Kepler-419

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicKepler-419
Tipusestel, binària eclipsant, font propera a infrarrojos i estrella variable eruptiva Modifica el valor a Wikidata
Cossos fills
Constel·lacióCigne Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra1.006,847 pc [1] Modifica el valor a Wikidata
Radi1,8796457 R☉[2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)13,036 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,39 M☉[4] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva6.343 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,9932 mas[1] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−1,423 mas/a [1] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−0,068 mas/a [1] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar14,75 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−25,067699 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial11.600 cm/s²[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)19h 41m 40.2991s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)51° 11' 5.1683''[1] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,176[4] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat5,1634297 lluminositats solars[2] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada2,8 mil milions d'anys[7] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
2MASS J19414029+5111051 (2MASS)
KIC 12365184 (Kepler Input Catalog)
Gaia DR2 2135604425595213440 (Gaia Data Release 2)
KOI-1474 (Kepler Object of Interest)
Kepler-419 (Kepler Confirmed Names (en) Tradueix)
UCAC4 706-065588 (Fourth USNO CCD Astrograph Catalog)
Gaia DR3 2135604425595213440 (Gaia DR3)
TIC 27454084 (TESS Input Catalog)
SPOCS 4301 (Spectroscopic Properties of Cool Stars) Modifica el valor a Wikidata

Kepler-419 és una estrella de seqüència principal de tipus F situada a uns 3.400 anys llum de la Terra a la constel·lació del Cigne. Es troba dins del camp de visió de la Nau Kepler, el satèl·lit que la Missió Kepler de la NASA va utilitzar per detectar planetes que podrien estar en trànsit per les seves estrelles. El 2012, al voltant d'aquesta estrella, es va detectar un potencial company planetari en una òrbita molt excèntrica,[8] però la seva naturalesa planetària no es va confirmar fins al 12 de juny de 2014, quan va rebre el nom de Kepler-419b. En el mateix document es va anunciar un segon planeta que orbitava més lluny de l'estrella, anomenat Kepler-419c.[9]

Nomenclatura i història[modifica]

Abans de l'observació de Kepler, Kepler-419 tenia el número de catàleg 2MASS 2MASS J19414029+5111051. Al Kepler Input Catalog té la designació de KIC 12365184, i quan es va trobar que tenia candidats a planetes en trànsit se li va donar el número del Kepler Object of Interest del KOI-1474.

Els planetes de l'estrella van ser descoberts per la Missió Kepler de la NASA, una missió encarregada de descobrir planetes en trànsit al voltant de les seves estrelles. El mètode de trànsit que utilitza Kepler consisteix a detectar caigudes de brillantor a les estrelles. Aquestes caigudes de brillantor es poden interpretar com a planetes les òrbites de les quals es mouen davant les seves estrelles des de la perspectiva de la Terra. El nom Kepler-419 deriva directament del fet que l'estrella és l'estrella 419 catalogada descoberta per Kepler amb planetes confirmats.

La designació b i c, deriven de l'ordre del descobriment. La designació de b es dóna al primer planeta que orbita una estrella determinada, i c al més llunyà.[10] En el cas de Kepler-419, es van detectar dos planetes, per la qual cosa s'empren les lletres b i c.

Característiques estel·lars[modifica]

Kepler-419 és una estrella de Tipus F que té aproximadament un 139% de la massa i un 175% del radi del Sol. Té una temperatura superficial de 6430 K i té 2.800 milions d'anys.[9] En comparació, el Sol té uns 4.600 milions d'anys.[11] i té una temperatura superficial de 5778 K.[12]

La magnitud aparent de l'estrella, o la brillantor que sembla des de la perspectiva de la Terra, és de 14. Per tant, és massa tènue per ser vista a ull nu.

Sistema planetari[modifica]

Sistema Kepler-419[13]
Companya
(per ordre des de l'estrella) 		Massa Semieix major
(ua) 		Període orbital
(dies) 		Excentricitat Inclinació Radi
b 2,77±0,19 MJ 0,3745±0,0046 69,7960±0,0042 0,817±0,016 —° 1,120±0,084 RJ
c 7,65±0,27 MJ 1,697±0,020 673,35±0,84 0,1793±0,0017 —° 1.13 RJ

Només es coneix el primer planeta que transita per l'estrella; això vol dir que l'òrbita del planeta sembla creuar-se davant de la seva estrella vista des de la perspectiva de la Terra. La seva inclinació relativa a la línia de visió de la Terra, o la distància per sobre o per sota del pla de visió, varia en menys d'un grau. Això permet mesurar directament els períodes del planeta i els diàmetres relatius (en comparació amb l'estrella amfitriona) mitjançant el seguiment del trànsit del planeta per l'estrella.

