Oceà Antàrtic
De Viquipèdia
 |
Aquest article s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista (o més) hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Podeu ajudar i editar però, si us plau, comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal. Es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
| Oceà Antàrtic | |
| Localització administrativa | |
|---|---|
| País | Diversos països en reclamen territori |
| Localització | |
| Continent | Antàrtida |
| Coordenades | 65 00 S, 0 00 E (nominalment), envolta l'Antàrtida els 360 graus de longitud |
| Geografia | |
| Mars contigus | mar d'Amundsen, de Bellingshausen, part del pas de Drake, mar de Ross, una petita part del mar de Scotia, mar de Weddell. |
| Superfície | 20.327.000 km2 |
| Longitud costa | 17.968 km de costa |
| Profunditat màxima | 7.235 m a la punta sud de la Fossa de les Sandwich del Sud. |
| Altres dades | |
| Illes | Illes de Balleny, de Bouvet, Joinville, Orcades del Sud, de Pere I, de Scott, Shetland del Sud. |
| Mapa | |
  |280px|Localització de l'oceà Antàrtic]] |
|
L'oceà Antàrtic (també anomenat oceà Glacial Antàrtic) és la massa d'aigua que envolta el continent antàrtic. És el quart més gran del món (només és més petit l'oceà Àrtic) i l'últim que va ser definit, ja que no fou fins a la primavera de l'any 2000 que l'Organització Hidrogràfica Internacional va definir un cinquè oceà a partir de les porcions meridionals dels oceans Atlàntic, Índic i Pacífic. El nou oceà s'estén des de la costa de l'Antàrtida fins als 60 graus de latitud sud, que coincideix amb el límit del Tractat Antàrtic.[1]
Taula de continguts |
[edita] Geografia
L'oceà Antàrtic inclou el Corrent Circumpolar Antàrtic (que circula al voltant de l'Antàrtida), el Mar d'Amundsen, el Mar de Bellingshausen, parts del Passatge de Drake, el Mar de Ross, el Mar de Cooperació, el Mar de Cosmonautes, una part petita del Mar de Scotia, i el Mar de Weddell. La seva àrea total comprèn 20.327.000 square kilometers.
L'oceà Antàrtic difereix dels altres oceans ja que el seu límit més gran, el límit nord, no està format per masses continentals sinó que és un continu amb els oceans Atlàntic, Índic i Pacífic. Això anomena a pregunta|qüestió per què els geògrafs haurien de considerar l'Oceà del Sud un oceà separat, per oposició a una southward ampliació|extensió dels altres tres oceans. Una raó prové del fet que molta de l'aigua de l'Oceà del Sud difereixi de l'aigua als altres oceans. A causa del Antàrtic Corrent Circumpolar, que l'aigua es transporta al voltant de l'Oceà del Sud bastant ràpidament, així allò l'aigua al sud d'Oceà del Sud de, per exemple Amèrica del Sud s'assembla a l'aigua al sud d'Oceà del Sud de Nova Zelanda més de prop que això assembla l'aigua en el mid-Indian Oceà.
L'Oceà del Sud, geològicament el més jove dels oceans, es va formar quan l'Antàrtida i Amèrica del Sud van separar-se amb l'obertura del Passatge de Drake, fa aproximadament 30 milions d'anys. La separació dels continents va permetre la formació del Corrent Circumpolar Antàrtic.
[edita] Fons oceànic
L'oceà Antàrtic és profund, de 4.000 a 5.000 metres a la majoria de la seva extensió, amb només àrees limitades d'aigües poc profundes. La plataforma continental antàrtica és generalment estreta i inusualment profunda, amb la vora a profunditats de 400 a 800 metres (la mitjana global és de 133 metres).
La profunditat màxima és de 7.235 metres, a la Fossa de les Illes Sandwich del Sud (60°00'S, 024°W).
