Constel·lació del Triangle

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Triangle

Triangle

Clicau per engrandir la imatge

Nom en llatí (UAI) Triangulum
Abreviatura Tri
Genitiu Trianguli
Simbologia Sicília
Ascensió recta 2 h
Declinació 30°
Àrea 132 graus quadrats
Posició 78a
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
0
Estrella més brillant β Tri
(Magnitud aparent 3,00)
Meteors

Cap

Constel·lacions
amb què limita
Visible a latituds entre +90° i −60°
Durant el mes de Desembre hi ha la millor visibilitat

El Triangle (Triangulum) és una petita constel·lació amb tres estrelles de la tercera i quarta magnitud, formen un triangle allargat. És una de les 88 constel·lacions modernes, i també una de les 48 ptolemaiques.

Fets notables[modifica | modifica el codi]

Triangulum no té estrelles de la primera magnitud. Les seves estrelles més brillants són β (magnitud 3,00) i α (magnitud 3,41).

Estrelles principals[modifica | modifica el codi]

Metallah (α Trianguli)[modifica | modifica el codi]

Metallah (α Trianguli) no és pas l'estrella més brillant de la constel·lació, però la seva posició a la cima del triangle (el seu nom significa precisament això en àrab) va fer que Johann Bayer li atorgués la designació α.

De magnitud aparent 3,41, Metallah és una sub-gegant blanca-groga distant 64 anys-llum, 13 vegades més lluminosa que el Sol i 1,5 vegades més massiva que aquest.

Metallah és una estrella doble: el seu company, indiscernible amb el telescopi, gira al seu voltant en sols 1,74 dies i no dista més que devers 0,04 ua.

β Trianguli[modifica | modifica el codi]

β Trianguli, amb una magnitud aparent de 3,00, és l'estrella més brillant de la constel·lació de Triangulum. És una sub-gegant, 4 vegades més gran que el Sol, 70 vegades més brillant, envoltada per un disc de pols.

És també una estrella doble, amb una companya (similar al Sol) que orbita a 0,3 ua per terme mitjà en 31,8 dies.

γ Trianguli[modifica | modifica el codi]

γ Trianguli, la tercera estrella de la constel·lació (magnitud 4,03), tanca el triangle. És una estrella blanca, devers 2 vegades més gran que el Sol, que volta molt ràpidament, en 12 hores, almenys a 200 km/s a l'equador.

γ Trianguli, δ Trianguli (magnitud 4,84) i 7 Trianguli (magnitud 5,25) aparentment molt pròximes sobre l'esfera celeste. En realitat, δ Trianguli està situat a 35 anys-llum del nostre sistema (per tant molt a prop), γ Trianguli a 118 i 7 Trianguli a 293. No tenen per tant res a veure l'una amb l'altra.

Altres estrelles[modifica | modifica el codi]

δ Trianguli és una estrella doble, els seus dos components són molt semblants al Sol. Estan separades per sols 0,1 ua.

ι Trianguli és també una estrella doble, formada per una estrella groga i una altra de blava. Cadascuna d'aquestes estrelles és també doble.

R Trianguli és una estrella variable del tipus Mira (o Ceti) i que oscila entre les magnituds 5,30 i 12,6 amb un període de 266,9 dies.

Taula de les estrelles de Triangulum[modifica | modifica el codi]

Estrella Magnitud
aparent
Magnitud
absoluta
Distància
(anys-llum)
Tipus
espectral
β Tri 3,00 0,09 124 A5III
Metallah (α Tri) 3,42 1,95 64 F6IV
γ Tri 4,03 1,24 118 A1Vnn
δ Tri 4,84 4,66 35 G0V
6 Tri 4,94 0,08 305 F4V comp SB
14 Tri 5,15 -0,25 392 K5III
7 Tri 5,25 0,48 293 A0V
10 Tri 5,29 0,13 350 A2V
12 Tri 5,29 1,90 155 F0III
R Tri 5,30* -2,70 1300 M4IIIe-M8e
15 Tri 5,38 1,40 204 M3III
ε Tri 5,50 0,22 370 A2V

*màxim

Nota: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos[1]

Objectes celestes[modifica | modifica el codi]

La constel·lació de Triangulum conté la galàxia espiral M33, anomenada molt justament Galàxia del Triangle. Es tracta de la tercera galàxia més gran del nostre Grup Local (les dues altres són la Via Làctia i la Galàxia d'Andròmeda.

Aquesta constel·lació conté també la nebulosa NGC 604 (situada dins M33), la més gran regió d'hidrogen ionitzat que es coneix, d'un diàmetre de 1.500 anys-llum, el cúmul obert C 0147+270, la galàxia espiral NGC 925 i també NGC 672 i IC 1727, dues galàxies distants aproximadament 18 milions d'anys-llum, però separades per tan sols 88.000 anys-llum. El quasar 3C 48, al nord de la constel·lació, fou un dels primers a ser descobert.

Història i mitologia[modifica | modifica el codi]

Segons els autors de la Wikipedia anglesa un dels primers noms de la constel·lació fou Sicilia, perquè Ceres, deessa patrona de Sicília, pregà a Júpiter de posar l'illa als cels.

En canvi pels de la francesa el Triangle figurava ja dins la llista de 48 constel·lacions de Claudi Ptolemeu a l'Almagest, i era una de les rares constel·lacions antigues (amb Balança que no provenia d'un mite i que era descrit amb una figura geomètrica.

A l'època grega, aquesta constel·lació portava el nom de Deltotron, el Delta (segurament el del Nil identificat amb la lletra grega Δ. Els romans conservaren aquesta denominació sota el nom de Deltotum.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]