Balena

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Balenes
Eocè - recent
Balena geperuda

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Cetacea
Subordre: Mysticeti
Cope, 1891
Famílies

Una balena és qualsevol cetaci del subordre dels misticets (Mysticeti) (balenes amb barbes).

Segons la definició anterior les balenes pertanyen als gènere Balaena (balenes pròpiament dites) i Balaenoptera (rorquals). La famosa "balena blava" és en realitat un rorqual (Balaenoptera musculus) i amb més de 30 metres de llargària i un pes de 140 tones és l'animal més gran que mai hagi existit. Amb la paraula balena també es designa correntment tots els grans cetacis, aleshores inclou els odontocets (Odontoceti, cetacis amb dents) com el catxalot, l'orca o la beluga.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Balena, del llatí ballaena, emparentat amb el grec φάλαινα (phalaina), es refereix a la forma cilíndrica o inflada característica d'aquesta família.

Les barbes, que corresponen a làmines queratinoses que els permeten filtrar l'aliment de l'aigua també reben el nom de balenes, són conegudes en anglès com baleens.

Biologia[modifica | modifica el codi]

Aquests mamífers posseeixen un llarg crani de fins a un terç de la longitud total del seu cos, que en estat adult mesura de 15 a 17 metres i pesa de 50 a 80 tones. Posseeixen un estret i arquejat maxil·lar, el que dóna a aquests animals un perfil convex. Aquesta forma permet la presència de llargues barbes. La seva característica distintiva principal és la presència de "barbes" que són formacions còrnies gingivals fetes de queratina que pengen de la mandíbula superior i s'allotgen a la inferior i filtren l'aliment que es compon de plàncton i petits crustacis: copèpodes, pteròpodes i krill.

Mesuren de 5 a 25 metres de llargada i a diferència dels peixos, les balenes tenen la cua disposada en un pla horitzontal, cosa que els facilita l'ascensió a la superfície, on han de pujar a respirar, encara que poden aguantar fins a una hora sota l'aigua. Tenen dos espiracles o orificis nasals, situats al cim del cap, pels quals expulsen vapor d'aigua acompanyat sovint de mucositats. La gestació dura uns 12 mesos i normalment pareixen un únic balenó, que alimenten amb una llet especialment nutritiva. La seva esperança de vida és d'uns 30 anys. Fan grans migracions des de les mars fredes on s'alimenten a les càlides on s'aparellen i reprodueixen. Són cosmopolites i també es troben al Mediterrani.

Presenten una construcció robusta en comparació amb els rorquals, i no tenen plecs singulars ni aleta dorsal.

Explotació comercial[modifica | modifica el codi]

Article principal: Caça de balenes

La caça de la balena començà al segle XI en el golf de Biscaia per pescadors bascos i fins al segle XIX es limità a la "balena franca" ("right whale" en anglès) dita així per la facilitat amb què es capturava, ja que els seus moviments són lents i en tenir molt de greix surava un cop morta i podien ser arrossegades fàcilment. La millora tecnològica en les embarcacions i l'invent, el 1877, de l'arpó explosiu portà a una caça excessiva que portà moltes espècies de cetacis a la vora de l'extinció. El 1949 fou creada la "Comissió Balenera Internacional" que intentà limitar les captures i des de 1985 establí la suspensió de la caça comercial. Tanmateix Japó i Noruega s'oposen i continuen amb aquesta activitat amb les espècies que consideren que no estan en perill d'extinció. Dels productes que s'aprofiten de la balena, especialment l'oli, n'hi ha ara substituts sintètics.

Amb la nova sensibilitat ambiental s'ha desenvolupat el turisme d'albirament de cetacis especialment en llocs de concentració d'aquests animals com la Patagònia.

La balena a la cultura[modifica | modifica el codi]

La balena apareix sempre com monstre marí que ataca els homes als relats de diferents cultures. Jonàs, segons la Bíblia, fou empassat per una balena, episodi recreat a Pinotxo (pel·lícula del 1940). Igualment agressiva és la balena de Moby Dick, que es converteix en una obsessió pel protagonista.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

La família Balaenidae inclou dos gèneres i quatre espècies:

Gènere Espècie (binomial) Nom comú Imatge
Balaena Balaena mysticetus Balena de Groenlàndia
Balena de Groenlàndia
Eubalaena Eubalaena australis Balena franca austral
Balena franca austral
Eubalaena glacialis Balena franca glacial
Balena franca glacial
Eubalaena japonica Balena franca del Pacífic
Balena franca del Pacífic

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Berta, Annalisa (2006). Marine Mammals: Evolutionary biology. Academic Press. ISBN 0-12-088552-2.
  • Ccc-Chile.org: Misticetos
  • Gaskin, David E. (1984). Macdonald, D.. ed. The Encyclopedia of Mammals. New York: Facts on File. pp. 230–235. ISBN 0-87196-871-1.
  • WILSON, Don E.; REEDER, Dee Ann M. (eds.): "Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference". 3ª ed. Johns Hopkins University Press. Baltimore. 2005.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]