[edita] Banquisa i corrents
La capa de gel antàrtica, al ritme de les estacions, creix des d'una mitjana mínima de 2,6 milions de quilòmetres quadrats al març fins a uns 18,8 milions de quilòmetres quadrats al setembre, més de 7 vegades en àrea. Uns quants processos que operen al llarg de la costa d'Antàrtida produeixen un tipus de masses oceàniques que no es troben enlloc més de l'hemisferi sud. Una d'aquestes és el Fons d'aigua antàrtica, molt freda, altament salina, i densa que es forma sota la banquisa.
El corrent antàrtic circumpolar, de 21.000 km de longitud, es mou perpètuament cap a l'est; és el corrent oceànic més fort, i transporta 130 milions de metres cúbics d'aigua per segon -100 vegades el flux de tots els rius del món.
[edita] Comparació amb l'oceà Àrtic
En molts aspectes, l'oceà Antàrtic és el contrari de l'oceà Àrtic, situat en l'extrem oposat de la Terra.
| Oceà Àrtic | Oceà Antàrtic |
|---|---|
| Envoltat per Euràsia i Amèrica del Nord | Envolta l'Antàrtida |
| Oceà més calent modera el clima de les terres més fredes | Les masses de gel continental refreden i alimenten l'oceà |
| Els rius vessen aigua dolça a l'oceà | El desgel de glaceres li proporciona l'aigua dolça |
| El gel es forma al centre de l'oceà | El gel es forma a la costa antàrtica |
[edita] Clima
Les temperatures de l'aigua varien dels 10 °C als -2 °C. Tempestes ciclòniques viatgen cap a l'est a través del continent i sovint són intenses a causa del contrast de temperatura entre el gel i el mar obert. L'àrea d'oceà des d'aproximadament 40 graus de latitud sud fins al cercle polar antàrtic té els vents més forts de mitjana que es troben a la Terra. A l'hivern l'oceà es gela cap enfora fins als 65 graus sud de latitud al sector Pacífic i els 55 graus al sector Atlàntic, amb les temperatures de superfície que baixen molt per sota dels 0 graus; a alguns punts costaners els vents intensos persistents de l'interior mantenen la línia de costa sense gel durant l'hivern.
[edita] Recursos naturals
Jaciments de gas i de petroli probablement grans i possiblement enormes als marges continentals; nòduls de manganès; dipòsits de sorra i grava; pesca abundant. El gel que cobreix l'Antàrtida és la major reserva d'aigua dolça del món, amb gairebé un 81% del total. A l'oceà Antàrtic s'hi troben grans poblacions de krill i diverses espècies de peixos.
[edita] Éssers vius
Les aigües de l'oceà Antàrtic contenen una immensa biodiversitat tot i que ha estat poc explorada. La seva fauna posseeix una varietat d'invertebrats marins com calamars, i krill, mamífers com les foques i les balenes. Tanmateix, els animals més característics d'aquest oceà són les disset espècies de pingüins que l'habiten.
Quant a la flora, els organismes autòtrofs marins són els únics representants, fitoplàncton i algues marines, ja que l'Antàrtida i per tant les seves costes no tenen flora terrestre.
[edita] Perills naturals
Apareixen grans icebergs durant tot l'any, amb calats de bastants centenars de metres; petits blocs de gel i fragments d'iceberg; gel marí (generalment de 0,5 a 1 metre de gruix) amb variacions dinàmiques a curt termini i grans variacions anuals i interanuals que posen en perill els vaixells. A més la plataforma continental profunda està coberta de dipòsits glacials que varien molt en distàncies curtes.
Els mariners coneixen les latituds dels 40 als 70 graus sud com els "rugents quaranta", els "furiosos cinquanta" i els "grinyolants setanta" ja que els vents forts i les ones altes que es formen al tot el volt del globus terrestre sense cap impediment de les masses continentals. El glaç als vaixells, especialment de maig a octubre fa l'àrea encara més perillosa. A més a més, hi ha una manca de punts de socorrs i rescat per la llunyania de la regió.
