Petit paó de nit
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Petit paó de nit (Pavonia pavonia) reposant
|
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Pavonia pavonia Linnaeus, 1758 |
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
|
El petit paó de nit o papallona de Sant Antoni (Pavonia pavonia), és una papallona nocturna de la família dels satúrnids.
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
És una papallona amb un cos fort i d'aspecte pelut que pot fer fins a uns 8 cm d'envergadura. Els mascles del petit paó de nit duen antenes que semblen plometes, mentre que les femelles les tenen més fines.
Les seves ales són de tons marronosos amb dibuixos i zones més fosques i marges clars i blanquinosos. Tot i que el disseny és molt similar al del gran paó de nit, els colors de les ales del petit paó de nit són més vius, amb zones de color taronja i qualque taca vermella. Les femelles són generalment té tons més clars i blanquinosos. Els petits paons de nit duen uns ocels al centre de cada ala que semblen ulls.[1] El nom d'aquestes papallones es deriva d'aquests ocels que hom diu que semblen els de la cua del paó.
Les erugues del petit paó de nit viuen de les fulles d'una gran varietat de plantes i arbres, com l'agrella, agrelleta, aladern, alquemil·la, alzina, aranyoner, arbocer, arç blanc, arç groc, arçot, badola, bedoll, bruc, bruguerola, carpí, esbarzer, espina vera, espirea, évol, fals pebrer, filipèndula, fràngula, freixe, gavarrera, llúpol, maduixera, moixera vera, murta, nabinera, noguer, om, paradella, pebrer del Brasil, perera, pollancre, pomer, potentil·la, prunera, púdol, salicària, salze, sanguinyol, saüc, server, terebint i vern. Són de color verd amb franges negres, berrugues i punxes. La crisàlide es troba envoltada per un capoll sedós.
Distribució i hàbitat [modifica]
Aquesta papallona té una distribució molt ampla. Es troba a totes les zones temperades d'Euràsia, des de Normandia fins a la conca del riu Amur. A Catalunya es troba sobre tot a la zona occidental dels Pirineus, especialment a la Vall d'Aran i el Pallars. Hi han poblacions aïllades que es troben més al sud.
Els adults del petit paó de nit volen de finals de març fins al setembre. El seu hàbitat són camps i boscos esclarissats fins als 2.000 m.
Les papallones adultes viuen a camps i erms. Les llums dels fanals atreuen i desorienten aquestes papallones durant la nit. Els adults són incapaços d'alimentar-se i als pocs dies moren, fet que obliga a una ràpida reproducció i agreuja el problema de la contaminació lumínica.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ P.C.-Rougeot, P. Viette (1978). Guide des papillons nocturnes d'Europe et d'Afrique du Nord. Delachaux et Niestlé (Lausanne). (francès)
