Contaminació lumínica
La contaminació lumínica és l'emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions o rangs espectrals innecessaris per a la realització de les activitats previstes en la zona en què s'han instal·lat els llums.
Sovint es detecta com la brillantor del cel produïda per la mala qualitat de l'enllumenat exterior, tan públic com privat. L'ús de lluminàries inadequades, que envien el flux lluminós directament cap al cel o fora de la zona a il.luminar, i els excessos d'il.luminació, són la causa principal de la contaminació lumínica.
Taula de continguts |
Efectes de la contaminació lumínica[modifica]
Les conseqüències més destacables són:
La introducció de llum modifica el paisatge, els hàbitats i la conservació de la biodiversitat. És una una agressió al fràgil ecosistema nocturn.[1] Certs animals, com les papallones de nit (Noctua, petit paó de nit, borinot de les corretjoles, entre altres), són molt sensibles a la contaminació lumínica, car els llums i fanals públics els atreuen i desorienten molt a la nit.
- el malbaratament de recursos energètics i econòmics.
L'enllumenat consumeix grans quantitats d'energia. Il.luminar en excés o cap al cel innecessàriament, és llençar tones d'energia i per conseqüència, els diners corresponents.
La il.luminació sobre el cos humà durant 24 hores inhibeix la producció de l'hormona melatonina,[1] efecte provocat sobretot per la llum blanca.
La pèrdua del cel estelat, declarat per la UNESCO patrimoni de la Humanitat i origen de la civilització, reflexat en els mites, cosmogonia, ciència i filosofia de les societats humanes.[2]
Com combatre-la[modifica]
Per combatre la contaminació lumínica, cal disposar d'una il·luminació racional per aquelles activitats que ho requereixin, i protegir aquells ambients que són especialment sensibles a els seus efectes.
Segons la normativa vigent per a la protecció contra la contaminació lluminosa, a Catalunya es consideren quatre zones en funció de la seva protecció contra aquesta[3]
- zones E1: grau de protecció màxima. Comprèn el territori situat en espais naturals protegits.
- zones E2: grau de protecció alta.
- zones E3: grau de protecció mitjà. Àrees de sòl urbanitzat o urbanitzable.
- zones E4: grau de protecció menor. Inclou les àrees en sòl urbà d'ús intensiu a la nit en activitats i carreteres principals.
A nivell tècnic, es requereixen bones pràctiques per part dels professionals de la il·luminació per reduir la contaminació lluminosa. Seguint els criteris següents, es pot avançar en la seva prevenció:
- instal.lar enllumenat que mai emeti llum per sobre del pla horizontal (és a dir, evitar il·luminar el cel).
- no sobreil·luminar el sòl i guiar-se pels nivells màxims recomanats per les guies nacionals i internacionals del sector.
- evitar les làmpades d'espectre ampli (les que emeten llum blavosa).
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Por una nueva cultura de la luz, . Carlos Herranz Dorremochea. Revista CIC Arquitectura y Construcción, març 2011
- ↑ La luz de las Estrellas, patrimonio de todos. Document de la Conferència Internacional en Defensa de la Qualitat del Cel Nocturn i el Dret a Observar els Estels, 2007
- ↑ Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn, DOGC núm.4378, 05.05.2005
Enllaços externs[modifica]
- Web de l'Associació contra la contaminació lluminosa
- Contaminació lluminosa. Web Medi Ambient, Generalitat de Catalunya
- (anglès) Web de la Comissió Internacional de la il.luminació
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Contaminació lumínica |
