Estercoràrid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Estercoràrids
Paràsit cuaample (Stercorarius pomarinus)
Paràsit gros (Stercorarius skua)
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Charadriiformes
Família: Stercorariidae
(Gray, 1871)
Gènere: Stercorarius
(Brisson, 1760)
Espècies

vegeu el text

Els estercoràrids són una família d'ocells marins de l'ordre dels caradriformes d'aspecte similar a les gavines i de grans dimensions, a la qual pertanyen les diferents espècies de paràsits.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Mida mitjana-gran.
  • Plomatge fosc.
  • Bec gran, robust i amb la mandíbula superior ganxuda.
  • Ales llargues i punxegudes.
  • Cua amb les plomes centrals més llargues.
  • Potes curtes i peus palmats.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Nien a terra a les regions temperades i a l'Àrtic.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Mengen peixos, insectes, vísceres i carronya. En època de cria també mengen lèmmings i els ous i pollets d'altres ocells. Les espècies més grosses podem matar ocells adults i menjar-se'ls.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Crien a l'Europa septentrional, Àsia, Nord-amèrica, sud de Sud-amèrica i illes antàrtiques.

Costums[modifica | modifica el codi]

Tenen hàbits rapinyaires (encalcen gavines i altres ocells marins per furtar-los el menjar), migren a llargues distàncies i tenen un vol acrobàtic.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Les tres espècies més petites d'aquest gènere, totes elles natives de l'hemisferi nord (longicaudus, parasiticus i pomarinus) tenen, en època de reproducció, unes plomes allargassades al centre de la cua i sovint plomatges groc pàl·lid o blanc pels costats, que manquen a les espècies grans, totes elles australs a excepció del paràsit gros. Aquestes diferències d'aspecte han motivat que sovint s'ubiquin els paràsits més grans a un gènere diferent, Catharacta, mentre els tres més petits resten a Stercorarius. No obstant això, estudis genètics i del comportament han motivat que s'incloguin tots al mateix gènere. [1] [2]

Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.11, 2011) els paràsits formen un gènere amb 7 espècies:

[3][4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cohen, Baker, Belchschmidt, Dittmann, Furness, Gerwin, Helbig , de Korte, Marshall, Palma, Peter, Ramli, Siebold, Willcox, Wilson and Zink (1997). Enigmatic phylogeny of skuas. Proc. Biol. Sci. 264(1379): 181–190. Rev. 31/03/2012
  2. AOU (2000). Forty-second supplement to the American Ornithologists' Union Check-list of North American Birds. The Auk 117(3):847–858. Rev. 31/03/2012
  3. Els estercoràrids a l'Avibase. (català)
  4. Els estercoràrids a la UICN. (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estercoràrid