JPEG

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'estàndard. Vegeu-ne altres significats a «Joint Photographic Experts Group».
JPEG
Una fotografia d'una flor comprimida successivament amb més ràtio de compressió d'esquerra a dreta.
Una fotografia d'una flor comprimida successivament amb més ràtio de compressió d'esquerra a dreta.
Extensió del fitxer .jpg, .jpeg, .jpe
.jif, .jfif, .jfi (containers)
MIME image/jpeg
Codi tipus JPEG
Uniform Type Identifier public.jpeg
Magic number ff d8
Desenvolupador: Joint Photographic Experts Group
Tipus de format: Format d'imatge amb pèrdua

JPEG (acrònim de Joint Photographic Experts Group) és un algorisme dissenyat per a comprimir imatges estacionàries amb 24 bits de profunditat o en escala de grisos.

El 1982 es va iniciar el grup JPEG al que s'uneix el SGVII el 1986. La primera versió de l'estàndard va ésser aprovada el 1991.

El JPEG només tracta imatges fixes, però existeix un estàndard relacionat anomenat MPEG per a vídeo. De vegades hom l'anomena incorrectament JPG a causa de l'extensió que té en sistemes operatius que només accepten tres lletres d'extensió.

El JPEG és un Algorisme de compressió amb pèrdua. Això significa que en descomprimir la imatge no obtenim exactament la mateixa imatge que teníem abans de la compressió.

Una de les característiques que fan molt flexible el JPEG és el poder ajustar el grau de compressió. Si especifiquem una compressió molt alta es perdrà una quantitat significativa de qualitat, però obtindrem fitxers extremadament petits. Amb una quantitat de compressió baixa obtenim una qualitat molt semblant a la de l'original, i un fitxer no tant petit.

Aquesta pèrdua de qualitat s'acumula. Això significa que si comprimeix una imatge i la descomprimeix obtindrà una qualitat d'imatge, però si torna a comprimir-la i descomprimir-la altra vegada obtindrà una pèrdua major. Cada vegada que es comprimeix i descomprimeix la imatge aquesta perd una mica de qualitat.

Així el JPEG inclou diversos procediments de compressió d'imatge i pot considerar-se com un conjunt d'eines per la compressió. Alguns esquemes del JPEG s'han fet molt populars i s'utilitzen en aplicacions informàtiques i d'electrònica de consum.

Els mètodes proposats s'orienten a la codificació d'imatges multi-nivell tant monocromes com de color. Per la codificació d'imatges binàries existeix l'estàndard JBIG.

Objectius del JPEG[modifica | modifica el codi]

  • Aconseguir taxes de compressió i qualitat d'imatge situades a prop dels límits de la tecnologia actual.
  • Els mètodes han d'ésser útils per comprimir imatges tant a nivell de grisos com de color o multi-resolutives. Així com independents de la mida de les imatges.
  • La implementació dels mètodes ha de ser possible mitjançant aplicacions de programari en qualsevol plataforma. També el desenvolupament de circuits integrats que implementin la codificació ha d'ésser possible.

Modes de codificació[modifica | modifica el codi]

Codificació sense pèrdues
La imatge original pot recuperar-se de forma exacta. Els factors de compressió són bastant baixos si es comparen amb la resta de modes en els quals únicament es recupera una aproximació a la imatge original.
Codificació jeràrquica
La imatge es codifica a distints nivells de resolució, el que facilita que es pugui mostrar en diversos tipus de visualització. La resolució més baixa és la primera que s'obté al descodificador que posteriorment pot anar-se augmentant al descodificar la resta de dades. L'usuari pot aturar el procés de descodificació quan la resolució resulti adequada.
Viccionari Vegeu JPEG en el Viccionari, el diccionari lliure.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: JPEG Modifica l'enllaç a Wikidata