[edita] Temes ambientals actuals
La radiació solar ultraviolada resultant del forat de la capa d'ozó antàrtica dels darrers anys ha reduït la producció primària marina (fitoplàncton) en un 15%, aproximadament, i ha danyat l'ADN d'alguns peixos; la pesca il·legal, no comunicada ni regulada en anys recents, especialment la pesca (moltes vegades per arrossegament) d'unes cinc a sis vegades (és una estimació) més de lluç austral que la pesca regulada; això també té com a resultat una mortalitat alta d'ocells marins.
- nota: la població de foques (ara protegides) s'està recuperant després d'una sobreexplotació severa els segles XVIII i XIX.
[edita] Medi ambient: acords internacionals
L'oceà Antàrtic està subjecte a tots els acords internacionals sobre els oceans mundials. A més, està subjecte a acords específics de la regió: la Comissió Balenera Internacional, que prohibeix la pesca de balenes al sud dels 40 graus sud, i al sud dels 60 graus sud entre els 50 graus oest i els 130 graus oest]); la Convenció sobre la Conservació de Foques Antàrtiques, que limita la captura de foques; la Convenció sobre la Conservació de Recursos Marins Vivents de l'Antàrtida, que en regula la pesca.
- nota: moltes nacions prohibeixen l'exploració i explotació de recursos minerals al sud del front polar de la Convergència Antàrtica, que és una línia fluctuant al mig del corrent antàrtic circumpolar i serveix de línia de divisió entre les aigües superficials molt fredes del pol i les aigües més càlides del nord. És la millor definició natural del límit septentrional de l'oceà Antàrtic. El front i el corrent s'estenen enterament al voltant de l'Antàrtida, arribant més avall dels 60 graus sud a prop de Nova Zelanda i a prop de 48 graus sud a la part més meridional de l'oceà Atlàntic, coincidint amb la màxima penetració dels vents contraalisis cap al sud.
[edita] Història
La segona edició (1937) de Límits d'Oceans i Mars de l'IHO incloïa l'oceà Antàrtic; tanmateix, no apareixeria en la tercera edició (1953) a causa de la fluctuació dels seus límits hidrogràfics del nord amb les estacions i perquè els científics creien que un oceà s'hauria de definir com a "aigua envoltava per terra" no aigua que encerclava terra. Les oficines hidrogràfiques dels estats membres han definit els seus propis límits; el Regne Unit utilitza el paral·lel 55°S.[2]
L'IHO s'enfrontà amb la mateixa qüestió en una enquesta de l'any 2000. De les 68 nacions de membres, 28 van respondre, i tots els van respondre afirmativament, excepte Argentina, a la proposta de definir un oceà nou. El nom Oceà del Sud va vèncer per 18 vots a l'alternativa Oceà Antàrtic (tot i així aquest nom és el més comú en moltes llengües). La meitat dels vots donaven suport a que el límit de l'oceà fos el paral·lel 60S (sense interrupcions de terra en aquesta latitud), i 14 vots per a unes altres definicions, principalment el paral·lel 50S i fins i tot algun per a límits molt septentrionals com el paral·lel 35S.
Unes altres fonts com la National Geographic Society continuen mostrant els oceans Atlàntic, Pacífic i Índic estenent-se fins l'Antàrtida.
A Austràlia, les autoritats cartogràfiques definies l'Oceà Antàrtic incloent-hi tota la massa d'aigua entre l'Antàrtida i les costes del sud d'Austràlia i Nova Zelanda, encara que les autoritats de Nova Zelanda no segueixen generalment aquesta definició.[3] Els mapes costers de Tasmània i Austràlia Meridional anomenen el seu mar com a Southern Ocean,[4] mentre que el Cap de Leeuwin a Austràlia Occidental és descrit com el punt en el que es troben els oceans Índic i Antàrtic.
