
Hi ha diverses identificacions que s'han proposat per al Ca Major:
- Laelaps, un gos que va ser regalat per Zeus a Europa, que va passar a diverses generacions posteriors fins que es va convertir en el gos de Cèfal. Durant la persecució de la guineu teumesia, va ser convertit per Zeus en pedra i després posat entre les constel·lacions.
- El gos d'Orió, que va ser col·locat en el cel alhora que el seu amo, ja que sempre havia estat al costat d'ell.
- La gossa Mera, de Icari i Erígone. Va trobar els cossos sense vida dels seus amos i amb els seus laments va atreure a gent perquè els donessin sepultura. Dionís la va posar entre les constel·lacions.
L'estel Sírius, el nom del qual significa «abrasador» i també coneguda com «l'estrella gos», és la més brillant del cel nocturn, només superada en lluentor aparent per la Lluna i els planetes Venus, Júpiter i Mart. A causa que durant l'estiu boreal és invisible, es pensava antigament que la seva energia se sumava a la del Sol per produir els dies més calorosos o «dies de gos» («dies caniculars»).