El planeta més interior orbita l'estrella cada 69 dies a una distància gairebé la mateixa que la distància Mercuri-Sol, que Kepler-419b orbita a 0,37 ua. Té una òrbita molt excèntrica i, com a tal, experimenta grans oscil·lacions de temperatura, ja que la seva excentricitat és de 0,83. L'òrbita excèntrica no podria haver estat causada per l'estrella en si, devia haver-hi un company més llunyà. El 2014 es va anunciar el descobriment d'un planeta de 7,3 MJ que orbita a 1,68 ua, mitjançant el mètode de variacions de temps de trànsit.[9]

Kepler-419c és notable perquè orbita dins de la zona habitable de la seva estrella i, tot i que té una massa 7 vegades superior a la de Júpiter, apareix com un bon candidat per albergar potencialment una exolluna habitable.[14] Per això, alguns astrònoms han començat a interessar-se en Kepler-419c per cercar aquestes exollunes potencialment habitables. A 2022, no s'ha detectat cap exolluna en òrbita al voltant del planeta.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  2. ↑ 2,0 2,1 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. ↑ Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: UCAC4 Catalogue (Zacharias+, 2012). Indicat a la font segons: SIMBAD. Autor: Arne Henden. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juliol 2012.
  4. ↑ 4,0 4,1 Afirmat a: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Identificador Extrasolar Planets Encyclopaedia d'exoplaneta: kepler_419_b--1197. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.
  5. ↑ 5,0 5,1 Caleb I. Cañas «The Influence of 10 Unique Chemical Elements in Shaping the Distribution of Kepler Planets». Astronomical Journal, 3, 14-02-2022, pàg. 128. DOI: 10.3847/1538-3881/AC3A06.
  6. ↑ 6,0 6,1 «APOGEE Data and Spectral Analysis from SDSS Data Release 16: Seven Years of Observations Including First Results from APOGEE-South». Astronomical Journal, 3, setembre 2020. DOI: 10.3847/1538-3881/ABA592.
  7. ↑ John Asher Johnson «The photoeccentric effect and proto-hot jupiters. II. KOI-1474.01, a candidate eccentric planet perturbed by an unseen companion» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 05-12-2012, pàg. 163. DOI: 10.1088/0004-637X/761/2/163.
  8. ↑ Dawson, John Asher; Johnson; Morton, Timothy D.; Crepp, Justin R.; Fabrycky, Daniel C.; Murray-Clay, Ruth A.; Howard, Andrew W. «The Photoeccentric Effect and Proto-hot Jupiters. II. KOI-1474.01, a Candidate Eccentric Planet Perturbed by an Unseen Companion» (en anglès). The Astrophysical Journal, 761, 2, 2012. arXiv: 1206.5579. Bibcode: 2012ApJ...761..163D. DOI: 10.1088/0004-637X/761/2/163.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Dawson, Rebekah I.; Johnson, John Asher; Fabrycky, Daniel C.; Foreman-Mackey, Daniel; Murray-Clay, Ruth A.; Buchhave, Lars A.; Cargile, Phillip A.; Clubb, Kelsey I.; Fulton, Benjamin J.; Hebb, Leslie; Howard, Andrew W.; Huber, Daniel; Shporer, Avi; Valenti, Jeff A. «Large eccentricity, low mutual inclination: The three-dimensional architecture of a hierarchical system of giant planets» (en anglès). The Astrophysical Journal, 791, 2, 2014. arXiv: 1405.5229. Bibcode: 2014ApJ...791...89D. DOI: 10.1088/0004-637X/791/2/89.
  10. ↑ On the naming convention used for multiple star systems and extrasolar planets. 
  11. ↑ Fraser Cain. «How Old is the Sun?» (en anglès). Universe Today. [Consulta: 25 maig 2023].
  12. ↑ Fraser Cain. «Temperature of the Sun» (en anglès). Universe Today, 15-09-2008. [Consulta: 25 maig 2023].
  13. ↑ Almenara, J. M.; Díaz, R. F.; Hébrard, G.; Mardling, R.; Damiani, C.; Santerne, A.; Bouchy, F.; Barros, S. C. C.; Boisse, I.; Bonfils, X.; Bonomo, A. S.; Courcol, B.; Demangeon, O.; Deleuil, M.; Rey, J.; Udry, S.; Wilson, P. A. «SOPHIE velocimetry of Kepler transit candidates. XVIII. Radial velocity confirmation, absolute masses and radii, and origin of the Kepler-419 multiplanetary system» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 615, 2018. arXiv: 1804.01869. Bibcode: 2018A&A...615A..90A. DOI: 10.1051/0004-6361/201732500.
  14. ↑ [enllaç sense format] http://www.hpcf.upr.edu/~abel/phl/hec_plots/hec_orbit/hec_orbit_Kepler-419_c.png Plantilla:Bare URL image

Vegeu també[modifica]

Coordenades: Sky map 19h 41m 40.3s; +51° 11′ 05.15″

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kepler-419&oldid=33183113»