[edita] Economia
Entre l'1 de juliol de 1998 i el 30 de juny de 1999 es van pescar 119.898 tones, el 85% de les quals era de krill i el 14% de lluç negre o lluç austral (Dissostichus eleginoides). Es van adoptar acords internacionals cap al final del 1999 per a reduir la pesca il·legal i no regulada, que a la temporada 1998-1999 va desembarcar de cinc a sis vegades més lluç austral que el regulat. A l'estiu antàrtic 1998-1999, 10.013 turistes, la majoria en vaixell, van visitar l'oceà Antàrtic i l'Antàrtida, i 9.604 l'any anterior.
[edita] Ports
Els de la base Esperanza, l'estació Mawson, l'estació McMurdo, l'estació Palmer, la base Scott i diversos ancoratges aigües endins de l'oceà Antàrtic.
- nota: Hi ha pocs ports al sector sud de l'oceà Antàrtic; el gel en limita l'ús a curts períodes al pic de l'estiu; fins i tot així, a alguns no s'hi pot entrar sense l'escorta dels trenca-gels; la majoria de ports antàrtics estan operats per estacions de recerca governamentals i, excepte en cas d'emergència, no estan oberts a vaixells comercials o privats; els vaixells de qualsevol port a més de 60 graus sud estan subjectes a inspecció per part dels observadors del Tractat Antàrtic.
[edita] Transports i comunicacions
El pas de Drake, entre el cap d'Hornos (a la punta meridional de l'Amèrica del Sud) i les illes Sandwich del Sud, ofereix un camí alternatiu al canal de Panamà.
[edita] Disputes internacionals
El Tractat Antàrtic ajorna sine die qualsevol reclamació; diferents sectors (alguns dels quals en part se superposen) són reclamats per l'Argentina, Austràlia, França, Noruega, Nova Zelanda, el Regne Unit i Xile; la majoria de la resta de nacions (incloent-hi els Estats Units) no reconeixen les reclamacions marítimes d'altres estats sobirans i no n'han fet (encara que els EUA es reserven el dret de fer-ne); no s'han fet reclamacions formals en el sector comprès entre els 90 graus oest i els 150 graus oest.
| Els cinc oceans | ||||
 Antàrtic |
 Àrtic |
 Atlàntic |
 Índic |
 Pacífic |
[edita] Vegeu també
[edita] Referències
- ↑ Pyne, Stephen J.; The Ice: A Journey to Antarctica. University of Washington Press, 1986.
- ↑ Limits of Oceans and Seas (Special publication No. 28) (PDF), 3rd edition. Monte-Carlo: International Hydrographic Organization, 1953, p.4 [Consulta: 2007-04-30].
- ↑ «InfoMap: Asia, South-East; Pacific, South-West» (JPEG) (en anglès).
- ↑ «Map showing Australian definition of the Southern Ocean» (PDF) (en anglès).
[edita] Bibliografia
- Gille, Sarah T., 2002. "Warming of the Southern Ocean since the 1950s": abstract, article. Science: vol. 295 (no. 5558), pp. 1275-1277.
- Tchernia, P.. Descriptive Regional Oceanography (en anglès). Pergamon Press, 1980.
- Tomczak, Matthias; Stuart Godfrey, J.. Regional Oceanography: an Introduction (en anglès), 2003.
[edita] Enllaços externs
- «Article sobre l'oceà Antàrtic al web de L'Enciclopèdia».
- «Imatges sobre l'oceà Antàrtic».
- «Imatge del dia d'oceanografia» (en anglès). Woods Hole Oceanographic Institution.
- «Entrada sobre l'oceà Antàrtic al web del CIA World Factbook's» (en anglès).
- «El cinquè oceà» (en anglès). Geography.About.com.
- «Informació sobre l'oceà Antàrtic» (en anglès).
