Khi del Cigne

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Khi Cygni)
Infotaula objecte astronòmicKhi del Cigne
Tipusestel, estel de tipus S, estrella variable, Variable Mira, màser astrofísic, estrella que presenta línies d'emissió, estrella variable de període llarg i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)S6-9/1-2e[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCigne Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra159,525 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,24 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi6,2686 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−41,239 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−24,085 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial1,6 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)19h 50m 33.9213s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)32° 54' 50.5755''[2] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Khi del Cigne (χ Cygni) és un estel variable en la constel·lació del Cigne.[5] La seva lluentor oscil·la entre magnitud aparent +3,30 i +14,20, el major canvi de lluminositat conegut en un estel si s'exceptuen les explosions o esclats.[6] L'astrònom Gottfried Kirch va descobrir la seva variabilitat en 1687, quan al juliol d'aquest any va observar que l'estel havia desaparegut del cel, i no va ser visible de nou fins al mes d'octubre.[7] Recentment, entre juliol i agost de 2005, la seva lluentor va aconseguir magnitud 3,8 d'acord amb diversos informes de l'AAVSO, la qual cosa constituiria la seva lluentor màxima en els últims 148 anys.[8]

A una distància aproximada de 346 anys llum del Sistema solar, Khi Cygni és una variable Mira amb un període de pulsació de 408,05 dies. Amb una temperatura igual o inferior a 3000 K, és unes 3000 vegades més lluminosa que el Sol. Té un radi 300 vegades més gran que el radi solar, comparable a l'òrbita del planeta Mart.[9]

En envellir les variables Mira, poden bombar carboni del seu nucli cap a la superfície, augmentant la proporció d'aquest element enfront del d'oxigen. En estels normals com el Sol, la proporció d'oxigen és molt major que la de carboni, mentre que en els anomenats estels de carboni —com La Superba (Y Canum Venaticorum)—, la proporció és inversa. Khi Cygni, estel del rar tipus espectral S (S6), està a mig camí entre ambdues, sent les proporcions de carboni i oxigen similars.

Igualment destaca el seu alt contingut en zirconi, a conseqüència del procés-s que té lloc en aquesta classe d'estels. La seva evolució l'anirà conduint definitivament cap a un estel de carboni.[9]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Spectral types of S and SC stars on the revised MK system». The Astrophysical Journal Supplement Series, juliol 1980, pàg. 379–391. DOI: 10.1086/190673.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  5. Chi Cygni (SIMBAD)
  6. Chi Cygni Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  7. The First Known Variable Stars (SEDS)
  8. «Chi Cygni's Record-Breaking Maximum». Sky and Telescope. Arxivat de l'original el 2013-04-11. [Consulta: 7 setembre 2006].
  9. 9,0 9,1 Chi Cygni (Stars, Jim Kaler)